Cos de Música i Arts Escèniques

Llenguatge Musical

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594460 - LLENGUATGE MUSICAL

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. El llenguatge musical: Evolució històrica. Els grans pedagogs: anàlisi de les seves bibliografies relacionades amb el llenguatge musical. Mètodes i sistemes actuals de pedagogia musical. La investigació musical: eines quantitatives i qualitatives actuals.
  2. La lectura musical: evolució, lectura horitzontal i vertical, la lectura intervàlica sense clau, lectura a primera vista i lectura articulada. Importància de l'escriptura musical: escriptura melòdica i escriptura harmònica. Les grafies no convencionals en la lectura i escriptura musical.
  3. La veu i la seva fisiologia. Respiració, relaxació i vocalització tant en la veu parlada com en la veu cantada. Classificació i extensió de les veus. La veu en la infantesa en l'adolescència. Característiques específiques i la seva problemàtica. La cura de la veu i influències de les alteracions físiques i psíquiques en ella. La veu del professor de llenguatge musical: cura i manteniment.
  4. Entonació, afinació i empastament. L'entonació imitada i l'entonació conscient. L'articulació i el fraseig. Importància de l'entonació acompanyada i de l'entonació a capella. La intervàlica pura i la seva aplicació a obres posttonals o atonals.
  5. Influència de la cançó popular i de la cançó d'autor en el procés educatiu musical. El cànon com a recurs didàctic per a la iniciació coral. Criteris didàctics per a la selecció de repertori vocal monòdic i polifònic.
  6. Anatomia i fisiologia de l'oïda. Psicologia de l'audició: desenvolupament cognitiu, motivació. Tipus d'audició. L'audició en les metodologies musicals del segle XX.
  7. L'audició comprensiva. Didàctica de l'audició: tècniques i recursos utilitzats per a l'audició d'elements rítmics, melòdics, modulatoris, cadencials, formals, tímbrics, estilístics i d'altres.
  8. El fenomen físic harmònic. Qualitats del so. El moviment ondulatori. Fonaments dels sistemes d'afinació. La sèrie harmònica. Les proporcions associades als intervals: consonància i dissonància. Índexs acústics. La sèrie de Fourier.
  9. Organologia: classificació dels instruments musicals. Els instruments a l'aula de llenguatge musical. El cos com a instrument. Els instruments transpositors, electrònics, la síntesi i la manipulació artificial del so.
  10. El tempo musical. La determinació del tempo abans de la seva expressió en termes. Els termes relatius i absoluts al·lusius al tempo. L'agògica.
  11. Evolució del ritme des dels seus orígens fins al segle XX: mètrica literària, peus mètrics i maneres rítmiques. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical. Origen i evolució dels compassos. La importància del silenci.
  12. El ritme: La seva trajectòria i evolució a partir del segle XX. L'equivalència i la seva implicació en la rítmica. Valoració especial i grups rítmics irregulars. Polimetries i polirítmies. Modificació de l'accentuació mètrica. Música sense compàs. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  13. La modalitat: evolució històrica. Evolució des de la tonalitat fins a la dissolució tonal. Tipus d'escales al llarg de la història. L'interval: consonància i dissonància. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  14. La monodia i la melodia. Simultaneïtat de línies melòdiques. Del sentiment harmònic a l'harmonia sistematitzada. La importància de la melodia en el llenguatge musical. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical. Els acords: origen, tipologies i funcionalitat. Les cadències: origen, tipologies i funcionalitat.
  15. La modulació: desenvolupament històric, tipus i procediments. Funció expressiva de la modulació. Importància de la modulació en el llenguatge musical.
  16. La forma: evolució històrica i estructures formals en la música vocal i instrumental fins al segle XX. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  17. Pluralitat de formes i estils en la música contemporània. Procediments generadors de la forma. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  18. La notació musical: evolució històrica des dels neumes a les notacions actuals. L'expressió musical: signes o termes d'ús habitual, tant tradicionals com no convencionals que afecten la interpretació.
  19. La transcripció: conceptes generals i criteris sobre la interpretació de transcripcions. Aplicació didàctica de la transcripció a l'aula de llenguatge musical.
  20. L'ornamentació: origen, evolució i escoles. La seva interpretació tenint en compte l'autor i l'època. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  21. El transport: Origen, funció, tipus, tècniques i aplicacions a la pràctica musical. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  22. Anàlisi musical i sociològica del jazz, del flamenc i d'altres músiques populars. La seva aplicació en la didàctica del llenguatge musical.
  23. Les arts escèniques: música, dansa i art dramàtic. Interrelació del llenguatge musical amb les altres assignatures del currículum de dansa i d'art dramàtic. La relació del professorat de llenguatge musical amb les arts escèniques. L'ús de la música amb suport electrònic en produccions escèniques o audiovisuals.
  24. La música en els diferents nivells del currículum de dansa. La relació del llenguatge musical amb la dansa. El cos i el moviment com a mitjans d'expressió musical: el cos com a instrument. L'ús de la dansa amb suport electrònic en produccions escèniques o audiovisuals.
  25. La música en els diferents nivells del currículum d'art dramàtic. La relació del llenguatge musical amb l'art dramàtic. La mímica i el gest com a mitjans expressius de comunicació. L'ús de l'art dramàtic amb suport electrònic en produccions escèniques o audiovisuals.
  26. La creativitat i el seu desenvolupament. La creativitat aplicada a tots els aspectes del desenvolupament instrumental: tècnica, capacitat expressiva o comunicativa, intel·ligència musical i personalitat artística. El desenvolupament de l'esperit emprenedor: qualitats, habilitats, actituds i valors que engloba l'esperit emprenedor.
  27. Mètodes de treball i desenvolupament de l'autonomia en l'estudi. El desenvolupament de la capacitat de l'alumne perquè trobi solucions pròpies de les dificultats del text musical. Estratègies adequades .
  28. La memòria. L'educació de la memòria com a base per a la formació de l'oïda interna i el seu desenvolupament progressiu. Memòria sensorial. Tipus de memòria. Factors en l'ús de la memòria. La memòria com a element imprescindible en els diferents aspectes que conformen el llenguatge musical. Tècniques de memorització.
  29. Interdisciplinarietat en els estudis del llenguatge musical. La relació que conformen entre si les diferents assignatures del currículum.
  30. La música com a patrimoni historicoartístic cultural. La relació de la música amb els corrents estètics i amb les altres arts. Responsabilitat del docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals i a les futures generacions.
  31. Les tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a l'ensenyament i a l'aprenentatge del llenguatge musical. Importància de la utilització de programari musical i de la selecció dels recursos d'Internet.

