Felber afirma que el capitalisme es defineix pel fet de TENIR, mentre que l'economia del bé comú fixa el seu objectiu en SER I COMPARTIR.
Què és l'economia del bé comú?
Es basa en valors que permeten florir les relacions humanes. I el que cal és resoldre la contradicció ètica entre el comportament de les empreses en el mercat i els valors a què aspiram en les relacions humanes. I aquesta contradicció ve donada per l'ordre econòmic legal, el sistema vigent fet per les decisions polítiques, un sistema regit per l'afany de lucre (la cerca del major benefici financer)i la competència (forma preponderant de relació entre els actors protagonistes). Les regles legals del sistema tenen com a conseqüència valors nocius com l'egoisme, l'avidesa, l'enveja, la desconsideració, la irresponsabilitat, la desconfiança... que fomenten els vicis humans.
Però, en canvi, aquests altres valors, l'honestedat, l'estima, la confiança, la responsabilitat, la solidaritat, el fet de compartir... fomenten les virtuts humanes. Per tant, cal canviar les regles: substituir la competència i l'ànim de lucre que regeixen avui dia el sistema econòmic per les del futur, és a dir, la cooperació i el bé comú.
Per què el bé comú? Perquè no és cap concepte nou, perquè és un objectiu constitucional recollit a la majoria de les constitucions del món, entre les quals l'espanyola que al seu preàmbul diu: «La nació espanyola desitjant (...) promoure el bé de les persones que la integren...». En canvi, cap constitució recull l'ànim de lucre, ni la competència com a valors a promoure. A més a més, el bé comú ja fou defensat per Aristòtil o per Tomàs d'Aquino i els indígenes d'Amèrica tenen el concepte de «viure bé».
Felber veu la necessitat de redefinir i de repensar l'èxit econòmic avui i en primer lloc cal preguntar-se com es mesura l'èxit econòmic a nivell mundial. I l'element usat és el PIB. Aleshores qüestiona la validesa del PIB com a mesurador del valor real. Perquè com que és un indicador monetari, no serveix per donar el preu exacte del que realment val l'objectiu que és el bé comú. Els doblers són un mitjà positiu per organitzar la producció i la divisió del treball de forma complexa. Explica que el PIB no diu res de si vivim en pau o en guerra, si tenim democràcia o dictadura, si estressam els ecosistemes, si el repartiment és just, si en una societat creix la confiança o la por, de manera que cal que l'indicador de l'èxit retorni a l'objectiu que és generar qualitat de vida o perseguir el bé comú. Ell proposa canviar el mesurador PIB pel del PBC (Producte del Bé Comú).
I també analitza la validesa de l'indicador d'èxit a nivell empresarial, és a dir, el benefici financer, que té el mateix problema que l'anterior indicador: reduir el valor a la moneda. Ell es demana què diu el benefici multiplicat per dos, tres,... deu d'una empresa sobre si aquesta genera o destrueix llocs de treball, si millora o empitjora les condicions laborals, si tracta igual la dona que l'home, si reben el mateix sou, si l'empresa cuida o destrueix el medi ambient, si produeix armes o queviures biològics, ... Així ell proposa substituir el benefici financer per la contribució al bé comú amb una escala d'indicadors per establir el nivell d'assoliment dels valors humans perseguits: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència (valors més freqüents recollits a la majoria de constitucions).
Per potenciar el canvi de regles de producció proposa mesures legals avantatjoses per al comerç i producte just, com taxes de plusvàlua reduïdes, taxes de duana reduïdes, crèdits amb interès reduït, prioritat a la compra pública, cooperació en la investigació universitària . De manera que el balanç financer (benefici) esdevé un mitjà i no un objectiu i així s'obtenen inversions (amb plusvàlua social i ecològica), repagament de crèdits els beneficis generats per l'empresa serveixen a pagar el crèdit demanat), retenció de reserves, distribució a persones que treballen a l'empresa, crèdits sense interès a les coempreses. I resta totalment prohibit la inversió financera, absorbir altres empreses (OPA), distribuir els beneficis a persones que no treballen a l'empresa, fer donacions a partits polítics (una prohibició que fa servei a la democràcia).
«La democràcia mor quan les gran empreses poden fer donacions legals a partits polítics»
«Els majors poders econòmics esdevenen poders polítics i així es violen els principis més fonamentals: la igualtat d'oportunitats»
«Avui encara falta una regulació entre els principis constitucionals i el comportament econòmic real». Un buit que proposa omplir a través d'assemblees constitucionals que puguin decidir qüestions fonamentals a través de referèndums com per exemple establir límits a la desigualtat de renda, limitar la propietat privada, democratitzar l'empresa (>250 treballadors), l'herència (dot democràtica).
Amb aquest model arriben tres conseqüències principals: alliberament de l'empresa de la coerció de créixer i engolir altres empreses, substituir la competència contra l'altre per la competència amb l'altre (la recerca amb cooperació i solidaritat). I la darrera és que hi haurà més empresaris amb més motivació.
Segons Felber, el que cal és canviar els hàbits de pensar perquè hem caigut a la trampa del pensament capitalista.
Aporta finalment dades del creixement d'empreses que treballen per al bé comú.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu/video/4039250/
