Subvencions sindicals 2024

Subvencions cooperació 2024

Les subvencions de cooperació corresponen a convocatòries públiques i a la presentació i acceptació dels projectes presentats per l’STEI Intersindical. Tota la subvenció atorgada es destina de manera integra a les despeses necessàries per dur a terme el projecte presentat i acceptat.

El dia 2 de març del 2017, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) va aprovar (per 33 vots a favor i 9 en contra) el document del Pacte per l’educació a les Illes Balears. Com és sabut, aquest Pacte, entre altres coses, pretenia (sense el consens dels representants del professorat) canviar algunes qüestions significatives respecte de les condicions de feina del personal docent.

Aquell dia el senyor Vicente Rodrigo assistia per darrera vegada al Ple del CEIB. Rodrigo, representant de la COAPA, pronuncià unes paraules de comiat, reflectides a l’acta de la sessió: «Fa constar que surten amb la sensació que tots han fet grans esforços perquè s’ha arribat a un consens impensable al principi del procés, però que hi ha dos aspectes que s’han de millorar: la confiança mútua i la generositat.»

El dia 2 de juliol de 2018, la web de FAPA Mallorca –tot reflexionant sobre la recent sessió del Ple del CEIB en què s’ha aprovat l’Informe sobre el Model lingüístic del sistema educatiu a les Illes Balears, per 17 vots a favor i 5 en contra– publica un article amb aquestes afirmacions: “els interessos particulars d’algunes organitzacions sindicals com l’STEI-I i FE-CCOO (recordem que han estat les promotores de la creació d’aquest nou model i no s’han caracteritzat darrerament per la recerca del consens en temes tan bàsics com les del pacte educatiu) o de la pròpia administració (poder dir que has fet aquest document es podria considerar com un exemple de la teva gestió) han creat una divisió a la comunitat educativa com feia estona que no es veia i segurament ha fet encara més difícil la possibilitat d’arribar a aquest anhelat consens educatiu en un futur proper introduint un altre element més de divisió i ruptura.

FAPA Mallorca forma part de COAPA. I ens ofèn que la web d’aquesta organització ens acusi de defensar “interessos particulars”.

Però volem fer una reflexió encara més profunda. Com pot ser que, amb la mateixa proporció de vots a favor i en contra, el Pacte per l’educació gaudeixi d’un “consens impensable” i –per contra– el model lingüístic respongui a “interessos particulars”?

La proposta de Model língüístic està fonamentada amb l'informe de la comissió d'experts, que considera imprescindible que el Decret de mínims sigui una peça clau del nostre model; i així ho preveuen tant el model com l'informe del CEIB. L'interès "particular" de l'STEI s’avé amb les propostes dels prestigiosos components de l'esmentada comissió d'experts. Coincidir amb els experts ens honora.

Des de l'STEI Intersindical estam oberts als diàleg amb totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa –i, com no pot ser d’altra manera, amb FAPA Mallorca i COAPA– per millorar l'educació i enriquir el consens educatiu.

“El sindicalisme de classe i alternatiu expressa el seu suport a l'ANC i Òmnium, entitats de la societat civil catalana, que s'han distingit per la defensa de la més ampla participació democràtica del poble català, des del pacifisme més compromés i solidari, davant de l'assetjament judicial que estan patint. A més volem exigir, una vegada més, la llibertat dels seus presidents i de la resta de presos"

A l’STEI posam en marxa una innovadora eina de comunicació.

Amb el servei de missatgeria instantània Connecta STEI, rebràs via WhatsApp informació immediata d’obertura de tràmits (concurs de trasllats, comissions de serveis, interinitats, oposicions, etc.), actualitat laboral, cursos, etc.

STEI connecta disponibles

• Ensenyament públic
• Ensenyament privat
• ATE
• Personal de neteja
• Adminitració autonòmica
• Sanitat
• Administració local i insular

Una delegació de l’STEI Intersindical hem assistit aquest cap de setmana a l’Escola sindical organitzada per la Confederació Intersindical, de la qual en formam part, i dels companys i companyes de SUATEA (Astúries).

El divendres capvespre es varen dur a terme dos tallers: un de ciberactivisme i xarxes socials a l’àmbit sindical, i l’altre de llenguatge inclusiu.

