Des de fa 52 anys, el 5 d'Octubre celebram el Dia Mundial del/de la Docent. Amb motiu d'aquesta celebració aprofitam l'ocasió per recordar a la comunitat internacional que “el dret a l'educació implica el dret a docents qualificats”. Aquest va ser el tema escollit per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que reconeix l'educació com un dret fonamental. Un dret que no es pot dur a terme sense docents qualificats.
La Secretaria de la Dona de l’STEI i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical estam convençudes que l'educació pot i ha de ser el motor de canvi per avançar en la consecució d'una societat justa i equitativa. Per tant, és fonamental comptar amb docents no només compromesos/es personalment amb l'educació per al canvi social, sinó també preparats/des pedagògicament, a nivell professional, per enfrontar els múltiples reptes que ens trobam a diari, als nostres centres.
Aquesta formació pedagògica ha de donar-se durant tota la nostra trajectòria professional, i ha de deixar de ser un mercadeig neoliberal per passar a ser un servei formatiu de qualitat que parteixi de les administracions educatives públiques.
Respecte al dret a l'educació, no oblidem que existeix un important biaix de gènere; segons dades de la UNESCO, al món hi ha 495 milions de dones en condició d'analfabetisme de les quals 36 milions, són nines. A més, un dels principals desafiaments d'aquest dret a escala mundial segueix sent la manca de docents. S'estima que, en total, 264 milions de nins/es i joves no estan escolaritzats i, segons l'Institut d'Estadística de la UNESCO, es necessita contractar uns 69 milions de docents més per aconseguir els objectius d'educació d'impartir educació universal a primària i secundària, d'aquí a 2030.
Aquest dia, no podem obviar que el personal docent és, majoritàriament, femení. És per això, que des de la Secretaria de la Dona i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical, celebram la nostra perseverança en els nostres llocs de treball i en els nostres itineraris formatius malgrat els handicaps i desigualtats que ens trobam, derivades de la gestació i la maternitat, que comporten la pèrdua del lloc de treball o l'antiguitat enfront dels companys homes, a més de la falta d'oportunitats i de temps a causa de la falta de coresponsabilitat en les cures.
Independentment de tots aquests problemes, hem de celebrar, totes i tots, que som capaces de superar les dificultats i fer nostre el lema d'enguany, continuant amb les nostres bones pràctiques.
