Presentació

2021 - XIIè Congrés

El XIIè Congrés es va celebrar els dies 23 i 24 d’abril del 2021, cinc anys després de l’onzè Congrés, degut a la pandèmia del COVID-19 i al confinament que es va decretar el mes de març del 2020. Això va fer que haguéssim de suspendre la celebració del Congrés durant el 2020 i ajornar-lo per al 2021. A més, el XIIè Congrés es va celebrar de manera virtual degut a les restriccions encara vigents per prevenir els contagis de coronavirus.

Després del debat i la votació de les esmenes de les dues ponències, la d’organització i estatuts i la d’acció sindical, es varen aprovar fins 9 resolucions: per unes pensions dignes, per la lluita contra el feixisme i l’auge de l’extrema dreta, sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, per l’alliberament de les patents dels vaccins contra la COVID-19, contra la violència masclista i institucional cal a les dones, reafirmació de la línia sociopolítica d’actuació en la cooperació internacional, per una llibertat sindical efectiva, contra el bloqueig dels Estats Units a Cuba i la solidaritat amb el poble de Cuba.

Acte seguit, es varen elegir els i les membres de la Comissió Executiva i del Consell Plenari Intersindical per als propers quatre anys.
STEI Intersindical es consolida com quarta força sindical a les Illes Balears i reivindica el seu caràcter sociopolític i de classe.

Les nostres característiques són

a) Unitari, obert a totes les treballadores i a tots els treballadors sense cap tipus de discriminació, respectant la pluralitat ideològica de les seves afiliades i dels seus afiliats.

b) Democràtic, en la seva organització i funcionament, mitjançant l'elecció de tots els càrrecs per sufragi lliure de les afiliades i afiliats, bé personalment, bé mitjançant delegades i delegats. Accepta l'existència de corrents d'opinió dins el seu àmbit intern.

c) Assembleari, ja que impulsa la participació a través de les assemblees de les treballadores i treballadors. Quant al seu funcionament intern, l'afiliació podrà proposar i decidir qualsevol acció o alternativa a les assemblees d'afiliació generals o sectorials, sempre que s'ajustin als principis contemplats als Estatuts.

d) Autònom, estructuralment, funcionalment i econòmicament mitjançant el seu propi autofinançament i els seus òrgans propis de govern, gestió i representació. Independent, tant de l'Estat i de les administracions com dels partits polítics, de les institucions religioses i de les empresarials.

e) Nacional, que treballa perquè es pugui arribar al ple exercici de l'autogovern, i lluita per l'assoliment del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears, en la perspectiva d'aconseguir la plena sobirania nacional, valorant la plena reivindicació i expansió de la llengua catalana com un element essencial de la millora de la classe treballadora de les Illes.

f) De classe i reivindicatiu dels interessos laborals i socials de les treballadores i treballadors, per la millora de les seves condicions de vida i de treball mitjançant la negociació, la mobilització i amb l'exercici del dret de vaga.

g) Sociopolític, perquè assumeix, a més de reivindicar la millora de les condicions laborals, la defensa de les qüestions politicosocials que afecten la classe treballadora, tot potenciant l'establiment de les més amples relacions amb tots els sectors populars en la perspectiva de suprimir qualsevol discriminació o explotació, construint una societat sense persones opressores ni oprimides i reivindica l'establiment de relacions més estretes amb aquells moviments sindicals i socials que lluiten per objectius d'emancipació de la classe treballadora i dels pobles oprimits.

h) Ecologista, que propugna l'estalvi dels recursos i l'equitat en llur distribució, la conservació de la biodiversitat i la protecció i millora de la qualitat del medi ambient, com a part del procés de construcció d'una societat sostenible. I que, en conseqüència, promou l'educació ambiental a tots els àmbits.

i) Internacionalista i solidari, que propugna la democratització entre els estats, les nacions i els pobles, per assolir un món més just, equilibrat i solidari. Coopera amb altres organitzacions sindicals, socials i polítiques del món que tenen com a fites la superació de la societat de classes i la implantació de la pau universal fonamentada en la justícia, la igualtat i la solidaritat.

j) Integrador, perquè no discrimina per motius de gènere, de raça, de llengua, de religió, d’origen nacional o social, d'ideologia o de cultura, i perquè facilita la participació activa de totes les persones treballadores.

k) Feminista, perquè té com a finalitat la consecució de la igualtat laboral, política, econòmica i jurídica de les dones.

2016 -XI Congrés

L’XI Congrés de l’STEI Intersindical, es va celebrar els dies 13 i 14 de maig de l’any 2016  a Santa Maria del Camí, amb el lema “decidim”.
Tingué lloc la benvinguda i salutació del batle de Santa Maria del Camí, Nicolau Canyelles; i acte seguit qui es va adreçar als congressistes va ser el Vicepresident del Govern de les Illes Balears, Gabriel Barceló.