La jornada matinal del dissabte es va dedicar a debatre sobre l’Euro com un aspecte fonamental del panorama europeu actual i amb fortes repercussions en la vida de la gent. Dos ponents ens varen exposar els pros i contres de la moneda única europea.

A la tarda, el debat es va centrar en la Renda Bàsica Universal, també amb arguments a favor i en contra sobre un tema que afecta milers de persones en risc d’exclusió i a les alternatives que des del sindicalisme i des d'una òptica feminista es poden donar.

Uns quants membres de la delegació de l’STEI Intersindical, juntament amb altres companys i companyes sindicalistes d’altres territoris de l’Estat, ens desplaçàrem, el divendres a la tarda, a Oviedo per a participar a la manifestació i concentració de protesta contra els Premis Princesa de Asturias, especialment enguany que s’ha atorgat el premi de la concòrdia a la Unió Europea, que està duent una política nefasta amb els refugiats. En aquest acte de protesta, vàrem exhibir cartells a favor de la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de la democràcia.

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), STEI Intersindical (Illes Balears) i Intersindical Valenciana criden a la participació en la manifestació del proper dissabte 26 d'agost a Barcelona

Les tres Intersindicals consideren necessària una resposta massiva de la ciutadania en resposta als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. També contra el racisme, la xenofòbia i els atacs a Catalunya, les seues institucions i la seua llengua que s'han expressat aquests dies.

La IAC, l'STEI Intersindical i Intersindical Valenciana condemnen els actes terroristes que han tingut lloc a Catalunya, així com els de Síria, Iraq, Turquia, Somàlia, Iemen, Afganistan, França, Anglaterra i molts altres països del món. Per als sindicats és necessari combatre el terrorisme, acabar amb les seues fonts de finançament i aïllar els estats que li donen suport. Per això, és necessari denunciar els països com Qatar o Aràbia Saudita que donen suport a grups terroristes, però també als estats, com l'Espanyol, que venen armament i mantenen negocis amb aquests països.

Les tres Intersindicals també denunciem la criminalització de persones per la seva procedència o religió, especialment a la població musulmana, que han vingut a Europa a viure, treballar i buscar-se la vida dignament. Per això, critiquem, contundentment, els atacs que estan rebent des de diverses instàncies de les societats europees que fomenten l'odi i el racisme.

IAC, STEI Intersindical i Intersindical Valenciana apostem per implementar mesures socials, laborals i educatives que fomenten la igualtat i ens possibiliten viure en la diversitat, davant les polítiques repressives que practiquen els estats. Unes polítiques que, com s'ha evidenciat, no s'han mostrat efectives i que han servit per estigmatitzar diversos col·lectius socials i les persones nouvingudes.

Per altra part, les tres Intersindicals valorem positivament la resposta del poble català, i d'altres territoris de l'Estat i d'Europa i del món davant els atacs soferts a Barcelona i Cambrils. Una resposta que s'ha evidenciat en concentracions, i missatges de solidaritat amb les víctimes, les seves famílies i Catalunya. Malgrat això, no podem ni devem ignorar la utilització partidista i els atacs que estan patint les catalanes i catalans i les seves institucions democràtiques per part del govern espanyol i de determinats mitjans de comunicació, entitats i partits polítics. Uns atacs que només es poden qualificar de miserables i inacceptables en un moment tant dolorós i complicat.

Per tot això, des de la IAC, l'STEI Intersindical i Intersindical Valenciana volem expressar el nostre suport al poble català, les seves institucions i al seu dret a decidir sobre el seu futur com a poble, al temps que fem una crida al conjunt de les treballadores i treballadors i de la ciutadania dels nostres territoris i de l'Estat Espanyol a participar sense por en la manifestació d’aquest dissabte.

Barcelona, Palma, València, 24 d'agost de 2017

Ensenyament Públic 

Per molts de motius, el 1r de Maig actual es viu més com una festa del calendari anual que com a dia de reivindicació i de demostració de força i unió de la classe treballadora.

El 1r de Maig va néixer com a homenatge als Màrtirs de Chicago assassinats el 1886. 131 anys després, si reflexionam detingudament, el camí que resta per recórrer és encara llarguíssim. És així al nostre àmbit laboral més proper, i la situació és gravíssima si ho pensam de manera global.

