Un dejà vu entorn al 8 de març
No sé si les altres dones senten el mateix, però jo des del 8 de març de 2017 sento que es repeteix la mateixa situació, una i altra vegada: el moviment feminista i alguns sindicats convocant mobilitzacions conjuntament i després les grans centrals, sense tenir en compte el moviment feminista, s'arroguen com “els capdavanters” de la causa feminista, però sense comptar amb les feministes i ja van tres anys, fent el mateix.
El 2017 es va convocar l'Aturada Internacional de les dones. Com es pretenia parar a nivell laboral, davant possibles represàlies per a les treballadores per abandonament del lloc de treball, l’STEI Intersindical, a través de La Confederació Intersindical (organització a la que pertany a nivell estatal), a instàncies de la seva Organización de Mujeres, va llançar una convocatòria de vaga general en forma d'aturada de dues hores per tram de jornada laboral. No relataré la quantitat de trucades que vàrem rebre perquè les companyes sofrien pressions d'altres organitzacions sindicals dient-los que era una vaga il·legal, que era una vaga ideològica, que no estaven cobertes, … en definitiva, un atac sense sentit a la lluita de les dones. Sembla ser que si no són ells els que convoquen no té validesa.
El 2018 ja vàrem ser més organitzacions sindicals que, a requeriment del moviment feminista, convocàrem una vaga laboral general de 24h. En aquell moment, les grans centrals sindicals es van desmarcar del moviment feminista i van convocar vaga en forma d'aturada de dues hores (quina casualitat, com nosaltres en el 2017) Ara sí que era possible i viable una vaga feminista, ja no era ideològica? El fet és que les seves reivindicacions eren exactament les mateixes que havíem argumentat en la nostra convocatòria del 8M de 2017.
El 8M de 2018 va ser un dia sense precedents: el moviment feminista va ocupar els carrers, la nostra organització va donar suport legal a la vaga i sortírem als carrers a reivindicar els nostres drets, juntament amb la resta de les dones de tots els racons del Planeta.
L'octubre de 2018, a Gijón, es van reunir més de 500 dones, representants de diferents col·lectius i organitzacions i dels diferents territoris de l'Estat espanyol, per a parlar sobre el 8M de 2019. De forma unànime, es va tornar apostar per una vaga general de 24h. Com no podia ser d'una altra manera , l’STEI Intersindical, a través de la Confederació Intersindical, li donarà suport i convocarà vaga general de 24h per al 8M de 2019. Però, oh sorpresa!, dia 8 de gener, surten als mitjans de comunicació, els “secretaris generals” de CCOO i UGT convocant vaga laboral de dues hores per al 8M de 2019 desoint el moviment feminista i les dones de la seva pròpia organització. Una altra vegada, s'arroguen un protagonisme que no els correspon i fan gala de la seva capacitat de convocatòria. Segons ells, gràcies a la seva convocatòria de dues hores de l'any anterior es va aconseguir una mobilització massiva. No tenen en compte el treball de tot un any realitzat pel moviment feminista en tot l'estat espanyol. Tornen a perdre una oportunitat única per a apropar-se a la ciutadania i sobretot a les dones.
Ens sobren els motius per a una vaga i per a tota mena de mobilitzacions. En aquest moment el rearmament del patriarcat, amb el suport de determinats partits i mitjans de comunicació, és ferotge. Aquests grups estan centrant el seu discurs en combatre el feminisme i les nostres reivindicacions, amb declaracions demolidores cap a les dones, les nostres lluites i els nostres assoliments. Presenten un discurs totalment passat de moda i retrògrad, però un discurs que arriba a aquelles persones que escolten el que volen sentir. És igual que es refuti amb dades reals, ells deixen anar bombes amb dades sense contrastar i sense fonament i tothom, fins i tot els mitjans de comunicació, els donen importància.
Per aquests motius, l’STEI Intersindical i la Confederació Intersindical, a requeriment de l'Organización de mujeres, convocarem vaga general de 24 hores per a donar cobertura legal a totes les dones que “vulguin o puguin” fer vaga laboral el 8M. I sortirem als carrers amb elles, sense banderes, sense logos, perquè tenim un front comú, el patriarcat , i no necessitam significar-nos per a ser-hi.
