El mateix acord ho vincula a la conjuntura econòmica, que el Govern ja ha indicat que és bona
La quantia de la carrera professional evidencia un greuge comparatiu amb la dels altres sectors de la CAIB
L’STEI Intersindical demana que s'actualitzin les quanties de la carrera professional dels docents i s’anticipi l’abonament del segon i tercer tram. L’Acord de 27 de març de 2023 preveu les dues qüestions i ho vincula a la conjuntura econòmica.
Aquestes darreres setmanes el Govern Autonòmic ha manifestat reiteradament que l’actual conjuntura és bona, amb nombres importants de superàvit i fins i tot el govern central ha anunciat la condonació del deute autonòmic, valorat en mil set-cents milions a la nostra administració.
Per tant, s’ha de donar compliment a l’acord marc: d’una banda, s’ha d’anticipar l’abonament del segon tram a 1 de gener de 2025 i del tercer tram a 1 de setembre de 2026; de l’altra s’ha d'incrementar les quanties de tots els trams.
Sobre l’increment de les quanties
El mateix acord preveu l’actualització d’aquestes quanties, ja que les quanties inicials evidencien un greuge comparatiu amb la dels altres sectors de la CAIB: un docent deixa de percebre més de 7000 euros anuals respecte d’un A1 de la funció pública i quasi 22000 anuals respecte dels companys de sanitat. Els docents fa 20 anys que pateixen una pèrdua de poder adquisitiu constant, per això és indispensable que l'administració faci un esforç importantíssim a l’hora d’aconseguir dignificar el nostre col·lectiu.
Un context difícil
La situació en l’educació és alarmant: molts docents marxen a altres territoris on tenen millors condicions i se senten més valorats. El panorama a les Balears és que tenen una escassa retribució i poca valoració social, a més de ràtios desmesurades i unes demandes de processos burocràtics constants, que s’accentuen encara més per l’elevada diversitat de les nostres aules.
Tot això provoca estrès i malestar als docents, i encara s’hi ha de sumar la crisi d’habitatge pròpia del territori i la pèrdua de poder adquisitiu general. El resultat d’això és la fuga de docents i que professionals de l’Educació anhelin la jubilació voluntària quan abans allargaven la seva vida laboral, a més de molts professionals que decideixen renunciar a canvi d’una altra feina més ben remunerada a l'àmbit privat.
Mentrestant, l'administració castiga en dos anys sense estar a llistes als que no accepten una substitució de quinze dies.
Fins quan haurem d’esperar perquè l’administració valori l’educació i dignifiqui la tasca docent?
No podem seguir esperant. Si realment creiem en l’educació, cal creure en els docents, i això vol dir, dignificar la seva tasca. El salari no és un privilegi: és un dret.
