L’STEI i USO convocam per aquest dilluns, dia 26 de juliol, totes les persones que treballen a l’IMAS i al Consell de Mallorca a la manifestació contra l’abús de temporalitat en aquestes administracions, una marxa que començarà les 10 h davant la residència de majors de la Llar dels Ancians i que tancarà el recorregut per General Riera davant les Oficines Centrals de l’IMAS, en el número 67, al voltant de les 11.30 hores.

Convocam tot el personal que es veurà afectat per l’aplicació del RDL 14/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, que finalment es tramitarà de forma urgent com a projecte de llei el mes d’octubre.

Tot i que ahir, gràcies a la pressió des dels territoris i a les mobilitzacions de sindicats com l’STEI i USO en relació amb l’abús de temporalitat, es varen introduir canvis en aquest RDL, les millores recollides són clarament insuficients, però representen, això no obstant, un avanç sobre l’ERO més gran de la història acordat per Iceta i les direccions de CCOO, UGT i CSIF, que es limitaren a pactar una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim d’una anualitat.

Com que encara queda camí per fer, les propostes de l’STEI i USO són:

• Respectar i aplicar el dret de la Unió Europea, tant la directiva 1999/70/CE com les múltiples sentències del TJUE que exigeixen un sanció efectiva a l’abús de temporalitat.
• Articular veritables processos de consolidació de l’ocupació del personal afectat per l’abús de la temporalitat, ja que els que s'han fet fins ara s’ha demostrat que provoquen cessaments i drama social.
• Retenir el talent a partir de l’experiència i la formació de les persones que ja hi fan feina.
• Recuperar que la taxa de reposició s’apliqui sobre els llocs que realment han quedat vacants. 
• Estabilitzar d’una manera efectiva el personal en abús mitjançant mecanismes i procediments que donin certesa de consolidació.
• Promoure el concurs de mèrits per a tot el personal en abús, no tan sols per a aquells que fa més de 10 anys que ocupen una plaça, amb el desenvolupament de l’articulat del TREBEP en què els mèrits significatius del concurs siguin els anys de serveis prestats en aquestes administracions. 

Iceta precaritza encara més els treballadors temporals

Manifest del sindicalisme alternatiu de l’estat davant l’aprovació del RDL 14/2021

Davant l’aprovació per part de Consell de Ministres el passat 6 de juliol del RDL 14/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, els sindicats COBAS, Confederació Intersindical (de la qual forma part l’STEI Intersindical), UT Aragó, CUT Galiza, ESK, IAC, Intersindical Valenciana, ISTA, SAS, Solidaritat Obrera, STEILAS i l'STEs-i en sol·liciten la retirada pels següents motius:

1. L’acord aconseguit pel Govern i els sindicats CCOO, UGT i CSIF i la seva plasmació en el RDL 14/2021 no suposa cap avanç en la defensa d’uns serveis públics adequats i de qualitat com a instrument de compensació de les desigualtats socials derivades de l’actual sistema neoliberal. Per enfortir els serveis públics no és suficient amb el fet que s’autoritzi una taxa addicional. Cal eliminar-ne les taxes de reposició.
2. Els serveis públics s’han de sustentar en la feina dels empleats públics,  mereixedora del màxim respecte a les seves condicions laborals en general i, en particular, a l’estabilitat en l’ocupació. Aquest Reial Decret, emperò, lluny de defensar la feina dels empleats públics mitjançant llur estabilització, pot provocar milers d’acomiadaments.
3. L’acord assolit pel Govern amb CCOO, UGT i CSIF és un nou procés d’estabilització en termes similars als signats per aquestes centrals sindicals amb el PP de Cristóbal Montoro el 2017 i 2018. S’aprofundeix, per tant, en uns acords que han acreditat llur ineficiència.
4. La transposició de la Directiva europea 1999/70/CE s’hauria d’haver fet efectiva amb anterioritat al 10 de juliol de 2001. És una autèntica aixecada de camisa que, vint anys després, el Govern estatal opti per la via d’urgència del RDL. És un autèntic despropòsit que només pretén d’accelerar la tramitació parlamentària d’un acord absolutament inacceptable per intentar fer callar l’ampli rebuig al contingut d'aquest.
5. L’esmentada directiva té per objecte, partint de la premissa que la relació laboral ordinària ha de ser de caràcter indefinit, millorar la qualitat de l’ocupació a temps determinat i establir un marc per evitar els abusos derivats de l’ús de successives relacions laborals de durada determinada.
6. El resultat d’aquesta omissió és, com ja s’ha esmentat anteriorment, un excés de la temporalitat en les relacions laborals o, com així ho acredita el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un abús de la temporalitat a les administracions públiques. Abús que l’acord assolit pel Govern amb CCOO, UGT i CSIF pretén deixar impune. Les conseqüències recauen únicament sobre les persones treballadores víctimes d’aquest.
7. El RDL 14/2021 no permet articular veritables processos de consolidació de l’ocupació del personal afectat per l’abús de la temporalitat. Processos que han d’estar subjectes a una doble condició: que no s’exclogui cap persona en abús de temporalitat i que, en qualsevol cas, el personal objecte de la consolidació estarà subjecte als mateixos drets i obligacions que el personal funcionari de carrera, laboral o estatutari fix.