Som en Miquel Gelabert Genovart, de Sineu (Mallorca). Després del dotzè Congrés de l’STEI Intersindical, celebrat els dies 23 i 24 d’abril de 2021, vaig ser elegit per segona vegada secretari general del sindicat.
L’STEI Intersindical té una trajectòria de més de quaranta anys. Més quaranta anys d’experiències amb errades i amb encerts, però amb el compromís i l’objectiu d’empoderar la classe treballadora per a aconseguir no només el benestar laboral sinó també el benestar individual i social com membres d’una comunitat.
I això només serà possible amb el treball en equip en el sí del nostre sindicat i amb el treball col·lectiu de la societat organitzada. Conscienciar la classe treballadora que totes i tots som responsables de l’esdevenir de la nostra vida i de la vida que ens envolta és cabdal per a revertir els problemes estructurals de tota índole que patim tant a nivell local com a nivell mundial.
Seguesc compromès en la feina col·lectiva per fer front a l’estratègia planificada dels poders fàctics d’individualitzar la societat, perquè crec que és necessari transformar la realitat des de la participació col·lectiva, a partir de la implicació i el compromís amb el nostre entorn laboral però també social, econòmic, mediambiental, cultural i lingüístic. I aquest és l’objectiu bàsic de la nostra acció sindical.
Perquè la nostra acció sindical és una eina de transformació social, desig que participeu en la vida del sindicat, ja sigui en forma de suggeriment, de queixa o acudint a qualsevol dels fòrums participatius que convoquem. Tothom pot ser protagonista de l’STEI Intersindical i d’aquesta transformació social necessària i més justa.
Podeu contactar amb nosaltres per qualsevol dels mitjans de contacte habituals. També em podeu escriure a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

UNA MICA D'HISTÒRIA

El Sindicat de Treballadores i Treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears (nova denominació del que fins ara era conegut com a Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears) té els seus orígens a l’any 1977 al sí dels moviments unitaris dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, que s'organitzen a les acaballes del franquisme. El projecte era construir un sindicalisme unitari que concentràs, des de posicions progressistes, la majoria dels treballadors i treballadores de l’ensenyament.

Aquest model rompia amb el professionalisme i el corporativisme de l'antic sindicat vertical i pretenia la democratització del sistema educatiu a tots els àmbits, tant en els continguts i les estructures com en el funcionament. Un sindicalisme que defensàs tots el treballadors i les treballadores de l'ensenyament, docents i no docents.

