Es va celebrar amb la presència del conseller d’Educació, Antoni Vera, i dels directors generals de Planificació i de Personal Docent.
Vera va dir que els partits PP i VOX han arribat a un acord parlamentari que marcarà les línies mestres que s’han de seguir en matèria lingüística. Tot i així va afirmar que aquestes línies s’han de negociar a la Conselleria d’Educació i a les meses.
L’acord es durà a terme al centres “on sigui possible” a partir del curs 2024-25, sempre respectant l’autonomia de centre i complint amb la normativa vigent en matèria educativa, amb especial referència a l’article 18 de la Llei de Normalització Lingüística i a l’article 135 de la LEIB. També va insistir en què totes les mesures que adoptin els centres ho faran “de manera voluntària”.
Per altra banda es posarà en funcionament un pla pilot també voluntari per a la implantació de matèries en castellà a les etapes de primària i secundària sempre garantint la impartició d’un 50% de les matèries en llengua catalana.
No es modificarà la Llei de Normalització Lingüística ni la LEIB, tot i que aquesta darrera “no agrada a l’actual administració”.
El director general de Personal Docent va dir que després dels dos anys d’aplicació del Pla Pilot, que encara s’ha de veure quants centres i amb quins criteris s’hi podran adherir, es farà una avaluació d’assoliment de competències lingüístiques per part del IAQSE. El que no va aportar va esser una anàlisi de resultats de proves anteriors del IAQSE que avalin la necessitat de canviar la normativa en matèria de llengua.
No hi haurà retrocés en els acords que es tenen amb el sector de la concertada ja que hi ha un major pressupost disponible per a les partides destinades a quests sector.
En la seva intervenció, les patronals CECE, FEIPIMEB i ECIB varen donar suport als nous plantejaments de la Conselleria. CECE va recordar que l’administració anterior els va permetre continuant amb el trilingüisme als centres on es duu a terme i esperen que no hi haurà cap modificació substancial respecte del que venen fent fins ara.
Els representants de les Cooperatives, que en el seu ideari contemplen la promoció de la llengua i cultura pròpies, varen dir que aquestes mesures traslladaran sobre els centres la pressió de les famílies, que fins ara acceptaven els projectes lingüístics.
USO i FSIE no es varen pronunciar sobre l’opinió que els mereix l’acord PP i VOX i les seves conseqüències per a la comunitat educativa o la pervivència de la llengua catalana.
CCOO i UGT, varen mostrar la seva preocupació pel que significa rompre el model lingüístic avalat per una pau social, l’encaix legal de la nova normativa que es vol desplegar, que es respecti d’una forma efectiva el Decret de Mínims, i que l’escola que tant clama per la inclusió, la igualtat d’oportunitats, etc. ara passi a separar els infants (“fer agrupaments flexibles”) en funció del posicionament ideològic de les seves famílies.
STEI va manifestar que l’acord parlamentari ens duu a una confrontació innecessària, ja que el que hi havia fins ara era una pau social en tema de llengua, avalada la normativa vigent, entre la que es troba la Llei de Normalització Lingüística, o el Decret de Mínims.
L’escola ha de ser un actor de cohesió social i de compensació de desigualtats, i amb la política que proposa aquesta administració, i que ens retrotreu a temps ja passats, pareix que el camí és justament el contrari.