A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

A més a més, atesa la falta de diligència en el compliment de la Sentència, correspon aplicar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers, d’acord amb el que disposa l’art. 106.3 de la LJCA.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, afirma que, davant la inacció del Govern, “ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Així mateix, diu que “l’Administració no ha fet cap passa” pel seu compliment i pagar el deute.

Gelabert remarca que el deute “no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

Aclariments sobre la sentència guanyada per l'STEI Intersindical

El 27 de juny de 2024, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va estimar parcialment el recurs presentat per l'STEI Intersindical contra les retallades de sou que, des del 2020, ha infringit el Govern de les Illes Balears al personal empleat públic de la CAIB.

Accés a la sentència

Com que circula informació molt embullada sobre aquesta qüestió, hem considerat que podria ser útil contestar les preguntes més habituals que ens ha formulat la gent.