Aquest 28 d'abril més que mai les dones estam cridades a anar a les urnes i a dir NO a partits que ens menyspreen en el seu programa electoral , apostant per una societat ancorada en el passat on no tenen cabuda els drets de la dona aconseguits a través de la nostra lluita feminista durant molts d’anys.
Per això és important que el 28 d'abril dipositem el nostre vot a consciència i a partits que pensen en nosaltres com a éssers humans intel·ligents i no com a simples annexos de l’home.
En les propostes referents a matèria de gènere dels programes electorals dels partits de dretes ens trobam amb aberracions com les següents:
– Aprovar una llei de gestació subrogada, justificant-la com un acte totalment altruista i bondadós de la dona per complir el desig d’altres persones de tenir fills, deixant de banda la seva veritable situació de vulnerabilitat, que són dones amb greus problemàtiques socials i econòmiques, amb una desesperació tal que les pot dur a portar a terme un acte tan mancat d’humanitat com aquest, com és el fet de passar per un embaràs, amb tot el que suposa a nivell emocional, físic i psicològic, per a què una vegada nascuda la criatura haver-se de separar d’ella per una quantia econòmica ridícula en relació al que cobren les empreses que s’hi dediquen. Disfressar d’altruisme aquest acte és un intent d’amagar les veritables intencions mercantilitzadores d’empreses i sectors polítics que veuen en aquesta activitat grans beneficis econòmics.
– 
Inculcar a la dona que l'única manera de viure en societat és a través d'una família convencional i heteronormativa (home i dona), en matrimoni i amb la necessitat de ser mare, valorant la maternitat per sobre de la seva pròpia vida o de la seva independència a decidir. Tornar al model de dona submisa a casa criant els fills/es que “déu” ens doni.
– Tornar a la llei de l'avortament realitzada en 1985, quan ja fa 34 anys que vàrem sortir als carrers a lluitar com a dones per a decidir sobre el nostre cos. Ara volen que a partir del 28 d'abril les dones que decideixin interrompre el seu embaràs ho facin fora d'Espanya i les que no s’ho puguin costejar que es juguin a cara o creu si continuaran vives o no després de l'avortament.
– Derogar la llei de violència de gènere per a iniciar una de “violència intrafamiliar” on es protegeixi a homes, ancians i menors. Partits que no distingeixen la violència de gènere de qualsevol altra, que no es paren a mirar les cada vegada més altes taxes de dones que només pel fet de ser dones són assassinades, violades i maltractades. Igualar la violència contra les dones a la violència contra homes, és estar molt cec i obcecat a no voler veure la realitat.
– Tractar a organismes feministes de radicals quan gràcies a ells moltes dones tenen on acudir i refugiar-se del seu maltractador. Pretenen eliminar aquests organismes i, a la vegada eliminar les ajudes per a qui les necessiten, fet que constantment queda confirmat amb les estadístiques.
– Parlar de famílies naturals com l'única unió possible, sempre home i dona, sense valorar altres alternatives de famílies o parelles, és estar en un altre planeta, és no assumir la diversitat sexual i de gènere, considerant-les aberracions contra natura, que tenen “cura”.
- Anar en contra de l'eutanàsia perquè no conceben que les persones són lliures de decidir quan deixar de sofrir , que son propietàries de la seva pròpia vida i que només nosaltres hem de decidir si el nostre passeig per aquest món ha d'acabar quan ja no tenim una vida digna.
- Evitar tractar el tema del col·lectiu de lesbianes, gais , transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI) en els seus programes electorals no fa que aquests col·lectius desapareguin. Aquests col·lectius existeixen i són moltes persones les que han arribat fins a la seva situació actual lluitant molt en una societat que ha tardat en reconèixer que són persones iguals que la resta, amb els mateixos drets i obligacions.
Aquests són alguns punts seleccionats en matèria de dona dels programes electorals de determinats partits polítics que, encara que sabem que no obtindran majoria absoluta per separat, els pactes entre ells poden suposar la més gran reculada en matèria d'igualtat de la història. No podem permetre que tot l'aconseguit i lluitat per les dones s'evapori, així com així, d'un dia per a un altre. Aquest 28 d'abril les dones tenim que exercir el nostre dret a vot, que tant ens va costar aconseguir, i dir NO a aquells que ens volen submises, inactives i callades.
Les dones del segle XXI no som així, ni ho serem perquè som fruit de les lluites de les nostres avantpassades… i no podem defraudar-les
