El Periscopi. Una ullada crítica a la nostra actualitat.Educació | 02-10-2013
Francisca Mas. Advocada. Membre del Lobby de Dones de Mallorca. Exdirectora de l’Institut Balear de la Dona.
L'onada de les dones
Caminant pels carrers de Palma i Manacor, viatjant amb tren o metro, escoltant i llegint la informació relativa a la vaga indefinida dels docents, veig que aquesta marea a més de verda té un component violeta molt accentuat que és oportú posar en relleu davant l'aparent neutralitat de la informació, sempre referida als “docents”. És bo recordar que el sector de l'ensenyament públic està clarament feminitzat, que a les associacions de mares i pares predomina la participació femenina, i un parell de detalls més, que quan d'aquí a 20 o 30 anys s'analitzi aquesta gran mobilització, esper que es posin de manifest pels qui l'estudiïn, per simple justícia i per donar exemple de parlar “clar i català”.
Un d'ells és que el dibuix de l'embut/altaveu blanc de la plataforma “Crida” va néixer a l'escola de primària “Es Pont”, un petit col·legi públic de Sont Gotleu, i no per casualitat o per una ocurrència contingent. Aquesta escola, on crec que el 90% del professorat són dones, ja va rebre el premi Olímpia de Gouges del Lobby de Dones, l'any 2007, llavors per un projecte concret, “Anam a mitges”. Afirmàvem en justificació de la candidatura que: “aquestes dones es mereixen el reconeixement del Lobby de Dones de Mallorca on sempre hem defensat el postulat il·lustrat de la força que té l'educació com a element de canvi i com a únic garant de la igualtat, l'únic postulat que li queda a l'esquerra per sobreviure a aquest magma de grisor neoliberal”.
No és idò una carambola que aquesta idea la veiem aquestes setmanes reproduïda per milers als nostres carrers, és la ment de dones que durant anys han tengut un compromís constant amb l'alumnat, que han inspirat paraules com aquestes de dues al·lotes que hi passaren els primers anys d'estudi: “És una escola molt acollidora i familiar. Els alumnes que hem estudiat en aquesta escola, quan anam a l'institut ens trobam amb menys dificultats que altres. Aquesta escola lluita contra el masclisme, el racisme i altres aspectes intolerants d'aquest món tan injust. Fan una bona feina.” deia una nina de 13 anys.
“Sis anys després d'haver deixat l'escola encara tenc records clars d'aquells temps. Són bons records. A l'escola record un ambient que enlloc més he retrobat. Amb l'ajuda dels mestres (sobre tot dones) apreníem a enraonar, a desenvolupar les nostres opinions, exposar-les i defensar-les davant la resta dels companys; però el més important, apreníem a escoltar i a valorar les opinions dels altres companys. El respecte és un dels valors més importants per mi i, en gran part, l'he après en Es Pont. Gràcies.”, deia una de 17 anys.
Passi el que passi finalment, ja s'ha guanyat; s'ha creat la consciència col·lectiva que no era lícit resignar-nos a una situació injusta i això ja ens ha fet avançar socialment amb un protagonisme innegable de les dones; inclús el passat dia 24 davant el parlament, eren tamboreres les que catalitzaven l'ambient. Es bo reconèixer qui esmerça més temps i força perquè les coses canviïn.