Dansa Clàssica

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594436 - DANSA CLÀSSICA

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. Visió antropològica de la dansa. La dansa al món clàssic. La dansa en l'edat mitjana.
  2. La dansa en el Renaixement. Els primers mestres. Gènesi del Ballet de cour. Tractats de dansa.
  3. La dansa barroca. L'escriptura de la dansa. El pas definitiu cap al professionalisme: la codificació dels principis fonamentals de la dansa clàssica. La dansa al Segle d'Or espanyol.
  4. El S. XVIII a Europa. El Ballet d'action. «La fille mal gardée». La dansa a l'Espanya il·lustrada. La dansa i els intel·lectuals.
  5. El Romanticisme. Gènesi i desenvolupament del ballet romàntic: estètica, estil i pensament. Principals obres, tendències i figures del ballet romàntic. El ballet romàntic a Dinamarca: Augusto Bournonville, vida, obres i característiques estilístiques.
  6. El Tardorromanticismo, la transició i el ballet acadèmic: Arthur Saint-León; Marius Petipa i Lev Ivanov i el Ballet Imperial Rus.
  7. La modernitat. El concepte de la dansa com a art total: Diaghilev i els Ballets Russos. Els hereus dels Ballets Russos. Els precursors de la dansa moderna.
  8. Desenvolupament de la dansa en el S. XX. Principals creadors: Balanchine i l'escola americana, Lifar, Cranko, Béjart i d'altres.
  9. Finals del S. XX. Les noves tendències i els nous creadors europeus i americans actuals.
  10. La dansa a Espanya com a patrimoni històric-artístic cultural. Responsabilitat docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals i futures generacions. La relació de la dansa amb els corrents estètics i amb les altres arts.
  11. Fonaments bàsics de l'educació corporal. Col·locació general del cos: equilibri, sensacions, resistències. Primeres sensacions, evolució en les diferents etapes de l'aprenentatge. Possibles conseqüències patològiques, tècniques i artístiques derivades d'una col·locació errònia.
  12. La funció muscular: escales o graus tònics. Antagonisme muscular: la seva importància en l'educació del moviment, en l'expressivitat, la salut i qualitat de vida. Consideracions a tenir presents en la classe de dansa.
  13. Capacitats físiques bàsiques: força, resistència, flexibilitat, velocitat i coordinació. Disseny de tasques per al seu desenvolupament.
  14. L'estudi de l'en-dehors. Descripció anatòmica de la seva realització aplicada a la dansa clàssica. Diferents formes físiques de les cames i les seves patologies. Característiques i correccions en l'estudi de la dansa. Problemes específics en els alumnes i solució a aquestes dificultats.
  15. Ensenyament de la dansa clàssica en primer i segon curs dels ensenyaments elementals: objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació i qualificació i metodologia.
  16. Ensenyament de la dansa clàssica en tercer i quart curs dels ensenyaments elementals: Objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació i qualificació i metodologia.
  17. Ensenyament de la dansa clàssica en primer i segon curs dels ensenyaments professionals: Objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació i qualificació i metodologia.
  18. Ensenyament de la dansa clàssica en tercer i quart curs dels ensenyaments professionals: Objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació i qualificació i metodologia.
  19. Ensenyament de la dansa clàssica en cinquè i sisè curs dels ensenyaments professionals: Objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació i qualificació i metodologia. Acostament de l'alumne al seu futur professional.
  20. L'acompanyament musical en la classe de dansa. Relació del professor de dansa i el mestre acompanyant. Accents musicals i musculars. La importància de la música a l'aula. La seva incidència en el desenvolupament tècnic, musical i artístic.
  21. La classe de dansa clàssica. Composició i estructura. Organització, desenvolupament i ritme. Objectius i finalitat dels passos que la componen. Aspectes melòdics, rítmics i expressius.
  22. L'estudi de l'adagi. Anàlisi dels seus objectius. Orientacions metodològiques i prioritats. Característiques tècniques, interpretatives i expressives. Limitacions anatòmiques.
  23. Estudi del gir. Desenvolupament, evolució i metodologia en les diferents etapes del seu aprenentatge. Control de velocitat i equilibri per al gir. Diferents tipus de girs.
  24. Estudi del salt. Anàlisi biomecànica dels salts verticals i dels salts amb desplaçament. Desenvolupament, evolució i metodologia en les seves diferents etapes d'aprenentatge. Tipus de salts. Respiració i coordinació.
  25. Estudi del vaig rellevar a mitja punta i en puntes. Definició anàtomo-funcional aplicada a la dansa. Limitacions anatòmiques. Desenvolupament, evolució i metodologia en les seves diferents etapes d'aprenentatge.
  26. Estudi del treball específic de l'home i del pas a dos. Dificultats tècniques, interpretatives i musicals. Desenvolupament, evolució i metodologia en les seves diferents etapes d'aprenentatge. Fonaments generals del pas a dos.
  27. El repertori. Metodologia del seu ensenyament: responsabilitats i funcions del professor de repertori. Criteris per a la seva selecció en les diferents etapes del seu aprenentatge.
  28. Aspectes fonamentals del repertori: historicoestètics, tècnics, artístics, estilístics, musicals i espacials. Relació del repertori amb la història de l'art i de la dansa.
  29. Psicologia evolutiva. Teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget. Desenvolupament físic, cognitiu i socioemocional en les diferents etapes del cicle vital.
  30. L'aprenentatge a l'aula de dansa. Gestió d'expectatives. Clima de l'aula i l'aprenentatge. Anàlisi de la interacció a l'aula: professor-alumne, alumne-alumne.
  31. Processos psicològics bàsics aplicats al context d'ensenyament-aprenentatge a l'aula de dansa. Aprenentatge. Motivació i emoció. Percepció. Atenció i memòria.
  32. El desenvolupament del talent i potencial artisticocreatiu. Desenvolupament de les capacitats creatives i expressives, a través del moviment. La consciència del cos, espai i temps. La improvisació i el moviment espontani com a procediment de l'educació corporal i capacitació per a la dansa. El desenvolupament de l'esperit emprenedor.
  33. Interdisciplinarietat en els estudis de dansa. Interrelació entre les diferents disciplines teoricopràctiques que conformen el currículum.
  34. La dansa com a patrimoni històric-artístic cultural. La relació de la dansa amb els corrents estètics i amb les altres arts. Responsabilitat del docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals i a les futures generacions.
  35. L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a l'ensenyament i a l'aprenentatge de la dansa. Recursos a Internet, video, cinema i d'altres. La notació coreogràfica i els diferents sistemes: Labanotación, Benesh, Eshkol-Wachman i d'altres.

