Al llarg dels anys les dones que han deixat el seu extens llegat literari van haver de fer-ho, primer d'amagat, utilitzant pseudònims masculins perquè les seves obres veiessin la llum, o amb noms neutres, per evitar l'etiqueta “de dones”. Més tard les dones, considerades ciutadanes de segona, van tenir la necessitat de rebel·lar-se contra la submissió intel·lectual i moral en tots els àmbits de la literatura: assagistes, poetes, dramaturgues, novel·listes, filòsofes…
Aquestes escriptores es van rebel·lar en els seus textos i van asseure les bases que han portat a les dones a aquesta espècie de justícia literària que mostra la riquesa de la paraula i el talent femení intrínsec de les dones escriptores que ara lliures, sumen a més, dones que escriuen còmics, fanzines..., s'atreveixen amb tots els gèneres: fantasia, ciència ficció, novel·la negra, de terror…
La transparència en els criteris de selecció d'obres, lectures a cegues i indicadors clars, demostra que les editorials que utilitzen aquestes bones pràctiques publiquen més obres escrites per dones. Encara que segons les estadístiques segueix sent de proporció menor les obres publicades per dones que per homes. Per contra, són més lectores les dones, que llegeixen indistintament siguin escriptors o escriptores, mentre els homes llegeixen majoritàriament a escriptors abans que a escriptores.
La crítica literària, majoritàriament escrita per homes, ressenya llibres escrits per homes en percentatges massa alts, per cada tres ressenyes de llibres només un és d'una escriptora. Si parlem de premis literaris de prestigi, trobam que encara que avança la literatura escrita per dones, segueixen sent premiats majoritàriament ells. Si buscam referències d'autores, podem arribar a trobar-nos que no existeixen, com ha ocorregut amb la recent Premi Nobel de Física, Donna Strickland, el perfil de la qual no estava recollit en Viquipèdia, exemple pràctic de la invisibilització de les dones.
L'escriptura requereix temps i solitud per desenvolupar-la, temps que segueix sent ocupat per les necessitats familiars bàsiques que recauen majoritàriament sobre l'esquena de les dones.
Però el talent i la intel·ligència de les escriptores, malgrat les crítiques literàries que les menyspreen, dels premis tan escassos o dels convencionalismes socials, segueixen fent que siguin rebels i transgressores com les seves predecessores, res les atura en l’obstinació de demostrar la seva creativitat.
Hem de llegir dones, fomentem l'escriptura escrita per dones, escriguem amb llenguatge inclusiu, eduquem a les escoles i universitats a llegir textos de dones, deixem espai per a tots els relats, totes les mirades, sortim d'aquest estret espai que situa a l'home com a centre de totes les coses, i continuem promovent la coresponsabilitat en les cures perquè de debò totes les persones estiguin presents en la cultura, en la literatura i en l'art.
“Poetes, no perdem el temps, treballem, que al cor li arriba poca sang”.
Gloria Fuertes
