Davant la proposta de PP i Vox de destinar 21 milions d’euros al pla de lliure elecció de llengua, des de l’STEI hem fet una pluja d’idees sobre mancances que, solventades amb certa urgència, millorarien la vida dels professionals de les Balears i, en conseqüència, de l’entorn social del territori.
Les Balears arrosseguen dèficits greus en infraestructures escolars, recursos humans i materials; a més, hi ha queixes que ja fa anys que s’allarguen sobre ràtios massa altes, falta de serveis de suport i un elevat percentatge de precarietat entre el professorat. Tot això afecta directament la qualitat educativa.
Construir centres i carrera professional
Algunes idees ràpides que es podrien desenvolupar amb aquests doblers: construir quatre instituts d’educació secundària (IES) o formació professional nous (amb un cost mitjà de 5–5,5 milions cada un); construir 5 centres d’Educació infantil i primària nous (amb un cost mitjà de 4 milions per centre) o reduir ràtios d’alumnes per aula amb més contractació docent.
Una altra cosa que es podria fer és millorar les condicions laborals del personal amb complements salarials. És curiós que la Conselleria digui que “per raons pressupostàries” no es pot millorar la carrera professional dels docents; i això ho diu mentre dedica 21 milions a un pla segregador sense arguments pedagògics! La sospita s’evidencia: per la Conselleria és més important l'acord amb un partit polític que no pas l'acord amb els representants dels treballadors.
Climatització, infraestructures
Recentment, la Conselleria ha anunciat el Pla de climatització: després d’un estudi a 19 centres, s’invertiran 23 milions d’euros per millorar la climatització a aquestes 19 infraestructures. Al Govern li deu semblar innecessari afegir 21 milions d’euros al Pla de climatització i millorar les condicions de climatització d’una quinzena de centres més.
Des de l’STEI també consideram que, amb 21 milions d’euros, es podria fer una bona inversió en equipaments o bé renovar mobiliari obsolet. I encara més: es podrien reforçar els equips d’orientació, educació especial, PT i AL, o personal tècnic educatiu (ATEs i altres). No els importen tant, els alumnes? Amb totes aquestes mancances i els interessos de la Conselleria, no queda gaire clar.
I, què tal si avançam el Pla d’Infraestructures? Recordem que el Pla d’Infraestructures Educatives del Govern Prohens (2023–2033) contempla una inversió de 600 milions d’euros en 10 anys, és a dir, 60 milions anuals. Si afegíssim 21 milions més cada any, s’hi podria sumar un 35% extra d’inversió anual, fet que permetria avançar terminis, executar abans les obres i resoldre problemes urgents com els barracons, centres saturats o vells que fa anys esperen reforma. Amb el ritme de l’increment poblacional, no seria de bojos pensar que, en estar acabat aquest Pla d’Infraestructures, aquestes ja no són suficients. Dedicar-hi 21 milions a l’any? Per què, si es poden emprar per confrontar la comunitat educativa i la societat illenca?
L’STEI no es cansarà de repetir que destinar 21 milions a promoure la segregació lingüística no respon a cap necessitat urgent del sistema educatiu. És una aposta purament ideològica, sense fonament pedagògic, que posa en risc la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la normalització del català com a llengua pròpia de les Illes.
A més, aquest dijous, 19 de juny, hem registrat una instància, dirigida al conseller Antoni Vera, amb aquestes idees per invertir en educació. 
