Aules prefabricades a l'educació
Cinc dies IB3 | 13 de març de2018
(A partir del minut 27:40)
Cinc dies IB3 | 13 de març de2018
(A partir del minut 27:40)
Ultima Hora | 28.feb.2018
Ultima Hora | 28.feb.2018
(A partir del minut 27:40)
El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament dels Illes (STEI) ha mostrat la seva solidaritat i el seu suport a Josep Miquel Arenas (Valtonyc) després de conèixer aquest passat dimarts la confirmació de la condemna de tres anys i mig de presó, per la qual cosa ha denunciat la política «repressiva» del Govern espanyol, «en convivència amb el poder judicial, per retallar les llibertats fonamentals».
Ahir vaig quedar amb sos cabells drets quan vaig sentir les declaracions a la premsa d’una diputada del Parlament de les Illes Balears. Explicava que eren els primers a tot l’estat que posaven el requisit de la llengua pròpia a la sanitat i que ni Catalunya, ni el País basc, ni tampoc Galícia el tenien.
Anem a pams. No se qui ha assessorat els grups parlamentaris que negocien el decret que dóna compliment a la llei de funció pública. Vaig poder escolar que uns dels arguments que justifiquen que el personal sanitari a les illes pugui fer l’oposició sense acreditar el nivell de competència en català -i que l’esborrany de decret passi d’un B2 de català a un B1-, és que ni tan sols a Catalunya ho demanen (???!!!)
En primer lloc a Catalunya fa molts d’anys que es demana l’acreditació de la competència lingüística en castellà i en català. Ho regula la Llei 1/1998 de política lingüística, el Decret legislatiu 1/1997 de 31 d’octubre que fusiona les dues lleis que fins aquell moment regulaven la funció pública. També ho preveu la Llei 55/2003 de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut i la Llei 8/2007 del 30 de juliol de l’Institut Català de la Salut i finalment queda clarament establert al Decret 161/2002 sobre l’acreditació del coneixement del català i l’aranès.