Es va assumir el 28 de setembre com el dia per la despenalització de l'avortament, en el marc de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, realitzat en Sant Bernardo, l'Argentina, l'any de 1990. Aquesta proposta va ser feta per la delegació brasilera, per a rescatar el 28 de setembre de 1888, quan al Brasil es va declarar la llibertat de ventres, assegurant la llibertat a totes les filles i els fills nascuts de dones esclaves.

Tots els avanços aconseguits en salut sexual i reproductiva fins ara es deuen a les lluites feministes i la seva capacitat de transformació de les societats. Però és sabut que els drets tarden molt a aconseguir-se i un sospir a perdre'ls, especialment, tots aquells drets humans que tenen a veure amb les dones. Als Estats Units, enguany, l'avortament ha deixat de ser un dret constitucional després de 50 anys en què sí que ho ha estat. A Espanya veim els intents de les dretes de frenar molts dels avanços aconseguits.

Les lleis sobre avortament varien dràsticament a tot el món: en alguns països és una decisió personal (la Xina, Puerto Rico, Espanya…), en uns altres és completament il·legal (Nicaragua, Hondures, Andorra…) i en molts països els avortaments només s'accepten en unes certes situacions, com a malformacions fetals, risc per a la salut o en casos de violació (Síria, Mònaco, el Brasil…).

A Espanya la reforma de la Llei de l'Avortament segueix en tràmit parlamentari, amb ella es persegueix retornar-li la capacitat de decisió a les menors de 16 i 17 anys com en la Llei del 2010, s'exigeix que l'educació afectiva sexual sigui obligatòria en totes les etapes de l'ensenyament obligatori o que siguin els centres sanitaris públics més pròxims al domicili els qui practiquin els avortaments.

El 23 de setembre és el dia Internacional contra l'explotació sexual, la tracta i el tràfic de dones, nines i nins.

D'acord amb la definició de tràfic d'éssers humans elaborat amb motiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional al desembre de l'any 2000, més conegut com el Protocol de Palerm la tracta és:

"Reclutament, transport, embarcament o recepció de persones, mitjançant l'amenaça, l’ús de la força, la coacció, el frau, l’engany, l’abús de poder o de situacions de vulnerabilitat, o mediant pagament o benefici econòmic en l'obtenció del consentiment d'una persona perquè cedeixi el control sobre una altra amb el propòsit de la seva explotació. L'explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d'altres formes d'explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d'òrgans"

La tracta amb finalitats d'explotació sexual és un acte menyspreable, a més d'una forma d'esclavitud, perquè obliga les persones en aquesta situació a treure beneficis per a uns altres, fa que es consideri els éssers humans com a mercaderia que es pot comprar i vendre. Les dades demostren que majoritàriament els qui sofreixen aquest tipus d'esclavitud són dones i nines. Segons l'Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones 2020, publicat per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), un 50% de les víctimes de tràfic de persones al món són sotmeses a explotació sexual. El 65% de les víctimes del tràfic en el món són dones i nines.

Al juny de 2015, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 19 de juny Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes amb l'objectiu de denunciar totes les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nenes i nens, honrar a les víctimes i els supervivents de la violència sexual de tot el món i retre homenatge a tots els qui han dedicat la seva vida amb valentia a la lluita per a erradicar aquests delictes i han perdut la vida.

Fa més de tres mesos va acabar d'esclatar el conflicte latent entre Rússia i Ucraïna i la violència sexual torna a ser una arma de guerra. Es multipliquen els testimoniatges i els relats de violacions i violències sofertes per la població ucraïnesa, especialment per les dones.

Però hi ha molts altres conflictes que romanen invisibilitzats pels mitjans de comunicació o que eventualment acaparen titulars efímers:

A l'Afganistan, les dones afganeses estan sent reprimides pels talibans fins a nivells que es remunten segles enrere.

Al Sàhara, les dones sahrauís estan sent perseguides, vexades i violades per part de les autoritats marroquines en un intent d'anul·lar les seves reivindicacions, incomplint totes les resolucions sobre el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

A Colòmbia, les dones colombianes, que van lluitar pels acords de pau, continuen sofrint persecució i tot tipus de vexacions per part de paramilitars i el mateix govern colombià.

En Palestina, les dones viuen en estat de setge permanent en el seu propi territori.

L'OMS (1998) reconeix que hi ha evidències que les dones que accedeixen a l'atenció sanitària poden rebre un tractament de menor qualitat tècnica i menys adequat que el que reben els homes, i pot ser aplicat d'una manera menys respectuosa.

Exigim a les administracions públiques que inverteixin els recursos necessaris per a garantir la salut integral de les dones i evitar que es perpetuïn les desigualtats. És imprescindible que la recerca mèdica realitzada amb fons públics inclogui les dones.