Dansa Espanyola

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594435 - DANSA ESPANYOLA

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. Visió antropològica de la dansa. La dansa al món clàssic. La dansa en l'edat mitjana.
  2. La dansa en el Renaixement. Els primers mestres. Gènesi del Ballet de cour. Tractats de dansa.
  3. La dansa barroca. L'escriptura de la dansa. El pas definitiu cap al professionalisme: la codificació dels principis fonamentals de la dansa clàssica. La dansa al segle d'or espanyol.
  4. La dansa a l'Espanya il·lustrada (1700-1808). El sarau: dansar a la francesa/dansar a l'espanyola. La recepció del ballet d'action a la península ibèrica. L'inici de la tradició de la dansa bolera. Principals fonts històriques per a l'estudi de la dansa al segle XVIII.
  5. El desenvolupament de la dansa escènica espanyola al segle XIX (1808-1898). L'arribada de ballarins francesos. Recepció de la dansa espanyola a Europa. El teatre del circ: la convivència de codis corèutics. Principals intèrprets, músics, coreògrafs i tractadistes. La visió romàntica de la dansa espanyola en els «viatges per Espanya». L'escola bolera. La seva evolució fins a l'actualitat. Repertori històric. Principals mestres, coreògrafs i intèrprets.
  6. El folklore: constitució de les primeres Societats del Folklore. Funció social. La seva diversitat en la geografia espanyola. El folklorisme.
  7. El flamenc al segle XIX, aparició d'un nou gènere: orígens, repertori i principals intèrprets: Juana Vargas «La Macarrona», Magdalena Seda «La Malena» i Juan Sánchez Valencia «L'Estampío». Evolució del flamenc: de l'òpera flamenca a l'actualitat. Principals intèrprets.
  8. La dansa espanyola en l'edat de plata (1900-1936). Primer període: Evolució de la dansa escènica espanyola: sarsuela, revista i gènere frívol. La recepció de Les ballets russes de Diaghilev. La dansa estilitzada: Antonia Mercé, La Argentina, Encarnación López, La Argentinita, i Vicente Escudero. Altres intèrprets: Pastora Imperi, Laura de Santelmo i Tórtora València. Gènesi del ballet espanyol: Les Ballets Espagnols de La Argentina, Ballets Espagnols de Escudero i Companyia de Balls Espanyols de La Argentinita.
  9. La dansa espanyola. Segon període, dècades de 1940, 1950 i 1960: Evolució de la dansa escènica espanyola: Pilar López, Mariemma, Antonio i Carmen Amaya. Altres intèrprets. Companyies de petit format.
  10. La dansa espanyola. Tercer període, dècades 70, 80 i 90: José Granero, Antonio Gades. Altres creadors i intèrprets. Creació del ballet nacional d'Espanya. Companyies de dansa en les comunitats autònomes. Principals companyies privades. Noves orientacions de la dansa espanyola. Noves generacions d'intèrprets. Difusió internacional. Principals coreògrafs i intèrprets.
  11. La dansa a Espanya com a patrimoni historicoartístic i cultural. Responsabilitat del docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals i futures generacions. La relació de la dansa amb els corrents estètics i amb les altres arts.
  12. Fonaments bàsics de l'educació corporal. Col·locació general del cos: equilibri, sensacions i resistències. Evolució en les diferents etapes de l'aprenentatge. Possibles conseqüències patològiques, tècniques i artístiques d'una col·locació errònia.
  13. La funció muscular: escales o graus tònics. Antagonisme muscular: la seva importància en l'educació del moviment, en l'expressivitat, la salut i la qualitat de vida. Consideracions a tenir presents en la classe de dansa.
  14. Les capacitats físiques bàsiques: força, resistència, flexibilitat, velocitat i coordinació. Disseny de tasques per al seu desenvolupament.
  15. L'ensenyament de la dansa espanyola en els ensenyaments elementals: objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació per a la iniciació a l'escola bolera. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  16. L'ensenyament de la dansa espanyola en els ensenyaments elementals: objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació per a la iniciació en el folklore. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  17. L'ensenyament de la dansa espanyola en els ensenyaments elementals: objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació per a la iniciació en el flamenc. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  18. El treball del tors en la dansa espanyola, escorzos/escorços i esquivades(quiebros): Flexibilització i mobilització de la columna vertebral. El braceig en les diferents formes de la dansa espanyola.
