SETMANA EUROPEA DE MOBILITZACIÓ
DEL 17 AL 21 DE NOVEMBRE DE 2008
A l'ensenyament públic ja es veuen amb claredat els efectes de l'aplicació de la LOE. Constatam que, desgraciadament, teníem raó quan durant la tramitació d'aquesta llei orgànica d'educació, denunciàvem que la seva aplicació podria portar-nos l'aplicació de mesures neoliberals en l'àmbit educatiu cercant la desregularització i la privatització d'aquest. L'escola pública, malgrat tot i gràcies al treball del seu professorat, funciona, i ho podria fer molt millor, si no tengués tantes traves polítiques i administratives i disposàs de pressupostos suficients.
Encara que el sistema educatiu espanyol es basa en lleis orgàniques que afecten tot l'Estat, el desenvolupament i aplicació d'aquestes lleis pot ser i és diferent en cadascuna de les nacionalitats i regions. Però cal tenir molt clar que tota la legislació autonòmica té com a base la legislació estatal i que determinades polítiques s'apliquen perquè ho permet aquesta legislació. Hi ha una problemàtica general en tot l'Estat i una problemàtica en cada territori, existint diversos graus de rebuig i mobilització en les distintes zones.
Es prenen mesures polítiques que no sols no potencien l'escola pública, sinó que la deterioren: augment de ràtios, escolarització de la pràctica totalitat de l'alumnat amb problemes en el sistema públic sense mitjans ni humans ni materials i creació de guetos en el sistema educatiu, continuació i augment dels concerts, ampliant-los al Batxillerat, a la FP i al tram 0-3 anys, incloent-hi centres que segreguen per sexe (incomplint en aquest cas la pròpia llei i afavorint un ensenyament ultraconservador).
Es privatitzen o s’empren serveis externs, quan haurien de ser competència pública (menjadors, neteja, reprografia...), desvinculant el personal responsable d'aquests serveis de la vida dels centres.
Continuen existint aules públiques en barracons en molts territoris i no es construeixen els centres públics necessaris, però, al mateix temps, s'augmenta el nombre d'aules concertades als centres privats i/o es regalen terrenys públics a empreses o entitats privades perquè construeixin centres que neixen ja concertats, o perquè construeixin centres privats, d'elit.
Es permet als centres concertats que cobrin per reserves de plaça, per activitats que han de ser gratuïtes o que es realitzen enmig de l'horari escolar... tot a fi de seleccionar l'alumnat i allunyar aquell que prové de les famílies que tenen menor poder adquisitiu. I ho fan amb coneixement de les autoritats educatives.
No haver tret la religió fora de l'escola ha suposat perdre càrrega horària en matèries tronca'ls per donar cabuda a altres assignatures i no suprimir l'adoctrinament religiós, la catequesi. Fer entrar en el barem el temps treballat al personal que imparteix aquesta catequesi per a l'accés a la funció pública, no tenint en compte que han estat contractats a dit, per la seva religió i incomplint, per tant, els principis constitucionals, està suposant el seu pas al funcionariat o a la interinitat de forma il·legal i perjudicant altres persones.
L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ha centrat gran part de la polèmica educativa en els mitjans d'informació, en ser utilitzada pel PP com a arma llancívola contra el Govern; hi ha conselleries que han optat no sols per no posar condicions a aquesta assignatura, sinó per potenciar i permetre als centres l'objecció a aquesta i arribant a límits tan rocambolescos com que s'imparteixi en anglès. Altres centres concertats, els més possibilistes, han optat per adaptar l'assignatura al seu “ideari”, fent de l'horari d'aquesta un augment de l'horari de religió catòlica, desvirtuant l'assignatura i sense que les administracions educatives prenguin alguna mesura.
Voler respondre al fracàs escolar pagant incentius al professorat, segons l'augment en el percentatge d'alumnat aprovat o pagar hores extres per fer classes extres (tornen les antigues permanències) suposa voler introduir criteris de productivitat en l'ensenyament i posar en tela de judici la professionalitat del professorat, quan les administracions saben que la part del fracàs escolar imputable a l'ensenyament es resol amb menors ràtios i professorat suficient per atendre l'heterogeneïtat de l'alumnat i la seva diferència.
Els atacs a la gestió democràtica dels centres, amb la introducció d'uns sistemes de selecció de la direcció que la converteix més en gestora d'empresa que en personal al capdavant d'un centre educatiu, en res no ajuda perquè el professorat de cada centre es consideri part d'un equip amb uns objectius de treball.