A continuació us compartim un vídeo-presentació que ha el·laborat la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical amb motiu del Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones (clica damunt la imatge):

Als països amb conflictes bèl·lics, les dones continuen afrontant reptes i desafiaments per a què el dret a l'educació, al treball, a la família i a la vida, li siguin permesos

La pau no és l'absència de guerres, sinó un camí cap a la justícia social

Als països amb conflictes bèl·lics, les dones continuen afrontant reptes i desafiaments per a què el dret a l'educació, al treball, a la família i a la vida, li siguin permesos.

S’han de cobrir totes les necessitats de dones, víctimes de la crisi migratòria, que acaben sent persones refugiades i que a la llarga sofreixen greus danys psicològics i físics que deixen profundes seqüeles.

Que totes les dones que es troben en condició de refugiades siguin protegides enfront de la violència. Que es creïn fons destinats a ajudar-les i trobin asil

La Pau no és l'absència de guerres, sinó un camí cap a la Justícia social. Per això és necessari fer front a les diverses formes de violència amb eines que no recorrin a la violència.

Un recent manifest feminista contra la guerra condemnava tant la invasió d'Ucraïna com l'actitud de l'OTAN amb el seu expansionisme militar i la seva concepció militarista de la seguretat. I no podem oblidar altres guerres on es continuen succeint milers de morts i milions de persones desplaçades i refugiades. És necessari rebutjar la posició dels qui defensen una espiral bel·licista, dels qui decideixen enviar més armes als conflictes augmentant els pressupostos de guerra al mateix temps que es retalla en despeses essencials com a salut, educació, igualtat o medi ambient.

El feminisme aposta pel desarmament i la fi de les guerres, amb tota la seva barbàrie i sofriment, on s'usa la violació com una arma més i es fa molt palès el sistema patriarcal.

El Dia Internacional de les Nines en les TIC va ser instaurat en el 2010 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), a més un dels objectius de les Nacions Unides és acabar amb la bretxa digital de gènere. Se celebra el quart dijous d’abril.

Les tecnologies són l'instrument principal en el nostre món, avancen amb passes de gegant. Com en tots els aspectes de la vida, la bretxa de gènere també existeix en el digital que s'accentua més en les dones més grans. Segons la UNESCO, factors com la zona geogràfica , els recursos econòmics, el sexe, l'edat, l'educació o la llengua són determinants, i es converteixen en aspectes que influeixen directament en la bretxa digital de gènere. I és directament proporcional al menor accés de les dones a la informació, l’educació i el coneixement de les TIC. Per això és tan important i imprescindible educar a les nostres nines en les tecnologies.

Com en tots els temes d'igualtat, hi ha solucions, per descomptat, i cal posar-les en pràctica: Hem d'eliminar l'estereotip que les tecnologies i els estudis tecnològics són per a ells, els referents femenins són molt necessaris per a les nines. Els governs haurien d'alfabetitzar en les tecnologies a aquelles dones que per edat i circumstàncies socials i de gènere, no varen poder optar a tenir al seu abast les noves tecnologies.

Les nines d'avui són les dones del futur i a través de les tecnologies hem de fomentar el seu empoderament. “Donar a les dones igualtat d'oportunitats en les carreres tecnològiques ajuda a reduir la bretxa salarial de gènere, millora la seguretat econòmica de les dones, garanteix una força de treball diversa i talentosa, i evita els biaixos” va expressar María Noel Vaeza, directora regional d'ONU Dones per a les Amèriques i el Carib.

El pròxim 26 d'abril és el Dia de la Visibilitat lèsbica, una efemèride que a Espanya i diversos països del món se celebra des de l'any 2008. Aquesta data té com a objectiu visibilitzar aquest col·lectiu i manifestar la importància que les dones lesbianes tenguin espai i siguin visibles en els espais públics, exigir la plena igualtat de drets i reclamar que es tenguin referents de dones lesbianes a tots els àmbits, i no només dins de l'activisme pels drets LGTB. Una gesta gens fàcil, des que fa uns anys l'extrema dreta ha entrat a governar en coalició en els governs autonòmics i locals, com és el cas de Múrcia, Andalusia, Castella i Lleó…, on les reculades en matèria d'igualtat i la retallada de pressupost destinat a polítiques d'igualtat clamen al cel.

Les dones lesbianes, durant tota la història, han lluitat pels drets de les dones i han estat presents a les mobilitzacions i reivindicacions a favor de la llibertat i la igualtat. I malgrat que el Marc legal empara la igualtat des de fa prop de 20 anys, la lesbofòbia segueix molt present en la nostra societat:

- El 19 de maig de 2020 el mitjà digital eldiario.es denunciava el tercer atac a un mural que representava dues dones besant-se (“el Mural de la Diversitat” de Gandia).

- Al gener de 2021, Sonia Vivas, regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Palma (Mallorca), per fi va tenir la confirmació per part del Tribunal Suprem de les condemnes als dos policies responsables de l'assetjament que va sofrir durant 12 anys en la Policia Local de Palma per lesbiana.

- Des de fa deu anys, una parella de lesbianes a Xile sofreix violència verbal en el seu veïnat a causa de la seva orientació sexual i el passat 8 de març va passar a majors quan van ser atacades amb violència física.