  19. Les castanyoles: El seu estudi com a instrument musical, el seu desenvolupament i metodologia en les diferents formes de la dansa espanyola. Les castanyoles en la dansa estilitzada i el seu tractament dins de l'obra musical i coreogràfica. Interrelació amb el zapateado. Les castanyoles en la geografia espanyola.
  20. L'ensenyament del zapateado, desenvolupament i metodologia en les diferents etapes de l'aprenentatge de la dansa espanyola. El seu tractament dins de l'obra musical en la dansa estilitzada. Interrelació amb les castanyoles.
  21. L'estudi del gir: tècniques del gir. Les voltes en la dansa espanyola, les tornades de pit i trencades, diferències en funció de l'eix corporal, nivells i plans espacials. Desenvolupament i metodologia en les diferents etapes de l'aprenentatge.
  22. Estudi del salt: tècnica, tipus de salt, els trenats o bateria, coordinació i estil en la dansa espanyola. El seu desenvolupament i metodologia en les diferents etapes d'aprenentatge de la dansa espanyola.
  23. Estudi de la gravetat: concepte del pes en la dansa de sabata. La seva importància en la qualitat del moviment. Desenvolupament i metodologia en les diferents etapes de l'aprenentatge.
  24. Ensenyament de l'escola bolera en els ensenyaments professionals. Repertori històric, criteris de selecció. Caràcter i estil. Objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  25. Ensenyament del folklore en els ensenyaments professionals: criteris de selecció, objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  26. Ensenyament de la dansa estilitzada en els ensenyaments professionals. Objectius, competències, continguts, metodologia, criteris d'avaluació i de qualificació. Tractament de la coreografia dins de la música espanyola. Estructura de la classe i l'acompanyament musical.
  27. El ball femení i el ball masculí: afinitats i contrastos històrics i en l'actualitat.
  28. La interpretació artística, musicalitat, caràcter i estil. Capacitació de l'alumne per aplicar i desenvolupar les tècniques apreses de la dansa en funció de les exigències estilístiques i interpretatives dels diferents creadors.
  29. El repertori en la dansa espanyola. Concepte. Metodologia del seu ensenyament: Responsabilitats i funcions del professor de repertori. Criteris per a la seva selecció en les diferents etapes del seu aprenentatge.
  30. Aspectes fonamentals del repertori de la dansa espanyola: historicoestètics, tècnics, artístics, estilístics, musicals i espacials. Relació del repertori amb la història de l'art i de la dansa.
  31. Psicologia evolutiva. Teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget. Desenvolupament físic, cognitiu i socioemocional en les diferents etapes del cicle vital.
  32. L'aprenentatge a l'aula de dansa. Gestió d'expectatives. Clima de l'aula i l'aprenentatge. Anàlisi de la interacció a l'aula: professor-alumne, alumne-alumne.
  33. Processos psicològics bàsics aplicats al context d'ensenyament-aprenentatge a l'aula de dansa. Aprenentatge. Motivació i emoció. Percepció. Atenció i memòria.
  34. El desenvolupament del talent i del potencial artístic i creatiu. Desenvolupament de les capacitats creatives i expressives a través del moviment. La consciència del cos, espai i temps. La improvisació i el moviment espontani com a procediment de l'educació corporal i capacitació per a la dansa. El desenvolupament de l'esperit emprenedor.
  35. Interdisciplinarietat en els estudis de dansa. Interrelació entre les diferents disciplines teoricopràctiques que conformen el currículum.
  36. La dansa com a patrimoni historicoartístic cultural. La relació de la dansa amb els corrents estètics i amb les altres arts. Responsabilitat del docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals i a les futures generacions.
  37. L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a l'ensenyament i a l'aprenentatge de la dansa. Recursos a Internet, vídeo, cinema i d'altres. La notació coreogràfica i els diferents sistemes: Labanotación, Benesh, Eshkol-Wachman i d'altres.