Per tot això exigim amb caràcter immediat als poders públics la seva retirada, car no estableix sancions suficientment dissuasives per a les administracions incomplidores i que al seu torn tinguin un efecte protector i reparador sobre les persones víctimes de l’esmentat abús de temporalitat.

Al seu torn, demanam als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que rebutgin la proposta de Govern durant el tràmit parlamentari.

La secció sindical de l’STEI Interisndical a l’IMAS i al Consell de Mallorca ha proposat que s’implementi un permís de fins a 7,5 hores mensuals no retornables per a dones menstruants o que estiguin dins el cicle de la menopausa, per tenir cura de la salut i conciliar el benestar amb el treball. Aquest permís ja és una realitat a l’Ajuntament de Girona, consistori pioner en tot l’Estat a l’hora d’aprovar aquesta iniciativa. Les treballadores de l’Ajuntament de Girona que tenguin la menstruació i es trobin malament podran demanar un permís de flexibilització menstrual. Disposaran de vuit hores mensuals que es recuperaran al llarg del trimestre següent.

Amb aquesta proposta l’STEI Intersindical vol visibilitzar que el procés fisiològic de la menstruació no és una malaltia, però algunes vegades –i en algunes dones molt sovint– provoca forts dolors, cefalees o marejos. Les dones utilitzen dies de lliure disposició o de vacances quan pateixen alguns d'aquests símptomes durant el seu cicle menstrual, la qual cosa evidencia la impossibilitat de conciliar salut i treball. Calen, doncs, mesures concretes que permetin la conciliació de la cura i l’espai laboral. Entre un 45 % i un 95 % de les dones que tenen la menstruació experimenten dolor, segons diversos estudis.

Per altra banda, les dones pateixen no només els canvis i molèsties propis del cicle durant la menstruació pròpiament dita, sinó que també viuen, entre els 45 i 55 anys, el procés de la menopausa, que també suposa canvis fisiològics i psicològics nombrosos (canvis hormonals, cefalees, sufocacions, irritabilitat, insomni d'iniciació, pèrdua de la libido, sudoració nocturna, canvis sobtats en l'estat d'ànim, etc. ).

A vuit dies de la vaga convocada per al 18 de juny, l'STEI Intersindical ha explicat als mitjans de comunicació la campanya per la consolidació del personal interí en abús de termporalitat.

En la roda de premsa hi han participat Mateu Moyà, d'Administració Autonòmica, Catalina Salom, de Sanitat, Miquel Gelabert, secretari general, Maria Antònia Ramis, d'Administració Local, i Lluís Segura, d'Ensenyament Públic. 

L'STEI Intersindical ha explicat la realitat d'entre 10.000 i 15.000 persones que fan feina a les diferents administracions i al sector públic instrumental de les Illes Balears i que es troben en abús de temporalitat. Ha relatat com les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i les directives comunitàries obliguen l'estat espanyol a posar punt a aquesta situació.