Dia 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència cap a les dones en la primera trobada feminista de Llatinoamèrica i del Carib, celebrada a Bogotà el mes de juliol de l’any 1981, i ratificat per l’ONU que l’any 1999 li va donar caràcter oficial.
Creiem necessari dedicar un dia de l’any per a tractar aquest tema? És adient implicar, entre d’altres, la Comunitat Educativa en aquesta celebració?
La violència cap a les dones ocupa, avui en dia, molt d’espai en tots els mitjans de comunicació. Malauradament, quasi cada setmana, ens assebentam de la notícia que alguna dona ha mort a mans del seu company sentimental o espòs. Aquests actes, absolutament condemnables, ens remeten a situacions socials tan acceptades com injustes i en les quals és necessari aprofundir si volem eradicar-les.
Una de les causes que generen violència contra les dones és la manca d’igualtat. Moltes persones diran: O no som iguals ja? No tenim dones i homes els mateixos drets recollits en el marc de la Constitució?
Malgrat que la Llei sigui clara al respecte, les pautes socials fortament interioritzades durant segles han consolidat un rol femení i un rol masculí, en els quals el problema més greu és que sembla que no hi ha problema. Si els homes violents se sentissin en igualtat de condicions vers les seves dones, no les agredirien; si ho fan, és perquè les consideren una possessió seva i, davant la impossibilitat de controlar-les, les volen eliminar.
Mentre una dona no pugui triar el moment de l’embaràs si és que vol aconseguir o mantenir una feina, no hi ha igualtat.
Mentre una dona cobri manco que un home per la mateixa feina, no hi ha igualtat.
Mentre una dona hagi de mantenir una doble jornada, a la feina i a casa seva, amb horari laboral diari de 16 hores, no hi ha igualtat.
Mentre una dona es trobi sola a l’hora de tenir cura de les seves filles i fills o de les persones majors de la família,no hi ha igualtat.
Mentre una dona hagi de demostrar contínuament la seva vàlua professional, no hi ha igualtat.
En els centres escolars i també en la societat en general, el tema de la violència té un protagonisme que abans no tenia. Un dels orígens de la violència de gènere radica en no acceptar la diferència. Igualtat no vol dir, en cap moment, uniformitat. Dones i homes som diferents però valem el mateix. Cal acceptar i assumir la diferència perquè entre iguals no hi hagi violència.
Respectar, més que tolerar, la diferència o la diversitat és prevenir la violència de gènere. Per respectar la diversitat és necessari destruir mites que, com hem dit abans, estan fortament arrelats dins l’inconscient col·lectiu, mites com:
“Un home no maltracta perquè sí; ella també haurà fet alguna cosa per provocar”.
“Si una dona és maltractada, la culpa és seva per seguir la convivència amb aquest home”.
“Si es tenen infants, és millor suportar els maltractaments pel bé seu”.
“ Els homes que maltracten ho fan perquè tenen problemes amb l’alcohol o les drogues”.
“La violència domèstica tan sols es dóna en famílies sense educació o amb pocs mitjans econòmics”.
“El que succeeix dins la intimitat de la parella esdevé un assumpte privat, malgrat que es tracti de vexacions”.
Aquest 25 de novembre, volem donar suport a les dones en la seva lluita contra tota casta de violència i solidaritzar-nos amb les que la pateixen ja que això és una qüestió de drets humans.
Des de les Institucions Educatives, ensenyarem a respectar i valorar les diferències, a resoldre pacíficament els conflictes, a prendre per model conductes respectuoses i solidàries, a no imposar la pròpia voluntat per la força i a utilitzar models educatius basats en el diàleg i la cooperació.
Les dones no som culpables més que de no acceptar la nostra vàlua i no mostrar-la a tota la societat.
Àngels Cardona Palmer.
Responsable Secretaria de la dona de l’STEI-i
Propostes per als centres educatius
. Promoure un debat sobre el tema.
. Fer un minut de silenci per totes les dones que
pateixen violència.
. Posar-nos totes i tots un llaç blanc.