Violoncel

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594434 - VIOLONCEL

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. Historia general del violonchelo: Orígenes, antecedentes y evolución histórica desde finales del siglo XVI hasta la actualidad.
  2. El violonchelo moderno: Características constructivas. Mantenimiento y conservación. Aspectos fundamentales en la elección del instrumento.
  3. El arco: Antecedentes, evolución histórica desde su origen hasta nuestros días. Partes del arco, materiales y otros. Mantenimiento y conservación. Aspectos fundamentales en la elección del arco.
  4. Características sonoras del instrumento. Principios físicos de la producción del sonido en los instrumentos de cuerda. Peculiaridades derivadas del modo de producción. Fundamentos teóricos de los sonidos armónicos. Armónicos naturales y artificiales. Relación con el punto de contacto y con la velocidad y presión del arco. Formas convencionales y no convencionales de producción del sonido.
  5. Técnicas de concienciación corporal: Relajación física y mental, concentración, hábitos posturales, respiración, control y visualización mental, miedo escénico. Aspectos anatómicos y fisiomecánicos más importantes en relación con la técnica del violonchelo.
  6. La técnica del violonchelo: Principios fundamentales de la técnica violonchelística. Colocación y posición del cuerpo con respecto al instrumento. Sujeción del violonchelo y del arco. Mecanismo y función de los dedos y de las articulaciones de ambos brazos.
  7. La técnica moderna del violonchelo: principios fundamentales. Aportación al desarrollo de la técnica moderna de los grandes instrumentistas y pedagogos.
  8. Evolución de las diferentes escuelas y sistemas pedagógicos específicos del instrumento. Estudio comparativo de las concepciones teóricas y técnicas de las diferentes escuelas.
  9. Los diferentes métodos, colecciones de estudios, ejercicios y otros materiales pedagógicos. Valoración de su utilidad para el aprendizaje de los distintos aspectos de la técnica. Bibliografía especializada sobre el instrumento y su didáctica.
  10. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo del Barroco: Obras para viola da gamba, violonchelo solista, música de cámara y orquesta barroca.
  11. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo del Clasicismo: obras para violonchelo solista, música de cámara y orquesta. Música española de la época: Boccherini.
  12. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo del siglo XIX: obras para violonchelo solista, música de cámara y orquesta.
  13. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo entre dos siglos: Posromanticismo, Impresionismo y otros. Obras para violonchelo solista, música de cámara y orquesta.
  14. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo de la primera mitad del siglo XX.
  15. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo desde la segunda mitad del siglo XX hasta nuestros días. Aproximación a la música contemporánea para violonchelo y a los nuevos recursos compositivos formales y de notación.
  16. Características, referidas a la evolución de la escritura instrumental, del repertorio para violonchelo solo.
  17. El violonchelo en la orquesta. Características del repertorio para esta formación. Evolución a lo largo de las diferentes épocas.
  18. La práctica de grupo en las enseñanzas elementales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  19. La práctica de grupo en las enseñanzas profesionales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: Repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  20. La música de cámara en las enseñanzas profesionales. Programación de esta asignatura: Repertorio, análisis, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación, lectura a primera vista y otros. Criterios pedagógicos para la elección del repertorio.
  21. Descripción y estudio comparado de los sistemas metodológicos más importantes de iniciación al instrumento. Criterios didácticos para la selección de repertorio a nivel inicial.
  22. Criterios didácticos para la selección del repertorio en las enseñanzas elementales y profesionales.
  23. La creatividad y su desarrollo. La creatividad aplicada a todos los aspectos del desarrollo instrumental: Técnica, capacidad expresiva o comunicativa, inteligencia musical y personalidad artística. El desarrollo del espíritu emprendedor: cualidades, habilidades, actitudes y valores que engloba el espíritu emprendedor.
  24. Métodos de trabajo y desarrollo de la autonomía en el estudio. El desarrollo de la capacidad del alumno para encontrar soluciones propias de las dificultades del texto musical. Estrategias adecuadas.
  25. Principios de improvisación en el instrumento: Recursos, materiales y procedimientos. La improvisación dirigida o libre. Uso de nuevos lenguajes y notaciones en la improvisación.
  26. La lectura a primera vista. Técnicas, estrategias, análisis aplicado y métodos. Criterios para la selección del material adecuado a cada nivel.
  27. La memoria. La educación de la memoria como base para la formación del oído interno y su desarrollo progresivo. Memoria sensorial. Tipos de memoria. Factores en el uso de la memoria. La memoria como elemento imprescindible en los diferentes aspectos que conforman el estudio del instrumento. Técnicas de memorización.
  28. Interdisciplinariedad en los estudios de violonchelo. La relación que conforman entre sí las diferentes asignaturas del currículo.
  29. La música como patrimonio histórico-artístico cultural. La relación de la música con las corrientes estéticas y con las demás artes. Responsabilidad del docente en su valoración, preservación y transmisión a las actuales y a las futuras generaciones.
  30. Las tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la enseñanza y al aprendizaje del instrumento. Importancia de la utilización del software musical y de la selección de los recursos de Internet

