General

Aclariments sobre la LOMLOE

La nova llei d’educació que prepara el Govern

Els sectors més conservadors han iniciat una campanya contra la coneguda com a ‘Llei Celaá’

La setmana passada els centres concertats van iniciar l’anomenada “campanya taronja”, una mobilització impulsada per la plataforma estatal #MasPlurales. En la plataforma estan les dues principals patronals dels centres educatius concertats (E&G i CECE) i els sindicats (FSIE i USO), amb la connivència de les forces polítiques PP, Ciutadans i VOX que han presentat respectivament una esmena a la totalitat al projecte de llei d’Educació (LOMLOE) més coneguda com “Llei Celaá”.

 Què hi ha de cert en tot el que s’ha manifestat contra la futura llei d’educació?

 

“Els centres d’Educació Especial tancaran”

Totalment fals.

 Si fem una lectura comprensiva del projecte de llei LOMLOE, no es desprèn del seu articulat que “el Govern tanqui els centres d’Educació Especial”.

El que especifica el text del projecte de llei és donar resposta a les necessitats dels alumnes amb diversitat funcional, independentment del tipus de centre en el que s’escolaritzen, podent-ho fer perfectament en un centre ordinari, si aquest centre reuneix les condicions i recursos necessaris. Sí diu clarament que la llei destinarà més recursos econòmics als centres ordinaris per a facilitar que aquella família que ho desitgi, pugui matricular al seu fill/a en un centre ordinari amb totes les garanties de ser ben atesos.

Cal llegir de manera integra, la Disposició addicional quarta de la llei:

 

“Acabar amb les quotes voluntàries que paguen les famílies en els centres concertats”

Cert.

Però el redactat de l’article 88 de la LOE ja deia això:

El redactat de l’article de la LOMLOE no modifica aquest text que ja existia en la LOE. En el seu moment es va considerar un criteri positiu, ja que la no existència de quotes fa que qualsevol família pugui tenir la possibilitat d’elecció de centre sense que això impliqui l’haver d’aportar una quota extra a un centre sostingut amb fons públics.

Per a les famílies d’un sector de la població amb menys recursos econòmics els podria suposar que només poguessin optar a centres públics i no a concertats.

 

“No subvencionar centres que segreguen per sexe”

Cert.

L’article 84 apartat 3 de la LOMQE diu:

La LOMLOE en el seu article 84 recupera el text original de la LOE.

Per tant, a partir d’aquesta llei tots aquells centres que segreguen per sexe deixaran d’estar subvencionats amb fons públics pel Govern.

Això no implica necessàriament pèrdua de llocs de treball, ja que les administracions que ja ho apliquen atorguen un termini considerable per a què el centres s’adaptin a la coeducació o al canvi de conveni.

Entenem que una educació integral i inclusiva de l’alumnat passa per la coeducació, per una educació amb igualtat, pel respecte a la diversitat i per la l’educació afectivo-sexual. Com bé recull el projecte de llei, aquests aspectes pedagògics han de ser consubstancials en la formació de l’alumnat, i així incloure’ls de forma transversal en tots els nivells educatius.

Aquesta mesura en la LOMQE va rebre el suport de la dreta més ultraconservadora (i algun sindicat proper); per contra va ser rebutjada a nivell estatal per les organitzacions majoritàries de la comunitat educativa (sindicats, associacions de pares i mares, organitzacions d’alumnat, etc), resta de forces polítiques, associacions, i col·lectius d’experts de l’educació.

 

“El govern vol acabar amb la religió en les escoles”
Fals.

L’assignatura no desapareix del currículum, simplement deixa de ser avaluable i no computarà, per tant, per fer la mitjana entre la nota de la ESO i batxillerat. Tornam a com estava regulada l’assignatura de religió abans d’entrar la LOMQE.

Les famílies que desitgen matricular els seus fills/es en l’assignatura de religió podran matricular-los i cursar l’assignatura, ja que el concordat signat entre la Santa Seu i l’Estat en l’any 1979 continua vigent i té rang constitucional.

