A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

Dia 10 de desembre va dir que no s’implantaria el Pla pilot segregador a secundària

El Partit Popular continua captiu de Vox

El sindicat demana la retirada del Pla pilot segregador: “És un nyap pedagògic”

Des dels inicis l’STEI Intersindical ha volgut crear espais en els quals parlar d’educació i debatre al voltant de l’impacte de les diferents lleis educatives. Per això el passat 11 de desembre organitzà una taula rodona amb Rosa Rosselló, professora de Ciències de l’Educació de la UIB, i Rosa Cañadell, professora jubilada i membre del sindicat de Catalunya USTEC, al voltant de les “llums i ombres de la LOMLOE”.

Des que l’STEI Intersindical va guanyar la sentència que retorna els drets retributius als més de 50.000 empleats públics de la CAIB, l’Administració ha manifestat que es veu en la necessitat d’abonar el deute derivat d’aquesta sentència en diferents anualitats, atès que es tracta d’uns cent cinquanta milions d’euros.

L’STEI Intersindical és conscient que el mes de gener pot demanar al tribunal l’execució forçosa d’aquesta sentència.