Violí

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594433 - VIOLÍ

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. Historia general del violín: Orígenes, antecedentes y evolución histórica desde finales del siglo XVI hasta la actualidad.
  2. El violín moderno: Características constructivas. Mantenimiento y conservación. Aspectos fundamentales en la elección del instrumento.
  3. El arco: Antecedentes, evolución histórica desde su origen hasta nuestros días. Partes del arco, materiales y otros. Mantenimiento y conservación. Aspectos fundamentales en la elección del arco.
  4. Características sonoras del instrumento. Principios físicos de la producción del sonido en los instrumentos de cuerda. Peculiaridades derivadas del modo de producción. Fundamentos teóricos de los sonidos armónicos. Armónicos naturales y artificiales. Relación con el punto de contacto y con la velocidad y presión del arco. Formas convencionales y no convencionales de producción del sonido.
  5. Técnicas de concienciación corporal: relajación física y mental, concentración, hábitos posturales, respiración, control y visualización mental, miedo escénico. Aspectos anatómicos y fisiomecánicos más importantes en relación con la técnica del violín.
  6. La técnica del violín: Principios fundamentales, colocación y posición del cuerpo con respecto al instrumento. Mecanismo y función de los dedos y de las articulaciones de ambos brazos.
  7. La técnica moderna del violín: principios fundamentales. Aportación al desarrollo de la técnica moderna de los grandes instrumentistas y pedagogos.
  8. Evolución de las diferentes escuelas y sistemas pedagógicos específicos del instrumento. Estudio comparativo de las concepciones teóricas y técnicas de las diferentes escuelas.
  9. Los diferentes métodos, colecciones de estudios, ejercicios y otros materiales pedagógicos. Valoración de su utilidad para el aprendizaje de las distintas técnicas. Bibliografía especializada sobre el instrumento y su didáctica.
  10. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín del Barroco: Obras para violín solista, música de cámara y orquesta barroca, conciertos.
  11. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín del Clasicismo: Obras para violín solista, música de cámara y orquesta, música concertante. Música española de la época.
  12. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín del siglo XIX: Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Brahms y otros. Obras para violín solista, música de cámara y orquesta, conciertos.
  13. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín del siglo XIX. Repertorio romántico de los violinistas virtuosos: Paganini, Spohr, Wieniawski, Vieuxtemps, Sarasate y otros. Obras para violín solo, violín solista, conciertos.
  14. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín: Posromanticismo, Nacionalismo, Impresionismo.
  15. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín de la primera mitad del siglo XX.
  16. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para violín desde la segunda mitad del siglo XX hasta nuestros días. Aproximación a la música contemporánea para violín y a los nuevos recursos compositivos, formales y de notación.
  17. Características, referidas a la evolución de la escritura instrumental, del repertorio para violín solo: Bach, Paganini, Ysaÿe, Hindemith, Bartók y otros.
  18. El violín en la orquesta. Características del repertorio para esta formación. Evolución a lo largo de las diferentes épocas.
  19. La práctica de grupo en las enseñanzas elementales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  20. La práctica de grupo en las enseñanzas profesionales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  21. La música de cámara en las enseñanzas profesionales. Programación de esta asignatura: repertorio, análisis, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación, lectura a primera vista y otros. Criterios pedagógicos para la elección del repertorio.
  22. El violín en el jazz. Características de su repertorio y de su interpretación.
  23. Descripción y estudio comparado de los sistemas metodológicos más importantes de iniciación al instrumento. Criterios didácticos para la selección de repertorio a nivel inicial.
  24. Criterios didácticos para la selección del repertorio en las enseñanzas elementales y profesionales.
  25. La creatividad y su desarrollo. La creatividad aplicada a todos los aspectos del desarrollo instrumental: Técnica, capacidad expresiva o comunicativa, inteligencia musical y personalidad artística. El desarrollo del espíritu emprendedor: cualidades, habilidades, actitudes y valores que engloba el espíritu emprendedor.
  26. Métodos de trabajo y desarrollo de la autonomía en el estudio. El desarrollo de la capacidad del alumno para encontrar soluciones propias de las dificultades del texto musical. Estrategias adecuadas.
  27. Principios de improvisación en el instrumento: recursos, materiales y procedimientos. La improvisación dirigida o libre. Uso de nuevos lenguajes y notaciones en la improvisación.
  28. La lectura a primera vista. Técnicas, estrategias, análisis aplicado y métodos. Criterios para la selección del material adecuado a cada nivel.
  29. La memoria. La educación de la memoria como base para la formación del oído interno y su desarrollo progresivo. Memoria sensorial. Tipos de memoria. Factores en el uso de la memoria. La memoria como elemento imprescindible en los diferentes aspectos que conforman el estudio del instrumento. Técnicas de memorización.
  30. Interdisciplinariedad en los estudios de violín. La relación que conforman entre sí las diferentes asignaturas del currículo.
  31. La música como patrimonio histórico-artístico cultural. La relación de la música con las corrientes estéticas y con las demás artes. Responsabilidad del docente en su valoración, preservación y transmisión a las actuales y a las futuras generaciones.
  32. Las tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la enseñanza y al aprendizaje del instrumento. Importancia de la utilización del software musical y de la selección de los recursos de Internet.

