La conjuntura que vivim, marcada per una crisi sanitària sense precedents que visiblement conduirà també a una crisi socioeconòmica de dimensions extraordinàries, fa que enguany la data del Primer de Maig cobri un sentit nou i especialment rellevant.
El Primer de Maig és el dia de les persones treballadores, condició que abasta la immensa majoria de la població. Tots i totes patim i patirem les conseqüències que porta i portarà aquesta pandèmia global, que ha posat el sistema capitalista neoliberal en evidència, i que generarà uns índexs d’atur difícils de maquillar, amb els greuges derivats cap a la classe treballadora, que, un cop més, serà la més perjudicada si no s’emprenen mesures polítiques valentes i innovadores que impedeixin el patiment d’una majoria de la població.
Més que mai és necessari exigir i reivindicar que les persones, totes, siguin les vertaderes protagonistes en tot allò que els estats emprenguin per sortir d’una situació no prevista però que deixa al descobert les fissures provocades per l’aprimament de l’estat del benestar, la mancança en el servei públic que ha de gantir la igualtat de tots i totes, la feblesa d’una economia que es sustenta, únicament, en els índexs de productivitat i competència i que no garanteix les necessitats bàsiques, fins i tot en situació de normalitat; i que empitjorarà ara, quan venen mal dades, agreujant la desigualtat social.
Totes aquestes causes i conseqüències tenen una traducció política, en els àmbits autonòmic, estatal i europeu, i de tot plegat en som responsables directes els ciutadans i ciutadanes que avalam a les urnes formes de dirigir o unes altres. Ja no valen els apoliticismes. Ja no val l’equidistància i mantenir-se de perfil. Aquest Primer de Maig s’ha de vestir, necessàriament, de consciència i d’exigència als estats de mesures que garanteixin la vida digna de totes les persones; que protegeixin els treballadors i treballadores davant abusos laborals derivats de la situació, parant esment en els treballs feminitzats; que enforteixin el sistema públic en tots els seus vessants; que qüestionin i eradiquin l’externalització progressiva de serveis públics per part de les administracions, cosa que no fa més que precaritzar serveis a la ciutadania i condicions laborals de milers de treballadors i treballadores.
Cal exigir la derogació de la Llei Montoro, la implementació d’un REB just per a les Illes Balears, la derogació de la reforma laboral, canvis macroeconòmics a la UE que facilitin als estats el sosteniment de les persones i la sortida de la crisi amb mesures socials. Cal restaurar el treball digne, tan mal ferit per l’acció del capitalisme salvatge, i intervenir per controlar els mercats indòmits. Cal reconèixer els drets de les treballadores domèstiques i actuar contra l'economia submergida i el frau laboral que afecta, en gran mesura, les persones migrants. Calen mesures urgents per aturar el canvi climàtic i evitar mals irreversibles. La conjuntura exigeix canvis estructurals.
Si els governs poden anar controlant la pandèmia és perquè tots i totes, amb una corresponsabilitat i disciplina exemplars, ens hem posat al servei de la comunitat. Els vertaders protagonistes de tot plegat hem estat els ciutadans i ciutadanes, els treballadors i treballadores. És de justícia que a l’hora de cercar sortides a la crisi els protagonistes siguin els mateixos que n’han facilitat la solució.
Més que mai, el paper de la classe treballadora i els sindicats cobra sentit i urgència. Més que mai hem de ser interlocutors actius en la circumstància que ens ocupa. L’STEI Intersindical ho entén així i així ho vol fer, amb la força de tothom.
Per un Primer de Maig més conscient i reivindicatiu que mai. Per un Primer de Maig que marqui un punt d’inflexió en la lluita pels nostres drets socials i laborals. Pels nostre dret a una vida digna.
Amunt la força de la classe treballadora!