COS DE SECUNDÀRIA

0590003 - LLATÍ

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

1. El llatí en el context de les llengües indoeuropees. Alfabets grec i llatí. Tendència fonològica de l’alfabet llatí.
2. Vocals i diftongs. Consonants i semiconsonants. Les sonants: concepte i evolució.
3. Quantitat vocàlica i sil·làbica. L’accent llatí. Repercussió en el vers i en la prosa. La pervivència de la col·locació de l’accent llatí en les llengües romàniques peninsulars.
4. Nocions generals sobre mètrica grega. Prosòdia i mètrica llatina. Peus i versos més emprats.
5. Composició i derivació de paraules d’arrel grecollatina. Prefixes i sufixes. El lèxic llatí: neologismes, cultismes, terminologia científica i tècnica, etc. L’adaptació de topònims i antropònims grecollatins en les llengües romàniques peninsulars.
6. Trets generals de l’evolució del llatí a les llengües romàniques.
7. Concepte i estructura de la flexió nominal en les llengües clàssiques. Fonaments indoeuropeus de la flexió llatina. Sincretismes.
8. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –a i en –e.
9. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –o i en –u.
10. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –i i en consonant.
11. Conceptes generals sobre la flexió nominal grega. Influx de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. L’adaptació de la flexió grega a la flexió llatina.
12. Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, morfosintaxi i graus de l’adjectiu en llatí. La concordança.
13. Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, reflexius i possessius en llatí.
14. Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatiu indefinit i indefinits en llatí. Estudi especial de les oracions de relatiu. Estudi de les interrogatives indirectes.
15. Morfosintaxi dels pronoms demostratius, anafòric i identificatiu en llatí. Els numerals.
16. Morfosintaxi d’adverbis i preposicions en les llengües clàssiques.
17. Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, número i veu. El sistema de les desinències personals.
18. Tema de present en llatí: tipus. Característiques temporals-modals.
19. Tema de perfet en llatí: tipus. Característiques temporals modals.
20. Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: l’infinitiu. L’infinitiu històric. Les formacions passiva i perifràstica.
21. Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: participis. L’ablatiu absolut. Gerundi, gerundiu i supí.
22. Els verbs esse, velle, ferre, ire i els seus compostos. El verb fieri. Verbs deponents: concepte i classe. Verbs impersonals i defectius.
23. La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. El nominatiu en llatí: usos i valors. El vocatiu en llatí: la seva posició enfront la resta de casos.
24. L’acusatiu en llatí: usos i valors.
25. El genitiu en llatí: usos i valors. El datiu en llatí: usos i valors.
26. L’ablatiu en llatí: usos i valors. El locatiu en llatí: usos.
27. El mode verbal i la modalitat de la frase en llatí: concepte. Funcions atribuïdes als modes llatins. Posició de l’imperatiu enfront la resta dels modes.
28. L’indicatiu en el sistema dels modes en la llengua llatina: abast
29. L’ordre de paraules en la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. Justaposició i coordinació. La subordinació.
30. Les proposicions substantives en llatí.
31. Proposicions adverbials en llatí: temporals, casuals i comparatives.
32. Proposicions adverbials en llatí: consecutives, finals, condicionals i concessives.
33. Atracció modal. Correlació de temps. Estil directe vers estil indirecte.
34. Evolució de l’èpica grecollatina. Èpica arcàica. Virgili. L’èpica del segle I d. C. Influència en la literatura posterior.
35. Poesia didàctica llatina. Pervivència del gènere.
36. Poesia lírica i bucòlica. Influència en la literatura occidental.
37. Poesia elegíaca. Estudi especial d’Ovidi. Influència en la literatura occidental.
38. Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. El teatre romà. Lectures i representacions teatrals. Poetes tràgics llatins.
39. La comèdia llatina. Plaute i Terenci. El mim. L’atel·lana. Influència en la literatura occidental.
40. La sàtira i l’epigrama. Horaci i Marcial. Influència en la literatura occidental.
41. Nocions generals sobre la historiografia grecollatina. Historiografia llatina: tendències i evolució. Pervivència de les concepcions historiogràfiques llatines en la literatura occidental.
42. La faula i la novel·la. Influència en la literatura posterior.
43. Literatura epistolar. Influència de la literatura occidental.
44. Retòrica i oratòria romanes. Ciceró. Causes del declivi de l’oratòria i de l’auge simultani de la retòrica. Pervivència d’ambdues en la literatura occidental.
45. La literatura jurídica llatina. Institucions judicials. El Dret romà. Pervivència en la cultura occidental.
46. Evolució de la filosofia romana. Pervivència en la cultura occidental.
47. Ciència i tècnica a Roma. Enginyeria, urbanisme i vies de comunicació. La seva empremta en el món occidental. La seva aplicació didàctica.
48. Els principals autors de la literatura cristiana. Influència del llatí dels cristians en l’evolució general de la llengua llatina.
49. Trets generals de la religió a Roma. El culte imperial. Empremtes en la cultura occidental.
50. Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heròiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
51. Festes i jocs en el món grecoromano. Oci, esport i salut corporal. Influència en la cultura occidental.
52. El còmput del temps a Roma. Pesos i mesures.
53. Les distintes interpretacions dels mites clàssics en l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència. La seva aplicació didàctica.
54. Geografia del món grecoromà. Condicionament de la geografia en la política i en l’economia romana.
55. Origen de Roma: llegenda i història. La conquesta de la Península itàlica.
56. Roma i la seva lluita per l’hegemonia del Mediterrani. La seva repercussió en la història d’occident.
57. El principat d’August i els seus successors fins a l’any 193 d. C. La seva repercussió en la història d’Occident.
58. Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i els restes materials.
59. La romanització d’Europa i la seva empremta. La descomposició de l’Imperi romà: causes i efectes.
60. Classes socials a Roma.
61. Formes de govern a Roma i la seva evolució. Estudi comparatiu amb l’estructura i evolució de l’organització políticosocial atenenca.
62. Les magistratures a Roma. Les assemblees: comicis i senat. La seva pervivència en el mundo occidental.
63. L’exèrcit en el món grecoromà. La seva pervivència en el món occidental.
64. La vida privada en el món grecoromà: vivenda, naixement, educació, matrimoni i mort. El paper de la dona en l’antiguitat. La seva empremta en el món occidental.
65. Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil, militar. Empremta en el món occidental.
66. escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes a la cultura occidental.
67. Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
68. Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cada una de les comunitats autònomes.