 

“No podrem escollir centre, no hi ha llibertat d’elecció”
Fals.

L’apartat 1 de l’article 84 de la LOE, queda redactat de la següent manera en la LOMLOE:

D’altra banda, es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la LOE que queda redactat de la següent manera:

Com es pot apreciar, s’afegeix el criteri de proximitat al domicili o lloc de treball, que en la LOMQE no apareix.

 

“El castellà deixarà de ser llengua vehicular a l’educació”

Fals.

L’esmena que s’ha incorporat a la llei simplement diu que s’ha de complir amb l’objectiu que tot l’alumnat conegui les dues llengües oficials.

En els territoris que en tenen, podran adoptar les mesures que es consideren necessàries per aconseguir aquest objectiu.

Es deixa en mans de cada territori com s’ha de dur a terme que la llengua pròpia, en el nostre cas el català, sigui coneguda en igualtat de condicions que el castellà.

És molt possible que a les entitats que s’oposen a aquesta mesura els molesti que el català tengui els mateixos drets que el castellà, però això no és un tema educatiu sinó clarament ideològic.

 

Finalment, volem manifestar el nostre malestar per la situació provocada en el sector aquesta darrera setmana per aquesta campanya que entenem que pot provocar un sentiment d’inseguretat entre els professionals, famílies i l’alumnat d’aquests centres.

També entenem que més que una defensa de la concertada, és una posició ideològica de rebuig a la nova llei d’educació en un moment que la concertada necessita estabilitat (i no confusió d’interessos) davant l’inici de les negociacions d’un nou conveni col·lectiu.

Estem convençuts que l’escola ha de ser el lloc del coneixement i la transmissió de valors i vivències per als infants, i no hem de caure en la politització.

 

Text de la LOE amb modificacions LOMLOE (març 2020)

Text de la LOMLOE amb esmenes aprovades al Congrés (novembre 2020 - pag. 10 en endavant)

Resum de la mesa de concertada 12-11-2020

S’ha tractat la nova modificació de la Resolució Conjunta de la Conselleria d’Educació i de Sanitat per fer front a la COVID.

Les modificacions es refereixen a:

La nova resolució està publicada al BOIB de dia 14 de novembre.

Altres informacions:

-S’inclou una partida extra dins el mòdul per fer front a la COVID als Pressupostos Generals de la CAIB 2021.

-S’han incrementat els coeficients multiplicadors de cada centre per augmentar la quantitat davant la necessitat d’adquirir mesuradors de CO2.

-De moment, els centres no han rebut la partida corresponent al COVID, però ho faran de manera imminent.

-La Conselleria també ha assegurat que el pagament d’aquestes partides especials no referides a la neteja no seran de mes en mes, sinó d’una vegada, per possibilitar les adquisicions dels mesuradors. El mes de novembre es cobrarà tot el primer quadrimestre i el gener possiblement tot el 2021.

Precs i preguntes:

-L’STEI ha exposat els problemes que generen les baixes per incapacitat, especialment en treballadores embarassades en el moment de passar a les mútues.

-També ha recordat que la situació de pandèmia no ha de fer que la jornada lectiva superi les 24 hores lectives setmanals.

-La Conselleria ha dit que es preveu un petit increment de personal per reforçar l’atenció a la diversitat.

La LOMLOE i l'ensenyament concertat

Aquests dies s’està debatent al Congrés dels Diputats la tramitació de la nova llei educativa anomenada LOMLOE.

L’avantprojecte ha sortit publicat i els diferents partits polítics hi han presentat les seves esmenes. Alguns partits han generat una controvèrsia dins el sector de l’ensenyament concertat i, sobretot, dins els sectors més conservadors, donant a entendre que la nova normativa ens debilita com a treballadors i treballadores del sector privat-concertat.