A continuació, va tenir lloc un reconeixement a l'afiliació de l'STEI Intersindical: a totes aquelles companyes i companys ja jubilats als quals es va agrair tants anys de dedicació desinteressada i de suport continuat a la nostra organització, amb el lliurament d'un lot de llibres i un diploma. Un cop acabat aquest acte, es va servir una mica de berenar al pati exterior de Ses Cases des Mestres, amenitzat per la veu i la música de Pere Janer i de Faust Morell.
Durant el congrés es van debatre la Ponència d'Organització i Estatuts, que va ser defensada per part de Francesc X. Alomar i Tomàs Martínez; i la Ponència d'Acció Sindical, defensada per Miquel Gelabert.

Debatudes  i aprovades les dues ponències, el Congrés va aprovar dues propostes de resolució que havia presentat Pere Polo: una era “Les persones primer: acollida de refugiats”, en suport a les persones que havien de fugir dels seus països d'origen i de rebuig de l'actitud dels estats europeus davant aquesta crisi humanitària. L'altra, amb el títol de “Declaració en suport a la democràcia al Brasil”, expressava la seva oposició a l'ofensiva política, judicial i mediàtica contra el Govern de Dilma Roussef, a la qual es donava suport. 
Després de l'aprovació de les propostes de resolució, es va procedir a la votació de les persones que havien de formar part de la nova Comissió Executiva de l'STEI Intersindical i del seu Consell Plenari Intersindical.

Amb el cant de “La Balanguera”, que va ser interpretada per la companya Maria Camps, i de “La Internacional” es va cloure l'XI Congrés de l'STEI Intersindical.

2012 - X Congrés

El X Congrés de l’STEI-i, celebrat els dies 1 i 2 de juny a Santa Maria del Camí, amb el lema “Ni una passa enrere”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI que passà a anomenar-se “Sindicat de Treballadores i Treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears”, reforçant el caràcter intersindical.

El X Congrés va procedir a l’elecció de les persones que formaran la Comissió Executiva de l’STEI. Aquesta està formada per 20 persones amb les següents secretaries i responsabilitats:  Biel Caldentey Secretari General; Sebastià Serra secretari d’acció sindical intersindical; Xisco Alomar secretari d’organització amb les vocalies adjuntes de Tomàs Martínez i Lluís Segura; M. Antònia Font secretaria de política educativa i normalització lingüística; Catalina Vanrell i Cosme Orell responsables d’ensenyament públic; Paulí Aguiló Vicente Paulí secretari d’ensenyament privat; Emília Bosch Avellà i Maria del Camí Vic Coll responsables d’administració local; Margalida Català Juan secretaria de sanitat; Miquel Gelabert Genovart secretari d’administracions públiques i finances; Catalina Cortada Obrador secretaria de la dona; Catalina Font Gelabert secretaria d’afiliació; Ramon Mondéjar secretari de formació; Miquel Puig secretari de salut laboral; Francesc Ramis secretari de moviments socials;  essent els responsables territorials de Menorca i Pitiüses na Maria Camps i en Pere Lomas respectivament.

Durant el congrés s’actualitzaran els estatuts de l’organització, per adaptar-los al creixement del sindicat i al reforçament del caràcter intersindical d’aquest. Així a partir l’STEI-i passarà a ser STEI INTERSINDICAL i es definiren i reforçaren les estructures organitzatives d’àmbit (ensenyament i administracions públiques i sanitat) i sector.

També s’aprovà la ponència de marc d’acció sindical on es va valorar la situació sociolaboral i política del moment. En aquest sentit es va fer una anàlisi de les  mesures, anunciades pel govern del PP a les nostres Illes el passat 30 d’abril, aprovades el  dia 1 de juny, amb un decret llei, que no tan sols les concreta sinó que les amplia. Com a mostra de menyspreu a la interlocució social i als representants de les treballadores i treballadors, aquestes mesures tampoc no es sotmeteren a cap tipus de negociació i violen diversos acords i convenis entre l’Administració i els representants del personal, a més des suspendre òrgans de participació, com són el Consell Escolar de les Illes Balears, i la supressió  del CES, o el Consell de la Joventut. Aquestes mesures suposen la retallada més dràstica de la història recent contra els serveis públics i el personal que els presta. Al mateix temps es va fer constatar com ens volen fer pagar entre tots la mala gestió i l’especulació financera d’entitats com BANKIA, o els casos de corrupció, prevaricació i malbaratament de fons públics. Amb l’excusa de la crisi econòmica, es va posar de manifest com  les retallades ha estat més notòries  en els àmbits del treball a la funció publica, dels drets sindicals, dels serveis socials, de les polítiques d’igualtat i joventut, de la cultura, del transport col·lectiu, de la conservació del territori, i, d’una manera molt especial, en sanitat i educació, amb acomiadaments de centenars de treballadores i treballadors, el tancament d’hospitals, com el Joan March i General, i la supressió de serveis a l’àmbit sanitari i sociosanitari, la supressió d’unitats i grups en educació junt amb la massificació de les aules, i la reducció i eliminació de serveis socials, afectant en especial a les capes més desafavorides de la societat.