Piano

COS DE PROFESSORS DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

0594423 - PIANO

Ordre ECD/1753/2015
BOE de 28 d'agost

- temari en PDF -

  1. Historia general del piano: orígenes y antecedentes del piano. Evolución histórica desde comienzos del siglo XVIII.
  2. El piano moderno: descripción de sus características constructivas. Funcionamiento de los elementos constitutivos de su mecánica. Mantenimiento y conservación. Aspectos fundamentales en la elección del instrumento.
  3. Características sonoras del instrumento. Principios físicos de la producción del sonido en las cuerdas percutidas: fundamentos teóricos de los sonidos armónicos. La influencia de los pedales en la sonoridad pianística.
  4. Técnicas de concienciación corporal: relajación física y mental, concentración, hábitos posturales, respiración, control y visualización mental, miedo escénico.
  5. Aspectos anatómicos y fisiomecánicos más importantes en relación con la técnica del piano. Manera de sentarse, posición del cuerpo en general y de las manos sobre el teclado. Descripción de las funciones básicas correspondientes a los distintos segmentos del brazo y sus articulaciones; movimientos y combinaciones de movimientos que de ellos se derivan.
  6. La digitación. Criterios sobre digitación a través de las diferentes épocas y estilos.
  7. La técnica moderna del piano: principios fundamentales. Aportación al desarrollo de la técnica moderna de los grandes instrumentistas y pedagogos.
  8. Evolución de las diferentes escuelas y sistemas pedagógicos de los instrumentos de teclado, desde el clavicémbalo y el clavicordio hasta el fortepiano y el piano del siglo XIX. Estudio comparativo de las concepciones teóricas y técnicas de las diferentes escuelas.
  9. Los diferentes métodos, colecciones de estudios, ejercicios y otros materiales pedagógicos. Valoración de su utilidad para el aprendizaje de los distintos aspectos de la técnica. Bibliografía especializada relacionada con el instrumento y su didáctica.
  10. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio del clavicémbalo, el clavicordio y el fortepiano a lo largo del siglo XVIII. Maestros de transición al Clasicismo. Los clavecinistas españoles.
  11. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio para teclado del Clasicismo. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  12. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de los maestros de la transición al Romanticismo: Beethoven, Schubert y otros. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  13. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico en el siglo XIX: Los grandes compositores románticos: Chopin y Liszt. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  14. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico en el siglo XIX: los grandes compositores románticos: Mendelssohn, Schumann y Brahms. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  15. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico del Posromanticismo: las escuelas nacionales y su aportación a la literatura pianística a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX y comienzos del XX. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  16. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de la música española entre dos siglos: Albéniz, Granados, Falla, Turina y otros. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  17. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de la música iberoamericana: Villa-Lobos, Chávez, Ginastera, Lecuona y otros. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  18. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de la música francesa entre dos siglos: Fauré, Debussy, el Impresionismo, Ravel y otros. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  19. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de los clásicos del piano moderno: Stravinsky, Bartók, Prokofieff, Hindemith, Shostakovich y otros. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  20. Características, referidas a la evolución del estilo y de la escritura instrumental, del repertorio pianístico de la moderna escuela de Viena y su influencia en el piano contemporáneo. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  21. Características, referidas a la evolución del estilo y la escritura instrumental, del repertorio pianístico después de 1950. Nuevos recursos compositivos, formales y de notación. Principales tendencias y compositores El piano contemporáneo en España: compositores y repertorio. Repertorio pedagógico adaptado a las enseñanzas elementales y profesionales.