La plataforma denominada “Mes plurals, més lliures, més iguals” vol fixar la idea que el text de la llei pretén eliminar tot el que té a veure amb l’ensenyament concertat i que deixaria sense llocs de feina les persones treballadores del sector.

No és així. El que propugna és una gestió diferent d’un sector sostingut amb fons públics i que, per tant,  l’administració en vol exercir un major control directe.

La LOMCE va ser una llei retrògrada que mai va obtenir consens ni suport social, la menys valorada de les lleis educatives de la democràcia i la que no va defensar gens les persones treballadores del centres concertats.

La campanya llençada per dita plataforma no defensa els interessos de les persones treballadores, ja que els punts estrella es centren en altres objectius:

  • Ens volen fer creure que serà l’Estat el que digui on s’ha d’escolaritzar l’alumnat, quan la llei segueix reconeixent la llibertat d’elecció de centre (article 84.1)
  • Diuen que amb aquesta llei es tancaran els centres concertats i, per tant, nosaltres perdrem la feina.
  • Intenten sembrar el dubte entre el personal treballador dels centres concertats tot fent creure que la concertada desapareixerà, tal i com la coneixem. (El veritablement perniciós fou la llei Wert, on vam veure perjudicades les nostres condicions laborals, plantilles, ràtios... Només amb negociació autonòmica vam poder compensar algunes mancances).

Sempre que s’intenta refer una llei, i sobretot quan ho fa l’esquerra, surt la virulència de la dreta política a injuriar tot allò que entenen que va en contra de la seva llibertat. Llibertat o liberalisme mal entès?

Es fixen en el fet que el text no recull millores per als professionals de la concertada. Però, aquesta mancança ve d’antic i des de tots els costats polítics!

La demagògia d'uns i d'unes no ens ha de fer perdre la perspectiva global. Més encara quan dins la plataforma que comentem hi ha les mateixes organitzacions patronals del sector concertat responsables de les propostes inacceptables del nou conveni de concertada que s’està començant a negociar:

  • volen augmentar la jornada anual de 1180 a 1300 hores.
  • que el mes de juliol sigui lectiu.
  • que la formació sigui obligatòria.
  • augmentar hores al personal no docent
  • ...

On és la coherència, llavors? 

La plataforma s’ha creat amb l’absència de les cooperatives i els sindicats progressistes, del que fàcilment podem deduir que el que temen en realitat és perdre una sèrie de prebendes que fins ara ostentaven:

  • La donació de terrenys públics per edificar centres concertats de titularitat privada.
  • La presència de la religió com a matèria avaluable.
  • Evitar la redistribució de l’alumnat i l’homogeneïtzació del mateix en centres èlit i centres gueto.

Des de l'STEI Intersindical tampoc no podem acceptar una injustícia com és la segregació per sexes.

Les veritables motivacions s’amaguen amb el discurs de la por: “tancaran tots els centres concertats, ja que l’Estat elimina la llibertat, i per tant tothom perdrà la seva feina”... La realitat és una altra: des que es van començar a concertar centres educatius, l’any 1985, el discurs de la incertesa va sortint periòdicament i, tanmateix, els centres concertats de la CAIB segueixen acollint el 35% de l’alumnat, i mai no s’ha tancat cap centre per la supressió del concert.

És cert que una llei ha de generar debat i d’aquest n’han de sorgir millores que beneficiïn el resultat final!

Però és important que els discursos calumniosos i malintencionats no confrontin les persones que treballem dins aquest sector educatiu. Al contrari, ens hem d’ocupar, des de la força que ens dona la unió, en la millora de les condicions laborals, de convivència i de socialització.

No correspon embullar la gent amb teories de la conspiració que sols confonen i que no reflecteixen la veritat.

L’STEI Intersindical sempre defensarà el millor per a tot el que envolta al món educatiu i lluitarà per aconseguir les condicions laborals més idònies per al col·lectiu docent i no docent de qualsevol àmbit