També es va fer incidència en que un dels majors atacs als drets de la ciutadania s’ha fet a l’àmbit de l’ús administratiu, educatiu i social del català com a llengua pròpia d’integració i cohesió social. Amb la modificació de la llei de Funció Pública es discrimina la llengua catalana, eliminant la seva acreditació per accedir a la condició d’empleat públic i es buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, rompent així el consens existent a la nostra societat i entre els partits polítics. A això s’ha d’afegir la segregació de l’alumnat per motius de llengua.
El Congrés de l’STEI INTERSINDICAL va manifestar la seva ferma determinació de que només a través de moviments aglutinadors que ens permetin dotar-nos dels mecanismes organitzatius i d’acumulació de forces podrem donar a cada moment les respostes necessàries,  per poder resistir, lluitar i  avançar en els nostres drets com a treballadores i treballadors i com a poble.

2008 - IX Congrés

El IX Congrés de l’STEI-i, celebrat el mes de maig de 2008, amb el lema “L’Alternativa”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI-i que passà a anomenar-se Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, adaptà els estatuts a la Confederació d’STEs-intersindical, que passa a ser Confederació Intersindical, i incorporà explícitament el criteri de paritat a l’hora d’elegir els òrgans de decisió, amplià la Comissió Executiva i el Consell Plenari Intersindical per afavorir l’impuls sectorial i territorial.

2004 - VII Congrés

Al VII Congrés, celebrat el maig de 2004, s’aprova la integració de l’STIB al si de l’STEI-i. S’aprova l’adequació de l’organització a la nova realitat al  VIII Congrés, celebrat just a continuació de l’anterior. Es reafirmen els principis i finalitats del model sindical que s’ha d’adaptar per lluitar per un altre món, en el qual hi hagi una globalització dels drets de les persones i dels pobles.

2000 - VI Congrés

Al VI Congrés celebrat el maig de 2000 s’aproven una sèrie d’objectius, entre ells cal esmentar la racionalització de l’estructura organitzativa; intensificar la intersectorialitat i redefinir l’acció sindical per aconseguir dinamitzar la participació i omplir de major contingut ideològic i de reflexió la praxis sindical.

1996 - V Congrés

Al V Congrés celebrat el maig de 1996 s’aprova la proposta d’obrir el nostre sindicat a altres sectors laborals en la perspectiva d’enfortir una pràctica sindical que fa de la participació i la consulta l’eix de la seva actuació.

1993 - IV Congrés

Al IV Congrés, celebrat el maig de 1993, amb el lema :”L’Ensenyament del nostre poble, eina de futur” es redefineix el nostre model d’escola com escola pública, gratuïta, autònoma, democràtica, ideològicament pluralista i laica, arrelada al medi i científica, activa, polivalent, alliberadora i per a la vida. Es defensa un ensenyament públic gratuït des del naixement i a tots els nivells i, obligatori dels 3 als 18 anys.

1990 - III Congrés

Al III Congrés celebrat el 26 de maig de 1990 es prepararen les bases des de la nostra visió per configurar l’actual Confederació d’STEs.
No obstant, s’introduïren als nous estatuts una sèrie de noves característiques del sindicat: Ecologista, que lluitarà en defensa de la conservació del medi ambient i la preservació de la natura; que impulsarà la formació professional ocupacional i la formació i perfeccionament de les treballadores i treballadors; que treballarà per la plena assumpció de les transferències educatives juntament amb el recobrament cultural i lingüístic del nostre poble.

1988 - II Congrés

Al II Congrés, el novembre de 1988,  se reafirmà el model d’escola com a una escola al servei del nostre poble, una escola nacional. La consecució de les transferències educatives era una condició necessària, encara que insuficient pel model d’escola que es defensava, per això es pretenia: Una escola Nacional normalitzadora de la nostra cultura i llengua.; un cos únic d’ensenyants;  un ensenyament no jerarquitzador; una millora de les condicions econòmiques, laborals i socials dels treballadors de l’ensenyament; una democratització dels centres, reformant la LODE, especialment als centres privats concentrats; per l’elaboració d’una normativa referent als elements de participació educativa; els Consells Escolars; per l’adequació de la reforma als nostres trets culturals i lingüístics.

1978 - I Congrés

El I Congrés es va celebrar l’1 de desembre del 1978. L’STEI fixa els seus trets característics com a organització sindical independent, unitària, de classe, assembleària, reivindicativa, sociopolítica, apartidista i confederal. Defensà el seu model educatiu com a servei públic,  amb una clara funció fomentadora d’igualtats socials així com l’impulsor de la preservació del medi, universal, adequat als trets específics culturals, lingüístics, socials i econòmics de la nostra comunitat, amb especial esment al procés de normalització lingüística.