El 23 de setembre és el dia Internacional contra l'explotació sexual, la tracta i el tràfic de dones, nines i nins.

D'acord amb la definició de tràfic d'éssers humans elaborat amb motiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional al desembre de l'any 2000, més conegut com el Protocol de Palerm la tracta és:

"Reclutament, transport, embarcament o recepció de persones, mitjançant l'amenaça, l’ús de la força, la coacció, el frau, l’engany, l’abús de poder o de situacions de vulnerabilitat, o mediant pagament o benefici econòmic en l'obtenció del consentiment d'una persona perquè cedeixi el control sobre una altra amb el propòsit de la seva explotació. L'explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d'altres formes d'explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d'òrgans"

La tracta amb finalitats d'explotació sexual és un acte menyspreable, a més d'una forma d'esclavitud, perquè obliga les persones en aquesta situació a treure beneficis per a uns altres, fa que es consideri els éssers humans com a mercaderia que es pot comprar i vendre. Les dades demostren que majoritàriament els qui sofreixen aquest tipus d'esclavitud són dones i nines. Segons l'Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones 2020, publicat per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), un 50% de les víctimes de tràfic de persones al món són sotmeses a explotació sexual. El 65% de les víctimes del tràfic en el món són dones i nines.

Al juny de 2015, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 19 de juny Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes amb l'objectiu de denunciar totes les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nenes i nens, honrar a les víctimes i els supervivents de la violència sexual de tot el món i retre homenatge a tots els qui han dedicat la seva vida amb valentia a la lluita per a erradicar aquests delictes i han perdut la vida.

Fa més de tres mesos va acabar d'esclatar el conflicte latent entre Rússia i Ucraïna i la violència sexual torna a ser una arma de guerra. Es multipliquen els testimoniatges i els relats de violacions i violències sofertes per la població ucraïnesa, especialment per les dones.

Però hi ha molts altres conflictes que romanen invisibilitzats pels mitjans de comunicació o que eventualment acaparen titulars efímers:

A l'Afganistan, les dones afganeses estan sent reprimides pels talibans fins a nivells que es remunten segles enrere.

Al Sàhara, les dones sahrauís estan sent perseguides, vexades i violades per part de les autoritats marroquines en un intent d'anul·lar les seves reivindicacions, incomplint totes les resolucions sobre el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

A Colòmbia, les dones colombianes, que van lluitar pels acords de pau, continuen sofrint persecució i tot tipus de vexacions per part de paramilitars i el mateix govern colombià.

En Palestina, les dones viuen en estat de setge permanent en el seu propi territori.

L'OMS (1998) reconeix que hi ha evidències que les dones que accedeixen a l'atenció sanitària poden rebre un tractament de menor qualitat tècnica i menys adequat que el que reben els homes, i pot ser aplicat d'una manera menys respectuosa.

Exigim a les administracions públiques que inverteixin els recursos necessaris per a garantir la salut integral de les dones i evitar que es perpetuïn les desigualtats. És imprescindible que la recerca mèdica realitzada amb fons públics inclogui les dones.

A continuació us compartim un vídeo-presentació que ha el·laborat la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical amb motiu del Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones (clica damunt la imatge):

Als països amb conflictes bèl·lics, les dones continuen afrontant reptes i desafiaments per a què el dret a l'educació, al treball, a la família i a la vida, li siguin permesos

La pau no és l'absència de guerres, sinó un camí cap a la justícia social

Als països amb conflictes bèl·lics, les dones continuen afrontant reptes i desafiaments per a què el dret a l'educació, al treball, a la família i a la vida, li siguin permesos.

S’han de cobrir totes les necessitats de dones, víctimes de la crisi migratòria, que acaben sent persones refugiades i que a la llarga sofreixen greus danys psicològics i físics que deixen profundes seqüeles.

Que totes les dones que es troben en condició de refugiades siguin protegides enfront de la violència. Que es creïn fons destinats a ajudar-les i trobin asil

La Pau no és l'absència de guerres, sinó un camí cap a la Justícia social. Per això és necessari fer front a les diverses formes de violència amb eines que no recorrin a la violència.

Un recent manifest feminista contra la guerra condemnava tant la invasió d'Ucraïna com l'actitud de l'OTAN amb el seu expansionisme militar i la seva concepció militarista de la seguretat. I no podem oblidar altres guerres on es continuen succeint milers de morts i milions de persones desplaçades i refugiades. És necessari rebutjar la posició dels qui defensen una espiral bel·licista, dels qui decideixen enviar més armes als conflictes augmentant els pressupostos de guerra al mateix temps que es retalla en despeses essencials com a salut, educació, igualtat o medi ambient.

El feminisme aposta pel desarmament i la fi de les guerres, amb tota la seva barbàrie i sofriment, on s'usa la violació com una arma més i es fa molt palès el sistema patriarcal.