D'altra banda, i en l’àmbit de la negociació de les condicions de treball del professorat del conjunt de l'Estat, volem recordar que durant la tramitació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) denunciam el retall de drets tant dels treballadors i treballadores, com de la capacitat negociadora dels sindicats que aquesta norma implica. La seva aplicació ens està portant la supressió d'àmbits propis de negociació del professorat, tant en l’àmbit estatal com en algunes comunitats, tement que aquesta realitat s'estengui si no som capaços de reconquistar el dret a la negociació col·lectiva amb la constitució de la Mesa Sectorial d'Educació del Ministeri i de les comunitats autònomes en què no s'ha constituït com és el cas d’Astúries. La norma suposa un clar atac a la negociació col·lectiva, no permetent tractar temes d'importància laboral i argüint que tot es pot tractar des de la Mesa General.
La carrera professional que es volia imposar en l'Estatut del Professorat, paralitzat pel Ministeri d'Educació, marcada per una competitivitat basada en unes avaluacions poc objectives realitzades per l'equip directiu i/o per la Inspecció, s'està implantant en algunes comunitats davant la previsió que el citat Estatut desaparegui per la falta de pressupost del Ministeri per augmentar la quantitat econòmica dels sexennis.
Les avaluacions que plantegen les administracions permetran establir rànquings, tant del professorat com dels centres, i fomentar la competitivitat entre centres i entre el propi professorat de cada centre, permetent una eina de control i domini a les administracions. Qui s'atrevirà a criticar un director, un inspector o qualsevol persona de l’Administració que han d'avaluar-lo l'endemà?
L'aplicació de totes aquestes mesures en diferents moments i graus en les distintes comunitats autònomes provoca que no es visualitzi la problemàtica global que pateix l'ensenyament públic en el conjunt de l'Estat, i ens porta en cada territori a lluitar per fets puntuals, ja que es pretén que es perdi la perspectiva de l'atac frontal que s'està teixint entorn de l'escola pública i dels seus treballadors i treballadores i que de cap manera s'ha d'obviar.
Però tot això que denunciam no passa només aquí, a la resta d'Europa s'estan produint atacs semblants a l'escola pública i al seu professorat. I tot com a conseqüència de l'aplicació de polítiques neoliberals promogudes per la UE, entre d’altres, que sota la pretensió de millorar l'Administració pública, el que fa és reduir-la tant en nombre d'empleats i empleades com en pressupost. Introduir models de gestió privada afavorint l'estructura piramidal i la supeditació al cap immediat, amb models de relacions laborals basats en les adhesions individuals que debiliten el treball col·lectiu i el sindical.
Sindicats i organitzacions defensores d'una escola pública de qualitat portam anys intentant coordinar les lluites en el conjunt d'Europa i com a forma de coordinació hem llançat des del Fòrum Social Europeu (reunit a Malmö el passat setembre) una mobilització europea per una escola pública de qualitat.
La mobilització per UNA ESCOLA PUBLICA DE QUALITAT s'unifica a tota Europa durant la setmana del 17 al 21 de novembre, i es continuarà al llarg de tot el curs en els distints països. Aquesta mobilització s'inicia a tot Europa amb una mobilització d'estudiants per l'escola pública el dia 17 que a les Illes Balears es farà dia 13 coincidint amb la jornada de vaga convocada al Principat de Catalunya per USTEC-STES i altres organitzacions per l'escola pública i contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que s'està tramitant.
Dins l'Estat espanyol, els STEs-I i l’STEI-i ens mobilitzarem per:
- La millora i potenciació de l'escola pública.
- L'increment del PIB destinat a educació, fins al 7% del PIB. Aquí denunciam que el projecte de pressupost d’educació per a l’any 2009 està per sota del 3% del PIB de les Illes i s’allunya cada cop més de l’acord de govern que marcava anar cap al 6% del PIB de les Illes en educació durant aquesta legislatura.
- La reducció de les ràtios.
- La gestió democràtica dels centres.
- El dret a la negociació col·lectiva del professorat. Reimplantació de la mesa sectorial d’educació a l’àmbit del Ministeri d’educació.
- La millora de les condicions de treball. Per la clàusula de revisió salarial, la recuperació del poder adquisitiu i l’equiparació del plus d’insularitat en les Illes Canàries.
- La crisi que la paguin els responsables capitalistes i no la classe treballadora i el conjunt de la ciutadania.
I també ho farem contra:
- La introducció de les polítiques neoliberals i models de gestió privada.
- L'avaluació del compliment i per l'acreditació del treball realitzat.
- La privatització de l'ensenyament: contra l'augment dels concerts a educació infantil, primària, batxillerat i FP.
- La religió com a matèria a impartir als centres educatius dins l’horari lectiu.
- La privatització i contractació de serveis externs.
L’STEI-i fa una crida pública a totes les organitzacions defensores de l'Escola Pública per anar realitzant mobilitzacions per un ensenyament públic de qualitat i compensador de les desigualtats socials.
STEI-i 11 novembre de 2008
