Cal aprofundir en la gestió democràtica dels centres públics, ja que l’elecció de les direccions depèn en gran mesura de l’administració.
S’han de fer passes més fermes en la laïcitat de l’escola pública, ja que la religió continua sent una matèria d’oferta obligatòria, tot i que no s’avaluarà.
Hi ha d’haver un compromís amb la millora de les condicions laborals de les persones treballadores del sector educatiu que a la llei ni tan sols s’esmenta.
Ha d’assegurar el finançament del sistema públic educatiu, amb un augment del pressupost que, com a mínim, ens equipari amb la inversió dels països europeus.
La presència de l’assignatura d’ètica en el darrer curs de secundària.
Hi manca un nou model d’ingrés a la funció docent, ja que l’actual està obsolet i no garanteix la consolidació del col·lectiu docent interí.
No dona una solució satisfactòria per a la integració de tot el professorat tècnic de formació professional (PTFP), amb independència de la seva titulació, en el cos de professors d’ensenyament secundari.
La reducció de ràtios és un altre dels elements fonamentals del sistema educatiu. És una mesura imprescindible per a una educació inclusiva de tot l’alumnat.
En cap cas desapareixerà l’escola concertada. El que propugna és una gestió diferent d’un sector sostingut amb fons públics i que, per tant, l’administració en vol exercir un major control directe. Així mateix s’eliminen les quotes, per tal que les famílies sense recursos no tenguin impediments per accedir-hi.
No es tanquen els centres d’educació especial, la llei vol donar resposta a les necessitats de l’alumnat amb diversitat funcional, independentment del tipus de centre en el que s’escolaritzen, podent-ho fer perfectament en un centre ordinari, si aquest centre reuneix les condicions i recursos necessaris. Es destinaran més recursos econòmics als centres ordinaris per a facilitar que aquella família que ho desitgi, pugui matricular al seu fill/a amb necessitats educatives especials a un centre ordinari amb totes les garanties de ser ben atesos.
La religió simplement deixa de ser avaluable. No comptarà per la mitjana de l’expedient acadèmic. Segueix vigent el concordat de 1979.
Pel que fa al tractament del català com a llengua vehicular, simplement es torna aplicar el model que ja estava establert amb la LOE i queda en mans de cada comunitat.
