La presidenta Prohens ha confirmat en seu parlamentària que la sentència guanyada per l’STEI Intersindical —que el GOIB no ha recorregut— suposa cent milions d’euros més interessos.

El mes de juny el TSJIB va estimar de manera parcial una demanda de l’STEI Intersindical contra l’administració autonòmica en matèria retributiva. Es tracta de la decisió del govern del “Pacte de Progrés” del 2020 i del 2021 de no aplicar la pujada retributiva establerta per l’estat (en total del 2,9 %).

Aquesta sentència afecta directament més de 40.000 empleats públics, entre el personal docent, sanitari, de serveis generals i del sector públic instrumental. Tot ell, personal al servei de l’administració autonòmica.

Les quanties a recuperar són de més de mil cinc-cents euros per persona, ja que l’administració també haurà d’abonar els interessos legals corresponents.

El sindicat va demostrar que la situació de la hisenda de la CAIB del 2020 era positiva en el seu compte de resultats consolidats i que, per tant, no justificava la mesura regressiva adoptada pel govern del Pacte de Progrés. L’STEI Intersindical va donar un vot negatiu al “Pacte de Progrés” en matèria retributiva a la Mesa d’Empleats Públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, celebrada el mes d’octubre del 2021.

Dimarts 19 de març a les 19.00h a Ca n'Oleo al Carrer de l'Almudaina, 4, Palma

Presentació del monogràfic de la revista Pissarra número 163

Se’n beneficiaran més de 40.000 empleats públics al servei de l’administració autonòmica. Les quanties a recuperar oscil·larien entre els 2.000 € i els 1.100 €, aproximadament.

L'STEI Intersindical ha demanat a la Conselleria de Funció Pública que desementeixi la notícia publicada per Última Hora.

La notícia de portada de l’edició del dilluns 19 de setembre d’Última Hora era que «El Govern tornarà als seus 44.000 funcionaris 20 milions “congelats”». A la pàgina 12 es desenvolupa la notícia i es parla d’un pagament, en clau electoral i de pressuposts del 2023.

Idò aquesta notícia no és certa en aquests termes. El que es fa és complir l’Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2021, publicat al BOIB de dia 25 de maig. I aquest Acord —contra el qual va votar l’STEI Intersindical en la Mesa d’Empleats Públics— determina que el mes de gener de 2023 es deixaran de minorar els complements, però no es tornaran les quanties minorades que s’han deixat de cobrar des del gener de 2020 fins al desembre de 2022 (imports que van des dels 312,34 € anuals fins als 163,52 € anuals, en funció del grup o nivell professional).

La minoració d’aquests complements autonòmics, l’ha feta el Govern de les Illes Balears durant els tres anys per a deixar sense efecte retributiu la pujada del 2 % del sou base (retribució bàsica) corresponent a l’any 2020. És a dir, durant el 2020, 2021 i 2022 no s’ha cobrat l’increment del 2 % del sou base; i serà a partir de la nòmina de gener de 2023 que es farà efectiu aquest increment. El que farà el Govern serà deixar d’estalviar 20 milions —que ha dedicat a altres coses aquests darrers tres anys— a costa de la nòmina del seu personal. Recordam que el Govern balear ha estat l’única de tot l’estat espanyol —Illes Balears incloses (ajuntaments i consells sí que aplicaren l’increment determinat per l’estat a tots els conceptes retributius)— que ha deixat sense efecte durant tres anys l’increment sobre el sou base corresponent al 2020 i que no ha aplicat cap increment sobre les retribucions complementàries del 2020 i el 2021.

Pel que fa al personal laboral al servei de l’administració autonòmica i al sector públic instrumental, aquests veuran actualitzat el sou base a partir de gener de 2023, però tampoc recuperaran el que no han cobrat del sou base corresponent al 2020. Això també afecta el personal de l’ensenyament concertat.

Per tant, en els pressuposts del 2023 ,el Govern deixarà d’estalviar els 20 milions que ha estalviat durant tres anys. Però no tornarà cap cèntim de les quanties minorades durant el 2020, 2021 i 2022.

Convenia fer l’aclariment.