COS DE SECUNDÀRIA

0592012 - ITALIÀ

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

1. Evolución de la didáctica de las lenguas. Tendencias actuales en la didáctica del italiano lengua extranjera. Los enfoques comunicativos.
2. Teorias generales sobre el aprendizaje y adquisición de una lengua extranjera. El concepto de interlengua. El tratamiento del error.
3. El proceso de comunicación. Funciones del lenguaje. La lengua en uso. La negociación del significado.
4. Competencia comunicativa. A nálisis de sus componentes.
5. La comunicación oral. Elementos y no;-mas que rigen el discurso oral. Rutinas y fórmulas. Estrategias propias de la comunicación oral.
6. La comunicación escrita. D istintos tipos de textos escritos. Estructuras y elementos formales. Normas que rigen el texto escrito. Rutinas y fórmulas.
7. Sistema fonológico italiano (1): Las vocales. Diptongos y triptongos. Comparación con el sistema fonológico de la lengua o lenguas oficiales de la correspondiente Comunidad Autónoma.
8. Sistema fonológico italiano (2): Las consonantes. Simbolos fonéticos. Comparación con el sistema fonológico de la lengua o lenguas oficiales de la correspondiente Comunidad Autónoma.
9. Sistem a fonológico ita lia n o (3 ): A cento, ritm o y entonación. Comparación con el sistema fonológico de la lengua o lenguas oficiales de la correspondiente Comunidad Autónoma.
10. El léxico italiano. Formación de palabras: Composición, derivación. Préstamos.
11. La palabra como signo lingüístico. Homonimia, sinonimia, polisemia, antonimia.
12. Concepto de gramática: Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje. De la gramática normativa a la gramática en función del uso de la lengua y de la comunicación.
13. Expresión de la cantidad.

14. Expresión de la posesión.

15. Expresión de la cualidad. Expresión de grado y comparación.
16. Expresión de circunstancias y relaciones de modo, medios e instrumento.
17. Localización en el espacio: Lugar, dirección, distancia. 

18. Localízacíón en el tiempo: Relaciones temporales. Frecuencia. 

19. El verbo: Tiempo real y tiempo verbal. Aspecto y modo. 

20. Verbos auxiliares y modales: Usos, formas y funciones. 

21. Voz activa y pasiva: Usos, formas y funciones. 

22. Proclisis y enclisis pronominal. Pronombre "si". 

23. Valor y funciones de "ci", "vi", "ne". 

24. La oración en italiano: Afirmación, negación. Preguntas y exclamaciones. 

25. Expresión de la aserción, el énfasis y la Objeción. 

26. Relación de causa, consecuencia y finalidad. 

27. Expresión de hipótesis, duda y contraste.
28. Expresión de deseo, opinión, ruego y mandato.
29. Macrofunciones lingüísticas para expresar las intenciones comunicativas más habituales: Entablar y mantener relaciones sociales, dar y pedir información sobre objetos, personas y acciones, expresar actitudes intelectuales y emocionales.
30. Análisis y articulación del discurso. Cohesión y coherencia. Los conectores. Deixis: anáfora y catáfora.
31. El discurso directo y el discurso indirecto.

32. Texto y contexto. Tipos de texto. Criterios para la clasificación textual. El registro.
33. El italiano científico y tecnológico, comercial y administrativo.
34. Estrategias de análisis del texto.

35. Estrategias de comunicación: Definición y tipología.
36. El origen de la lengua italiana. Primeros documentos escritos en vulgar.
37. Principales etapas de la historia de Italia hasta finales del siglo XIV. Los "Comunes" y la nueva estructura social.
38. Literatura popular y juglaresca. Literatura religiosa. Literatura culta.
39. Dante A lighieri.
40. Francesco Petrarca.
41. Giovanni Boccaccio.
42. Paso del "Comlin" a la "Señoría". Civilización humanista del siglo XV.
43. