El sindicat lamenta que el moviment del Govern generi confrontació i malestar entre empleats públics

L’STEI Intersindical considera una molt mala jugada la decisió del Govern de congelar la negociació sobre l’equiparació del plus d’insularitat, també conegut com a indemnització per residència, amb les Canàries que va comunicar a la Mesa d’empleats públics de dimecres, dia 12 de febrer. Així mateix, assenyala directament el Consolat de generar crispació i malestar entre empleats públics. Aquesta és la valoració que n’ha fet el secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, a la roda de premsa conjunta que s’ha fet aquest dijous, juntament amb UGT, CCOO i CSIF.

Amb aquesta decisió del Govern no només queden dinamitades les passes que s’havien fet amb relació a l’equiparació del plus d’insularitat amb el de les Canàries, sinó també moltes altres millores pels treballadors que, des de fa un any i mig, s’estan tractant a la mesa.

Algunes d’aquestes millores són la recuperació de les quanties retallades durant el 2020, la jornada de 35 h, la convocatòria de processos ordinaris de Carrera professional, l'activació del grup B de funcionaris, la revisió dels plans d'Igualtat i la retribució del 100 % per incapacitat temporal.

A continuació, us deixam un seguit de punts que es van tractar a la Mesa General d’Empleats Públics de la CAIB de dia 30 de gener de 2025.

A més a més, us informam que el director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, convocarà una nova reunió la setmana que ve per acabar amb un document definitiu que concreti els tempos i les quanties del pagament del deute.

• El total del deute que reconeix l’administració referent al 2,9% del 2020 i el 2021 ascendeix a 153 milions d’€, sense interessos.
• D’aquests 153 milions, 115 milions corresponen a l’execució de la sentència de l’STEI Intersindical. Per tant, els 38 milions restants corresponen al deute no afectat per la sentència que l’administració assumeix.
• En resum, la sentència d’STEI Intersindical ascendeix a 115 milions més els interessos.
• L’administració va donar la dada que el deute total, amb interessos, podria suposar un poc més de 170 milions d’€. Aquest deute correspon al personal sanitari, personal docent públic, personal dels Serveis generals i al personal del Sector Públic Instrumental al servei de la CAIB.
• Pels llocs base dels diferents grups funcionarials, la quantia del deute total, sense interessos seria:

A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

A més a més, atesa la falta de diligència en el compliment de la Sentència, correspon aplicar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers, d’acord amb el que disposa l’art. 106.3 de la LJCA.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, afirma que, davant la inacció del Govern, “ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Així mateix, diu que “l’Administració no ha fet cap passa” pel seu compliment i pagar el deute.

Gelabert remarca que el deute “no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

Dia 10 de desembre va dir que no s’implantaria el Pla pilot segregador a secundària

El Partit Popular continua captiu de Vox

El sindicat demana la retirada del Pla pilot segregador: “És un nyap pedagògic”