Reflexions sobre el Primer de Maig
Aquest Primer de Maig reivindicam la figura d'Aurora Picornell i la necessitat de consciència de classe treballadora
Hi ha hagut manifestacions al llarg de la història que han canviat el rumb del món cap a una societat més justa, igualitària, ecològica i solidària. Només des de la unitat i la participació d’un col·lectiu es poden aconseguir les seves reivindicacions. I això requereix d'un acte individual per assolir un objectiu comú.
Hi hagué un temps que semblava impensable que les dones poguessin votar o decidir sobre els seus cossos o treballar només vuit hores al dia. O que les lleis no discriminassin per raó de la pell. O que el col·lectiu LGTBI+ pogués sortir al carrer essent qui són.
La consciència de classe treballadora s’ha anat esvaint al llarg del temps. No ha estat fruit de l’atzar, sinó d’un sistema capitalista imperant que té clar quin és l’objectiu i l’estratègia: l’individualisme, la desinformació, la competència. Tractar les persones com a factor de producció. Per al capitalisme, tota la nostra vida ha de girar entorn de la feina.
No és el mateix que en un Primer de Maig surtin al carrer 100.000 persones (la població activa a les Illes és de més de 650.000 persones) o que es faci una manifestació amb pocs milers de persones. La classe treballadora hem de saber trobar una lluita comuna que ens uneixi, com podria ser que la vida és més que la feina i aquest ha de contribuir al benestar de les persones.
Aquí també s’ha de fer una autocrítica sindical en el sentit que els sindicats de classe no sabem trobar el que ens uneix en un Primer de Maig.