L’STEI Intersindical demana que es restitueixin els drets individuals i col·lectius, un canvi del sistema de finançament i una solució negociada al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

Davant les eleccions del 10-N, l’STEI i la Confederació Intersindical consideren necessari un canvi de polítiques socials, laborals i econòmiques que posin en el centre les persones i el planeta

En la Mesa General d’Empleats Públics del dia 31 d’octubre de 2019 els representants del Govern balear varen explicar a les organitzacions sindicals l’Avantprojecte de llei de pressupostos generals de la CAIB i com afecta els empleats públics al servei de l’administració autonòmica.

Les mesures anunciades a la Mesa d’Empleats Públics condemnen el II Acord Marc d’Educació.

La plataforma Per un Bon Finançament, de la qual forma part l'STEI Intersindical, s'ha concentrat avui davant la Delegació de la Hisenda espanyola a les Illes Balears per recordar amb vista a les eleccions del 10-N els greuges de finançament que pateixen les Illes Balears.

A les portes del 28M, cal exercir els nostres drets i deures polítics amb responsabilitat, a partir de la reflexió sobre el passat, el present i el futur de les Illes Balears i dels municipis.

En aquestes eleccions autonòmiques i locals es decideixen les polítiques que s’aplicaran al conjunt de les Illes Balears, a cadascuna de les Illes i a cadascun dels municipis durant els propers quatre anys.

Està molt clar que les majories absolutes en l’àmbit autonòmic i als consells insulars han passat a la història i els governs seran de coalició o de minoria. Les prediccions compartides indiquen que hi haurà poca diferència entre les esquerres i les dretes i no se sap cap a on tombarà la balança de govern. En l’àmbit municipal és diferent i “cada municipi és un món”.

Però sí que podem dir que els programes i les campanyes electorals de cada partit marquen perfectament el que són polítiques d’esquerres i de dretes, el que són polítiques per a les persones i el que són polítiques per al capital i l’especulació, el que són polítiques per a la normalització lingüística i el que són polítiques per a marginar la llengua catalana, el que són polítiques d’intervenció de les administracions i el que són polítiques de lliure mercat, el que són polítiques de sostenibilitat i el que són polítiques d’excés de consum i de depredació del territori.

A més, cal combatre el populisme de l’extrema dreta que ha irromput al panorama polític illenc i municipal amb un discurs racista, xenòfob, homòfob, masclista i contra la llengua catalana. L’extrema dreta es presenta amb un programa carregat d’odi i buit de cohesió social.

Cal apostar decididament per un estat de benestar real i efectiu, en unes Illes Balears amb una taxa elevada de migració, amb un model econòmic mancat de la diversificació i centrat en el turisme; el model econòmic, territorial i mediambiental ha de ser respectuós amb la fragilitat insular del nostre territori; i les polítiques socials han d’afavorir la inclusió, la igualtat i la cohesió. El cost de l’habitatge i el canvi climàtic són temes que s’han de resoldre a curt termini.

Aquesta cohesió també ha de ser territorial, tenint en compte la triple insularitat de les Illes Balears: des de tots els àmbits s’han d’aplicar polítiques que aconsegueixin la igualtat de serveis, costos i oportunitats per a tots els habitants illencs.

Pel que fa als serveis públics, també cal parar esment a les propostes que pretenen aprimar les administracions i que aquestes deixin de ser intervencionistes a fi que sigui el lliure mercat el motor que reguli la vida de les persones. És, en definitiva, el socialisme contra el capitalisme.

L’atenció a les persones majors, les persones que estan soles, les persones amb discapacitat i el jovent també és un signe de benestar que hem d’exigir com a acte de responsabilitat.

Si volem recuperar, protegir i conquerir drets socials i laborals, hem d’exercir els nostres drets i deures polítics.

Votar és un dret o —més bé— un deure polític que no podem defugir. Com a membres d’una societat, som responsables del seu esdevenir, ja sigui per acció o per omissió.

El dia 28 de maig hem de participar a les eleccions amb el nostre vot, a partir de la reflexió i la responsabilitat. No anar a votar també serà una decisió política que no ens eximeix de responsabilitat.

Aquesta secció en aquests moments no està disponible

Ets una persona acostumada a dir el que penses i no dependre de decisions externes?
Ets una persona que estima el seu entorn i la seva gent?
Ets una persona que t’agrada la responsabilitat, el treball, la solidaritat, la igualtat, la cooperació...?
En definitiva, et sents compromesa o compromès amb els teus valors i vols contribuir a canviar la dinàmica actual en temes laborals, socials, educatius, sanitaris, d’igualtat...?