• El I Congrés es va celebrar l’1 de desembre del 1978. L’STEI fixa els seus trets característics com a organització sindical independent, unitària, de classe, assembleària, reivindicativa, sociopolítica, apartidista i confederal. Defensà el seu model educatiu com a servei públic,  amb una clara funció fomentadora d’igualtats socials així com l’impulsor de la preservació del medi, universal, adequat als trets específics culturals, lingüístics, socials i econòmics de la nostra comunitat, amb especial esment al procés de normalització lingüística.
• Al II Congrés, el novembre de 1988,  se reafirmà el model d’escola com a una escola al servei del nostre poble, una escola nacional. La consecució de les transferències educatives era una condició necessària, encara que insuficient pel model d’escola que es defensava, per això es pretenia: Una escola Nacional normalitzadora de la nostra cultura i llengua.; un cos únic d’ensenyants;  un ensenyament no jerarquitzador; una millora de les condicions econòmiques, laborals i socials dels treballadors de l’ensenyament; una democratització dels centres, reformant la LODE, especialment als centres privats concentrats; per l’elaboració d’una normativa referent als elements de participació educativa; els Consells Escolars; per l’adequació de la reforma als nostres trets culturals i lingüístics.
• Al III Congrés celebrat el 26 de maig de 1990 es prepararen les bases des de la nostra visió per configurar l’actual Confederació d’STEs.
  No obstant, s’introduïren als nous estatuts una sèrie de noves característiques del sindicat: Ecologista, que lluitarà en defensa de la conservació del medi ambient i la preservació de la natura; que impulsarà la formació professional ocupacional i la formació i perfeccionament de les treballadores i treballadors; que treballarà per la plena assumpció de les transferències educatives juntament amb el recobrament cultural i lingüístic del nostre poble.
• Al IV Congrés, celebrat el maig de 1993, amb el lema :”L’Ensenyament del nostre poble, eina de futur” es redefineix el nostre model d’escola com escola pública, gratuïta, autònoma, democràtica, ideològicament pluralista i laica, arrelada al medi i científica, activa, polivalent, alliberadora i per a la vida. Es defensa un ensenyament públic gratuït des del naixement i a tots els nivells i, obligatori dels 3 als 18 anys.
• Al V Congrés celebrat el maig de 1996 s’aprova la proposta d’obrir el nostre sindicat a altres sectors laborals en la perspectiva d’enfortir una pràctica sindical que fa de la participació i la consulta l’eix de la seva actuació.
• Al VI Congrés celebrat el maig de 2000 s’aproven una sèrie d’objectius, entre ells cal esmentar la racionalització de l’estructura organitzativa; intensificar la intersectorialitat i redefinir l’acció sindical per aconseguir dinamitzar la participació i omplir de major contingut ideològic i de reflexió la praxis sindical.
• Al VII Congrés, celebrat el maig de 2004, s’aprova la integració de l’STIB al si de l’STEI-i. S’aprova l’adequació de l’organització a la nova realitat al  VIII Congrés, celebrat just a continuació de l’anterior. Es reafirmen els principis i finalitats del model sindical que s’ha d’adaptar per lluitar per un altre món, en el qual hi hagi una globalització dels drets de les persones i dels pobles.
• El IX Congrés de l’STEI-i, celebrat el mes de maig de 2008, amb el lema “L’Alternativa”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI-i que passà a anomenar-se Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, adaptà els estatuts a la Confederació d’STEs-intersindical, que passa a ser Confederació Intersindical, i incorporà explícitament el criteri de paritat a l’hora d’elegir els òrgans de decisió, amplià la Comissió Executiva i el Consell Plenari Intersindical per afavorir l’impuls sectorial i territorial.
• El X Congrés de l’STEI-i, celebrat els dies 1 i 2 de juny a Santa Maria del Camí, amb el lema “Ni una passa enrere”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI que passà a anomenar-se “Sindicat de Treballadores i Treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears”, reforçant el caràcter intersindical.
  El X Congrés va procedir a l’elecció de les persones que formaran la Comissió Executiva de l’STEI. Aquesta està formada per 20 persones amb les següents secretaries i responsabilitats:  Biel Caldentey Secretari General; Sebastià Serra secretari d’acció sindical intersindical; Xisco Alomar secretari d’organització amb les vocalies adjuntes de Tomàs Martínez i Lluís Segura; M. Antònia Font secretaria de política educativa i normalització lingüística; Catalina Vanrell i Cosme Orell responsables d’ensenyament públic; Paulí Aguiló Vicente Paulí secretari d’ensenyament privat; Emília Bosch Avellà i Maria del Camí Vic Coll responsables d’administració local; Margalida Català Juan secretaria de sanitat; Miquel Gelabert Genovart secretari d’administracions públiques i finances; Catalina Cortada Obrador secretaria de la dona; Catalina Font Gelabert secretaria d’afiliació; Ramon Mondéjar secretari de formació; Miquel Puig secretari de salut laboral; Francesc Ramis secretari de moviments socials;  essent els responsables territorials de Menorca i Pitiüses na Maria Camps i en Pere Lomas respectivament.
  Durant el congrés s’actualitzaran els estatuts de l’organització, per adaptar-los al creixement del sindicat i al reforçament del caràcter intersindical d’aquest. Així a partir l’STEI-i passarà a ser STEI INTERSINDICAL i es definiren i reforçaren les estructures organitzatives d’àmbit (ensenyament i administracions públiques i sanitat) i sector.
  També s’aprovà la ponència de marc d’acció sindical on es va valorar la situació sociolaboral i política del moment. En aquest sentit es va fer una anàlisi de les  mesures, anunciades pel govern del PP a les nostres Illes el passat 30 d’abril, aprovades el  dia 1 de juny, amb un decret llei, que no tan sols les concreta sinó que les amplia. Com a mostra de menyspreu a la interlocució social i als representants de les treballadores i treballadors, aquestes mesures tampoc no es sotmeteren a cap tipus de negociació i violen diversos acords i convenis entre l’Administració i els representants del personal, a més des suspendre òrgans de participació, com són el Consell Escolar de les Illes Balears, i la supressió  del CES, o el Consell de la Joventut. Aquestes mesures suposen la retallada més dràstica de la història recent contra els serveis públics i el personal que els presta. Al mateix temps es va fer constatar com ens volen fer pagar entre tots la mala gestió i l’especulació financera d’entitats com BANKIA, o els casos de corrupció, prevaricació i malbaratament de fons públics. Amb l’excusa de la crisi econòmica, es va posar de manifest com  les retallades ha estat més notòries  en els àmbits del treball a la funció publica, dels drets sindicals, dels serveis socials, de les polítiques d’igualtat i joventut, de la cultura, del transport col·lectiu, de la conservació del territori, i, d’una manera molt especial, en sanitat i educació, amb acomiadaments de centenars de treballadores i treballadors, el tancament d’hospitals, com el Joan March i General, i la supressió de serveis a l’àmbit sanitari i sociosanitari, la supressió d’unitats i grups en educació junt amb la massificació de les aules, i la reducció i eliminació de serveis socials, afectant en especial a les capes més desafavorides de la societat.
  També es va fer incidència en que un dels majors atacs als drets de la ciutadania s’ha fet a l’àmbit de l’ús administratiu, educatiu i social del català com a llengua pròpia d’integració i cohesió social. Amb la modificació de la llei de Funció Pública es discrimina la llengua catalana, eliminant la seva acreditació per accedir a la condició d’empleat públic i es buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, rompent així el consens existent a la nostra societat i entre els partits polítics. A això s’ha d’afegir la segregació de l’alumnat per motius de llengua.
  El Congrés de l’STEI INTERSINDICAL va manifestar la seva ferma determinació de que només a través de moviments aglutinadors que ens permetin dotar-nos dels mecanismes organitzatius i d’acumulació de forces podrem donar a cada moment les respostes necessàries,  per poder resistir, lluitar i  avançar en els nostres drets com a treballadores i treballadors i com a poble.