. Fer un mural on es representin situacions de
resolució pacífica de conflictes i conductes
respectuoses i solidàries.
Creiem necessari dedicar un dia de l’any per a tractar aquest tema? És adient implicar, entre d’altres, la Comunitat Educativa en aquesta celebració?
La violència cap a les dones ocupa, avui en dia, molt d’espai en tots els mitjans de comunicació. Malauradament, quasi cada setmana, ens assebentam de la notícia que alguna dona ha mort a mans del seu company sentimental o espòs. Aquests actes, absolutament condemnables, ens remeten a situacions socials tan acceptades com injustes i en les quals és necessari aprofundir si volem eradicar-les.
Una de les causes que generen violència contra les dones és la manca d’igualtat. Moltes persones diran: O no som iguals ja? No tenim dones i homes els mateixos drets recollits en el marc de la Constitució?
Malgrat que la Llei sigui clara al respecte, les pautes socials fortament interioritzades durant segles han consolidat un rol femení i un rol masculí, en els quals el problema més greu és que sembla que no hi ha problema. Si els homes violents se sentissin en igualtat de condicions vers les seves dones, no les agredirien; si ho fan, és perquè les consideren una possessió seva i, davant la impossibilitat de controlar-les, les volen eliminar.
Mentre una dona no pugui triar el moment de l’embaràs si és que vol aconseguir o mantenir una feina, no hi ha igualtat.
Mentre una dona cobri manco que un home per la mateixa feina, no hi ha igualtat.
Mentre una dona hagi de mantenir una doble jornada, a la feina i a casa seva, amb horari laboral diari de 16 hores, no hi ha igualtat.
Mentre una dona es trobi sola a l’hora de tenir cura de les seves filles i fills o de les persones majors de la família,no hi ha igualtat.
Mentre una dona hagi de demostrar contínuament la seva vàlua professional, no hi ha igualtat.
En els centres escolars i també en la societat en general, el tema de la violència té un protagonisme que abans no tenia. Un dels orígens de la violència de gènere radica en no acceptar la diferència. Igualtat no vol dir, en cap moment, uniformitat. Dones i homes som diferents però valem el mateix. Cal acceptar i assumir la diferència perquè entre iguals no hi hagi violència.
Respectar, més que tolerar, la diferència o la diversitat és prevenir la violència de gènere. Per respectar la diversitat és necessari destruir mites que, com hem dit abans, estan fortament arrelats dins l’inconscient col·lectiu, mites com:
“Un home no maltracta perquè sí; ella també haurà fet alguna cosa per provocar”.
“Si una dona és maltractada, la culpa és seva per seguir la convivència amb aquest home”.
“Si es tenen infants, és millor suportar els maltractaments pel bé seu”.
“ Els homes que maltracten ho fan perquè tenen problemes amb l’alcohol o les drogues”.
“La violència domèstica tan sols es dóna en famílies sense educació o amb pocs mitjans econòmics”.
“El que succeeix dins la intimitat de la parella esdevé un assumpte privat, malgrat que es tracti de vexacions”.
Aquest 25 de novembre, volem donar suport a les dones en la seva lluita contra tota casta de violència i solidaritzar-nos amb les que la pateixen ja que això és una qüestió de drets humans.
Des de les Institucions Educatives, ensenyarem a respectar i valorar les diferències, a resoldre pacíficament els conflictes, a prendre per model conductes respectuoses i solidàries, a no imposar la pròpia voluntat per la força i a utilitzar models educatius basats en el diàleg i la cooperació.
Les dones no som culpables més que de no acceptar la nostra vàlua i no mostrar-la a tota la societat.
Àngels Cardona Palmer.
Responsable Secretaria de la dona de l’STEI-i
Propostes per als centres educatius
. Promoure un debat sobre el tema.
. Fer un minut de silenci per totes les dones que
pateixen violència.
. Posar-nos totes i tots un llaç blanc.
. Fer un mural on es representin situacions de
resolució pacífica de conflictes i conductes
respectuoses i solidàries.
