Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes, des de l’STEI hem elaborat un dossier amb propostes d’activitats adreçades a l’alumnat d’Educació Infantil, Primària i Secundària (0–16 anys).
Aquestes activitats han estat dissenyades per treballar la igualtat, el respecte i la prevenció de les violències masclistes des dels centres educatius, amb l’objectiu de fomentar una mirada crítica i contribuir a la construcció d’un entorn més segur i igualitari per a tots els infants i joves. Us animam a incorporar aquestes propostes a les vostres aules i a sumar esforços en la sensibilització i la prevenció de la violència masclista.
Manifest 25N: Violències masclistes: una vivència plural
Des que es van començar a comptar l’any 2003, a les Illes Balears 43 dones, 1.331 al conjunt de l’Estat espanyol, han estat assassinades a mans d’homes. Però això és només la punta de l’iceberg d’una realitat estructural que travessa la nostra societat. No només vivim una quantitat insuportable de feminicidis; les dones patim diferents formes de violència masclista: psicològica, econòmica, ambiental, de segon ordre, física, sexual, vicària, obstètrica i de vulneració de drets sexuals i reproductius, digital... Les violències masclistes s’exerceixen de diverses maneres, en diferents espais i des de diferents àmbits. De vegades amb una evidència brutal, d’altres de forma oculta i sibil·lina. Les violències masclistes les vivim en plural.
A més, les violències masclistes també afecten persones trans i no binàries, que sovint estan invisibilitzades en les estadístiques i les polítiques públiques. Un feminisme transfomador ha de reconèixer totes les identitats i expressions de gènere oprimides pel sistema patriarcal. És clar que les mesures contra les violències masclistes no són suficients.
L’avenç de les lleis, l’educació en igualtat i l’atenció a les víctimes no assoleixen les seves finalitats, principalment per manca d’inversió econòmica i personal i d’una mirada transversal i global. El Govern i les administracions territorials pertinents promulguen lleis buides d’un pressupost suficient per executar-les. Per què, malgrat la legislació per fer efectius els drets de les dones no s’aconsegueix aturar la violència?
L’educació en igualtat des d’edats primerenques i la transformació social exempta d’ideologies masclistes són la clau per a l’erradicació d’una violència que impedeix el gaudi efectiu i real dels nostres drets humans. Aquestes mesures, encara que indispensables, no estan canviant de manera efectiva la societat ni el seu comportament cap a les dones. Per què, malgrat la coeducació, no s’aconsegueix aturar la violència?
La simplificació de l’accés a la informació i les xarxes socials han contribuït a donar visibilitat a la violència masclista i han actuat, sovint, com a altaveu per a la denúncia d’aquesta realitat. De l’altre costat també, però, ha esdevingut un àmbit més on aquesta es desenvolupa i actua, i un canal més on justificar-la i normalitzar-la, amb especial efecte cap a la població més jove. Per què no estam sabent emprar les eines digitals com a mecanisme de combat de les violències masclistes?
A dia d’avui, partits polítics com el PP i VOX neguen i justifiquen la violència masclista i aposten per coartar i condicionar els drets de les dones amb discursos carregats de falsedats i demagògia.
La violència masclista s’estén com una teranyina que ens atrapa a totes. Múltiples formes de violència ens colpegen cada dia i a cada racó del món. Tant si és discreta i sigil·losa, com si és evident i brutal cap forma de violència és justificable, cap forma de violència s’ha de blanquejar.
No oblidem tampoc la violència vicària que arrossega infants enmig de la ira i l’odi. O la violència obstètrica i la vulneració dels nostres drets sexuals i reproductius, que impedeix o dificulta a les dones prendre decisions de manera autònoma i informada, lesiona el dret al lliure desenvolupament, posa en perill mares i criatures i condiciona una experiència vital transcendent com són les nostres pràctiques sexuals o el naixement d’un infant.
No oblidem la violència contra les dones migrants i racialitzades sotmeses per la seva situació de vulnerabilitat. No oblidem la violència contra les dones en contextos de conflictes armats. No oblidem que els nostres cossos són sempre un camp de batalla i es tracten, sovint, com a botí de guerra. Com han hagut de patir les dones gazatís en el genocidi que Israel duu perpetrant contra el poble de Palestina. Dones que han denunciat haver estat víctimes de violacions i tortures sexualitzades a mans de l’exèrcit israelià. Crims de guerra i crims de lesa humanitat.
Desitjaríem que el 25N pogués desaparèixer del calendari però fins que no n’hi hagi ni una menys, fins que cap dona al món -en context de conflicte o en context de pau- pateixi qualsevol forma de violència, fins que totes tenguem vides lliures i dignes no podem abandonar aquesta data de reivindicació i lluita.