• L’XI Congrés de l’STEI Intersindical, es va celebrar els dies 13 i 14 de maig de l’any 2016  a Santa Maria del Camí, amb el lema “decidim”.
  Tingué lloc la benvinguda i salutació del batle de Santa Maria del Camí, Nicolau Canyelles; i acte seguit qui es va adreçar als congressistes va ser el Vicepresident del Govern de les Illes Balears, Gabriel Barceló.
  A continuació, va tenir lloc un reconeixement a l'afiliació de l'STEI Intersindical: a totes aquelles companyes i companys ja jubilats als quals es va agrair tants anys de dedicació desinteressada i de suport continuat a la nostra organització, amb el lliurament d'un lot de llibres i un diploma. Un cop acabat aquest acte, es va servir una mica de berenar al pati exterior de Ses Cases des Mestres, amenitzat per la veu i la música de Pere Janer i de Faust Morell.
  Durant el congrés es van debatre la Ponència d'Organització i Estatuts, que va ser defensada per part de Francesc X. Alomar i Tomàs Martínez; i la Ponència d'Acció Sindical, defensada per Miquel Gelabert.
  Debatudes  i aprovades les dues ponències, el Congrés va aprovar dues propostes de resolució que havia presentat Pere Polo: una era “Les persones primer: acollida de refugiats”, en suport a les persones que havien de fugir dels seus països d'origen i de rebuig de l'actitud dels estats europeus davant aquesta crisi humanitària. L'altra, amb el títol de “Declaració en suport a la democràcia al Brasil”, expressava la seva oposició a l'ofensiva política, judicial i mediàtica contra el Govern de Dilma Roussef, a la qual es donava suport. 
  Després de l'aprovació de les propostes de resolució, es va procedir a la votació de les persones que havien de formar part de la nova Comissió Executiva de l'STEI Intersindical i del seu Consell Plenari Intersindical. 
  Amb el cant de “La Balanguera”, que va ser interpretada per la companya Maria Camps, i de “La Internacional” es va cloure l'XI Congrés de l'STEI Intersindical.

