L’STEI serà part activa en les negociacions del conveni autonòmic de 0-3. El procés de negociació comença aquest dimecres, 30 d’abril de 2025, entre patronals i sindicats, amb la intermediació del Govern. La posició de l’STEI serà ferma a l’hora de defensar unes condicions laborals que tendeixin a igualar les condicions del primer cicle d’infantil amb les del segon. I així deixar enrere les diferències abismals que existeixen ara mateix.
Segons el sindicat, l’objectiu del Govern ha de ser incorporar progressivament tota la xarxa de centres de titularitat pública com a centres de gestió directa de la Conselleria d’Educació i integrar el personal educatiu que ha aixecat el cicle 0-3 durant dècades.
La majoria de persones que treballen a l’àmbit de l’educació 0-3 anys a les Balears tenen els sous congelats d’ençà de gener de 2021, amb unes taules salarials inferiors a la seva categoria laboral i al salari mínim interprofessional (SMI) actual. El nou conveni estatal, renovat recentment i signat per diferents sindicats (entre ells UGT), perpetua la precarietat salarial de les treballadores afectades per aquest. L’STEI manifesta suport a totes les treballadores, de qualsevol àmbit de les Illes, que pateixen aquesta precarietat en les condicions laborals.
Un col·lectiu feminitzat
Aquest col·lectiu és eminentment femení (una dada important per entendre la situació) i sofreix, de fa dècades ençà, salaris i condicions laborals (jornades, horaris, calendari de feina, temps per a organització educativa, etc.) absolutament precàries i indignes de la tasca fonamental que desenvolupen i per la qual estan degudament qualificades i titulades (els salaris base no superen l'SMI i no s’assoleix el 60% del salari mitjà estatal).
El greuge comparatiu amb la resta de docents (els de la xarxa pública, però també els de la xarxa concertada) és absolutament aclaparador. Les exigències per als centres de 0-3 són exactament les mateixes que a la resta de centres educatius, però la consideració de les persones treballadores no hi té res a veure.
Comparades amb la resta de l'àmbit educatiu, les seves jornades són molt més llargues (fins a 38 hores lectives, d’atenció directa amb infants). No disposen d’hores complementàries per organitzar i preparar les activitats, materials, avaluar els processos, fer posades en comú, atendre directament les famílies i tot el que implica la dimensió educativa. És feina extra i no remunerada, i que massa cops ofereixen a canvi de la conciliació personal.
L’STEI reivindica la igualació progressiva de l’horari lectiu i el calendari amb la resta d’etapes educatives, que inclogui hores no lectives per fer totes les tasques complementàries i que dignifiqui retribucions. Fer que vagin diluint-se de manera progressiva les diferències existents amb el segon cicle de l’etapa d’infantil.
Inversió de futur
Millorar les condicions salarials i laborals de les treballadores de les escoletes 0-3 anys és una qüestió de justícia social i una inversió en el futur dels nostres infants. La gratuïtat ha portat també una sobrecàrrega a tot el col·lectiu treballador dels centres 0-3, amb un augment de ràtios, de demanda de menjador, de feines burocràtiques, educatives i assistencials, i no ha repercutit en cap millora laboral, tot el contrari.
Des de l’STEI fa molts anys que es reivindica la dimensió educativa del primer cicle d’educació infantil i la dignificació de la professió docent al cicle 0-3, incloent-lo i normalitzant-lo amb la resta d’etapes. La progressiva gratuïtat de l’educació 0-3 engegada pel Govern fa part d’aquest procés de normalització i és fonamental. Però això s’ha d’acompanyar d’un canvi substancial en les condicions de les professionals que exerceixen docència en aquest àmbit.
Malgrat el consens social i majoritari de la importància indiscutible de l’educació 0-3 anys, les condicions laborals i salarials de les professionals que l’exerceixen continuen essent indignes i molt heterogènies, depenent de si són escoletes de gestió directa municipal (regides per convenis de l’Ajuntament) o bé pertanyents a algun Patronat Municipal (amb conveni propi), o bé gestionades directament per la CAIB, o bé externalitzades (conveni estatal o conveni insular de Menorca), o bé de la xarxa concertada (conveni de concertada)...
A Menorca, de 2010 ençà hi ha un conveni laboral d’àmbit insular que ha millorat de manera molt significativa les condicions, francament precàries, del conveni estatal. Un conveni que els grans sindicats d’àmbit estatal han signat durant dècades! Això ha de ser una realitat al conjunt de la comunitat autònoma!