  22. La práctica de grupo en las enseñanzas elementales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: Repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  23. La práctica de grupo en las enseñanzas profesionales. Programación de las actividades colectivas en este nivel: repertorio, conceptos relativos al lenguaje musical, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación y otros aspectos.
  24. Características del repertorio básico y progresivo para música de cámara con piano: Acompañamiento del canto, dúos, tríos, cuartetos y otros. Evolución a lo largo de las diferentes épocas. El piano como instrumento orquestal.
  25. La música de cámara en las enseñanzas profesionales. Programación de esta asignatura: agrupaciones, repertorio, análisis, técnica de interpretación en grupo, audición, improvisación, lectura a primera vista y otros. Criterios pedagógicos para la elección del repertorio.
  26. Características del repertorio básico y progresivo para piano a cuatro manos, dos pianos, y repertorio con orquesta de dificultad mínima.
  27. El piano como instrumento acompañante. Características del repertorio y de su interpretación, tanto en música como en danza.
  28. El piano en el jazz. Características del repertorio y de su interpretación. Los cifrados y la improvisación.
  29. El piano como instrumento complementario para los alumnos no pianistas. Criterios pedagógicos para la selección y aplicación del repertorio en los diferentes niveles. Problemática específica, teniendo en cuenta las características de edad y dedicación de estos alumnos. Adecuación de la técnica y la programación a sus necesidades.
  30. Descripción y estudio comparado de los sistemas metodológicos más importantes de iniciación al instrumento. Criterios didácticos para la selección de repertorio a nivel inicial.
  31. Criterios didácticos para la selección del repertorio en las enseñanzas elementales y profesionales.
  32. La creatividad y su desarrollo. La creatividad aplicada a todos los aspectos del desarrollo instrumental: técnica, capacidad expresiva o comunicativa, inteligencia musical y personalidad artística. El desarrollo del espíritu emprendedor: cualidades, habilidades, actitudes y valores que engloba el espíritu emprendedor.
  33. Métodos de trabajo y desarrollo de la autonomía en el estudio. El desarrollo de la capacidad del alumno para que encuentre soluciones propias de las dificultades del texto musical. Estrategias adecuadas.
  34. Principios de improvisación en el instrumento: recursos, materiales y procedimientos. Aplicación a la realización de cifrados y al acompañamiento de melodías. La improvisación dirigida o libre. Uso de nuevos lenguajes y notaciones en la improvisación.
  35. La lectura a primera vista. Técnicas, estrategias, análisis aplicado y métodos. Simplificación o reducción de la partitura. Criterios para la selección del material adecuado a cada nivel.
  36. La memoria. La educación de la memoria como base para la formación del oído interno y su desarrollo progresivo. Memoria sensorial. Tipos de memoria. Factores en el uso de la memoria. La memoria como elemento imprescindible en los diferentes aspectos que conforman el estudio del instrumento. Técnicas de memorización.
  37. Interdisciplinariedad en los estudios de piano. La relación que conforman entre sí las diferentes asignaturas del currículo.
  38. La música como patrimonio histórico-artístico cultural. La relación de la música con las corrientes estéticas y con las demás artes. Responsabilidad del docente en su valoración, preservación y transmisión a las actuales y a las futuras generaciones.
  39. Las tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la enseñanza y el aprendizaje del instrumento. Importancia de la utilización del software musical y de la selección de los recursos de Internet.
Pàgina 1 de 2