• El XIIè Congrés es va celebrar els dies 23 i 24 d’abril del 2021, cinc anys després de l’onzè Congrés, degut a la pandèmia del COVID-19 i al confinament que es va decretar el mes de març del 2020. Això va fer que haguéssim de suspendre la celebració del Congrés durant el 2020 i ajornar-lo per al 2021. A més, el XIIè Congrés es va celebrar de manera virtual degut a les restriccions encara vigents per prevenir els contagis de coronavirus.
  
  Després del debat i la votació de les esmenes de les dues ponències, la d’organització i estatuts i la d’acció sindical, es varen aprovar fins 9 resolucions: per unes pensions dignes, per la lluita contra el feixisme i l’auge de l’extrema dreta, sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, per l’alliberament de les patents dels vaccins contra la COVID-19, contra la violència masclista i institucional cal a les dones, reafirmació de la línia sociopolítica d’actuació en la cooperació internacional, per una llibertat sindical efectiva, contra el bloqueig dels Estats Units a Cuba i la solidaritat amb el poble de Cuba.
  
  Acte seguit, es varen elegir els i les membres de la Comissió Executiva i del Consell Plenari Intersindical per als propers quatre anys.
  STEI Intersindical es consolida com quarta força sindical a les Illes Balears i reivindica el seu caràcter sociopolític i de classe.
  
  Les nostres característiques són
  
  a) Unitari, obert a totes les treballadores i a tots els treballadors sense cap tipus de discriminació, respectant la pluralitat ideològica de les seves afiliades i dels seus afiliats.
  
  b) Democràtic, en la seva organització i funcionament, mitjançant l'elecció de tots els càrrecs per sufragi lliure de les afiliades i afiliats, bé personalment, bé mitjançant delegades i delegats. Accepta l'existència de corrents d'opinió dins el seu àmbit intern.
  
  c) Assembleari, ja que impulsa la participació a través de les assemblees de les treballadores i treballadors. Quant al seu funcionament intern, l'afiliació podrà proposar i decidir qualsevol acció o alternativa a les assemblees d'afiliació generals o sectorials, sempre que s'ajustin als principis contemplats als Estatuts.
  
  d) Autònom, estructuralment, funcionalment i econòmicament mitjançant el seu propi autofinançament i els seus òrgans propis de govern, gestió i representació. Independent, tant de l'Estat i de les administracions com dels partits polítics, de les institucions religioses i de les empresarials.
  
  e) Nacional, que treballa perquè es pugui arribar al ple exercici de l'autogovern, i lluita per l'assoliment del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears, en la perspectiva d'aconseguir la plena sobirania nacional, valorant la plena reivindicació i expansió de la llengua catalana com un element essencial de la millora de la classe treballadora de les Illes.
  
  f) De classe i reivindicatiu dels interessos laborals i socials de les treballadores i treballadors, per la millora de les seves condicions de vida i de treball mitjançant la negociació, la mobilització i amb l'exercici del dret de vaga.
  
  g) Sociopolític, perquè assumeix, a més de reivindicar la millora de les condicions laborals, la defensa de les qüestions politicosocials que afecten la classe treballadora, tot potenciant l'establiment de les més amples relacions amb tots els sectors populars en la perspectiva de suprimir qualsevol discriminació o explotació, construint una societat sense persones opressores ni oprimides i reivindica l'establiment de relacions més estretes amb aquells moviments sindicals i socials que lluiten per objectius d'emancipació de la classe treballadora i dels pobles oprimits.
  
  h) Ecologista, que propugna l'estalvi dels recursos i l'equitat en llur distribució, la conservació de la biodiversitat i la protecció i millora de la qualitat del medi ambient, com a part del procés de construcció d'una societat sostenible. I que, en conseqüència, promou l'educació ambiental a tots els àmbits.
  
  i) Internacionalista i solidari, que propugna la democratització entre els estats, les nacions i els pobles, per assolir un món més just, equilibrat i solidari. Coopera amb altres organitzacions sindicals, socials i polítiques del món que tenen com a fites la superació de la societat de classes i la implantació de la pau universal fonamentada en la justícia, la igualtat i la solidaritat.
  
  j) Integrador, perquè no discrimina per motius de gènere, de raça, de llengua, de religió, d’origen nacional o social, d'ideologia o de cultura, i perquè facilita la participació activa de totes les persones treballadores.

         k) Feminista, perquè té com a finalitat la consecució de la igualtat laboral, política, econòmica i jurídica de les dones.