L’STEI no admet de cap de les maneres que el senyor Camps, diputat autonòmic i membre de la comissió d’educació del Partit Popular, menyspreï d’una manera tan miserable gran part del professorat de les nostres illes, al qual acusa de comoditat i d’estar dominat pels prejudicis ideològics, pel fet d’oposar-se a la implantació del Decret de Tractament de Llengües i a la proposta de llei de la “LOMCE”. El seu article vessa per tots els paràgrafs tantes mentides i una manca de rigor tan gran que seria bo anar-hi entrant de mica en mica, davant una aital quantitat d’acusacions sense cap tipus de fonament.
L’il·lustre diputat comença la seva pseudoexposició fent referència al fracàs del model educatiu actual, una afirmació en la qual tornam a sentir els arguments de sempre, basats en la manca d’esforç i l’absència d’estudi dels nostres alumnes. Estam d’acord en què les xifres del fracàs escolar de la nostra Comunitat no agraden a ningú, i que s’ha de fer qualque cosa per a invertir aquesta tendència, però tenim la sensació que aquest abandó escolar ha tengut, sobretot, unes causes extrínseques, associades a un mercat laboral fins ara accessible a molts joves sense cap tipus de titulació. Per cert al darrer any del govern Matas-PP-2007 l’abandonament era del 44’2% i l’any 2011 -darrer any del govern del Pacte de Progrés- havia millorat-30’7%-. Com tampoc creim que la política de retallades que tant el Govern de l’Estat com el del president Bauzá apliquen, -a les quals omet en el seu article-, facin molt de bé a l’èxit escolar dels nostres infants i joves. L’anàlisi simplista i unidireccional que fa el senyor Camps de tot plegat no és ni de bon tros completa, i falta a la veritat.
L’anàlisi que el diputat del PP fa dels resultats de l’informe PISA en el seu article també són parcials i interessats, i empra les dades en benefici propi, quan no fa referència, per exemple, al bon nivell d’”equitat” que té el nostre sistema educatiu. I amb aquest terme ens referim a la bona feina que fa l’escola a l’hora de compensar les desigualtats que es donen a la societat, de possibilitar les igualtats d’oportunitats sobretot a aquells alumnes de sectors més desfavorits; unes bones pràctiques que amb la “LOMCE” del ministre Wert se n’aniran en orris. O quan no ens diu que l’informe posa de manifest que aquell factor més rellevant per a uns bons resultats escolars és el nivell sociocultural de l’àmbit familiar del nostre alumnat, i no la manca d’esforç o l’absència d’estudi, com escaïnen de manera obsessiva des del partit de Rajoy i Bauzá.
És a la FAES i a altres indrets on el Partit Popular elabora les pocions que ens han de treure de la crisi i de la ignorància secular a què està sotmès el país des que no governa la dreta, i el senyor Camps és el millor pregoner de les propietats de la nova llei educativa que ens presenta el senyor Wert. Una llei que no compta amb el suport de pràcticament ningú, que no ha estat gens consensuada, que esbuca totalment la dèbil estructura de l’escola pública, que dinamita un possible pacte social i polític per l’educació, i que posa el punt i final a la minsa democràcia que els queda als centres escolars. I a la qual ens oposarem amb tota la nostra fermesa, pels motius que hem esmentat abans.
El senyor Camps acusa l’STEI i altres sectors del món escolar d’immobilisme i de tenir gairebé segrestada la voluntat de la comunitat educativa. Però el que oblida és que el nostre sindicat, de manera democràtica i totalment transparent, ha estat, al llarg dels darrers trenta anys, i continua essent la força majoritària a l’ensenyament públic i concertat de les Illes Balears, fidel als seus orígens i als seus estatuts. I seguirem defensant un model educatiu de qualitat, en català, compensador de les desigualtats socials, fent-hi els canvis que considerem necessaris, però mai seguint la seva estela de desmantellament d’un escola que dóna oportunitats a tothom i que té en el seu centre la llengua pròpia del país.