Aquests exemples són només una mostra del que passa cada dia en ple segle XXI.

Per tot això, des del sindicat STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical exigim a les institucions fermesa en l'aplicació de les lleis perquè no existeixi possibilitat de cap discriminació per motiu d'orientació sexual i no es permeti cap reculada en els drets aconseguits per totes les dones per a aconseguir una societat més lliure, justa i igualitària.

De l'1 al 3 d'abril, han tingut lloc les Jornades de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical a l'illa de la Palma. La participació ha estat d'unes cent companyes dels diferents territoris de l'Estat Espanyol. L'STEI Intersindical hi ha participat amb una delegació de 6 dones.

La intenció primordial ha estat realitzar les Jornades en aquesta illa tan necessitada d'ajuda en aquests moments, i poder aportar un granet d'arena a aquesta muntanya que necessiten les palmeres i els palmeros per a sortir d'aquesta catàstrofe que ha afectat moltes famílies. La humanitat femenina sempre queda latent en les nostres Jornades, però enguany s'ha sumada la generositat que han tingut les nostres ponents, Elsa López Rodríguez i Carolina Martínez Pulido, en participar gratuïtament amb els seus coneixements literaris i de ciència des d'una perspectiva feminista. Els tallers també han estat fets des del cor de les dones per les nostres companyes de la Confederació Intersindical, Pepa Albiach Albiach i Manuela Fernández Gómez. Les Jornades van finalitzar amb nom de dona en la música de Laura Henríquez, que va realitzar un concert des de la veu i el sentiment femení.

El diumenge les companyes canàries ens tenien preparada una cita amb Jorge País País, doctor en Arqueologia, President de la Societat d'Estudis Generals de l'Illa de la Palma, que ens va explicar el desenvolupament que havia tingut el volcà Tajogaite en la seva erupció, evolució i fins a la seva fi. Vàrem comptar també amb els testimoniatges de dues alumnes de 1r de Batxillerat de l'IES El Paso, Nayeli Sardhina Yanes i Érika Jerónimo Martín, afectades directament pel volcà. Van ser tremendes les paraules d'aquestes alumnes que ens van fer veure com es madura d'un dia per a un altre i com fets d'aquestes dimensions afecten una adolescència feliç i tranquil·la. Des de l'OM els desitgem el millor en les seves vides perquè seran dues dones que sabran valorar allò important.

Les companyes canàries han estat organitzadores i amfitriones immillorables, totes hem tornat a les nostres llars, amb més o menys rapidesa a causa d'un temporal a les Illes Canàries, però amb una energia feminista i un empoderament que faria por a aquesta societat masclista en la qual vivim.

FARTES PERÒ IMPARABLES!

Fa ja 34 anys que el primer Congrés de la Confederació Llatinoamericana i del Carib de Treballadores de la Llar va proclamar el 30 de març com el “Dia Internacional de les Treballadores de la Llar”. Per primera vegada, es van posar sobre la taula les discriminacions vinculades a aquest treball, que és realitzat en la seva immensa majoria per dones. Més de tres dècades després, contínua sent una data poc coneguda per a la societat en general i poc reconeguda per les institucions, fins al punt que l'ONU global no el commemora encara o que no va ser fins al 2011 que la OIT va publicar el conveni 189, que pretén assegurar el “Treball Decent per als Treballadors/es Domèstics/es”. I afirmem que pretén però no aconsegueix, ja que no s'ha vist una millora suficient en la regularització d'aquestes treballadores i només 35 països ho han ratificat, i entre ells no es troba l'estat espanyol.

Les treballadores de la llar i les cures sofreixen un altíssim grau de precarietat. El seu nivell de contractació és escàs, amb xifres oficials que no mostren la situació real; les seves condicions laborals són dolentes, amb horaris canviants, considerables càrregues físiques i mentals, i amb centres de treball que són domicilis particulars on la inspecció de treball no pot arribar; els seus salaris són baixos, a causa de l'alt grau de parcialitat i eventualitat; les seves malalties professionals no estan reconegudes, com passa amb tantes professions feminitzades.

Es dona la circumstància, a més, que la immensa majoria són dones migrants, que han deixat a les seves famílies a milers de quilòmetres per a cuidar de les nostres, i per a fugir de la pobresa o dels conflictes. Com a persones, com a dones, com a treballadores essencials, mereixen un reconeixement de la societat que es tradueixi en la garantia dels seus drets laborals.

Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical denunciem la situació que viuen les empleades de la llar en l'estat espanyol, que no ha portat a terme cap mesura per a dignificar i regularitzar el treball que realitzen aquestes dones.

En aquest sentit, exigim que es ratifiqui immediatament el conveni 189 de la OIT, que demana la dignificació de les treballadores de la llar i les cures; que s'elimini l'esmena 6777, que retarda la seva plena incorporació a la seguretat social al 2024; i que es derogui sense més demora la llei d'estrangeria, que constitueix un obstacle insalvable i injustificable per a totes les persones migrants. Volem la regularització ja!