Dia Mundial de les i els Docents
Celebrat anualment el 5 d'octubre des del 1994, el Dia mundial de les i els docents commemora l'aniversari de la subscripció de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent (1966). Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i les responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l'ocupació, i les condicions d'ensenyament i aprenentatge.
La UNESCO xifra en 69 milions el dèficit de docents a nivell mundial. L'escassetat és més aguda a l'Àfrica i al sud d'Àsia, on les xifres de matriculació s'estan disparant com a conseqüència del canvi demogràfic i dels esforços per promoure una igualtat més gran, cosa que significa que més nines i dones cursen estudis i, cada més en nivells superiors. A més, la professió té dificultats per atraure, reclutar i retenir nous talents, ja que pateix un estatus força baix i una posició social que no es correspon amb la importància que se li ha de donar. En resum, a nivell mundial el nombre de docents és insuficient, les aules estan superpoblades i el personal està sobrecarregat de treball, desmotivat i sense suport.
A l'Estat espanyol, segons un article recent d'eldiario.es (2 d'octubre del 2022), l'educació no ha aconseguit recuperar-se de les retallades que el PP va imposar mitjançant l'aprovació del Reial Decret 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que va afavorir l’exministre José Ignacio Wert i va signar Mariano Rajoy. Van pujar les ràtios alumnat/aula, es va augmentar les hores lectives del professorat -cosa que va implicar la reducció de contractacions-, es van congelar els sous, es van deixar de cobrir les jubilacions, es va imposar un període de 10 dies per poder substituir les baixes; es van paralitzar oposicions i es va esquilmar la xarxa de formació, tancant centres de professorat i recursos; i va emergir la necessitat imperiosa d'innovar. Citant Rosa Cañadell (Cañadell, Corominas i Hirtt, 2020, p.121) “No deixa de ser curiós que en un moment en què la despesa destinada a educació va disminuir de manera exponencial fins a situar-nos a la cua de la Unió Europea, es promocionàs la idea que no cal invertir més, sinó canviar les metodologies per millorar l'educació, i que si al nostre país l'educació no funciona com seria desitjable és per culpa de la manca de formació del professorat (la xarxa de la qual van esquilmar) i metodologies no apropiades per a la societat del segle XXI. I així fer callar les possibles protestes contra les retallades en els pressupostos educatius”.