L’STEI té la voluntat de fer els canvis que siguin necessaris per al bon funcionament de l’ensenyament de les Illes Balears i de la cohesió social de les nostres illes, i per això hem presentat moltes propostes de millora a la Conselleria d’Educació, en tots els Governs autonòmics. Hem repetit per activa i per passiva que no ens oposam a l’aprenentatge en una llengua estrangera, només faltaria!, però estam convençuts que hi ha altres maneres de fer-ho. En una paraula, senyor Camps, que hi ha vida més enllà del TIL.
Falten a la veritat quan diuen que han format més de tres mil professors en anglès, o quan donen les dades de l’elecció de la llengua del primer ensenyament per al proper curs, saben que el nivell B2 no és cap garantia per a poder impartir una àrea en anglès, collen els centres escolars amb la publicació d’unes instruccions que, a hores d’ara, ja han difuminat per complet el contingut del Decret que va sortir al BOIB, fan viure als equips directius sota l’angoixa d’una mena de “serial per entregues” que els fa refer la feina que ja havien començat a elaborar; en una paraula, ningú sap del cert per com ho ha de fer i com ha d’elaborar el nou projecte lingüístic de centre...
I té la barra d’acusar el professorat de còmode? De ser poc actiu? De no voler-se formar? Sap vostè quina ha estat fins ara l’oferta formativa de la Conselleria d’Educació en cursos d’anglès? És capaç d’imaginar, dins la seva aura de saviesa i de situar-se més enllà del bé i el mal mentre dóna lliçons a tort i a dret, amb quina angoixa viu el professorat interí tot allò referent a l’adjudicació de places del proper mes de juliol, si surten moltes places amb un perfil de B2? Un professorat, a més, que supleix amb el seu sobreesforç les mancances que les escoles i els instituts pateixen, per culpa de l’Administració.
No ens acusi d’estar obsessionats pel catalanisme i d’estar afectats d’”aldeanismo”, com vostè diu al seu article. Ans el contrari, l’únic que està obsedit per una actitud totalment contrària a la nostra llengua i a la nostra cultura és el president Bauzá, que ha posat en marxa tots els mecanismes possibles per arraconar el català la llengua pròpia de tots els àmbits possibles de la nostra societat. I la seva fixació és tan gran que ha arrambat amb tot allò que tenia al davant: un consens total en matèria de normalització lingüística que arrenca l’any 1986, amb unes modificacions de la Llei de Normalització que, a hores d’ara, cap Govern havia considerat necessari tirar endavant; sense tenir en compte en cap moment el parer de la màxima autoritat en matèria de llengua catalana, que és la nostra Universitat.
Vostè encapçala el seu article fent referència al trilinguisme i dient que el futur dels nostres està en joc. I en això té raó. I és que estan en joc qüestions que consideram de vital importància: ens hi jugam la cohesió social de la ciutadania de les nostres illes, la possibilitat d’èxit per a la majoria dels nostres escolars, l’aprenentatge de la llengua pròpia i de la llengua estrangera en el nostre sistema educatiu en bones condicions, un model d’escola al servei de les possibilitats i de les capacitats de tot l’alumnat, una escola democràtica i participativa que té en compte tots aquells que en formen part, un currículum arrelat a l’entorn cultural i físic dels seus alumnes, i moltes altres qüestions.
En la defensa de tot allò que servesqui per a millorar el nostre sistema educatiu i la promoció de la nostra llengua i la nostra cultura sempre comptarà amb l’STEI, d’això no en tengui cap dubte. Però no cometi l’error d’atribuir-se en exclusiva ni les solucions ni les ganes de millora d’un sistema educatiu al qual, amb les seves retallades, -que curiosament vostè ha oblidat per complet-, condemnen al pou més absolut del fracàs.
Biel Caldentey
Secretari General de l’STEI INTERSINDICAL
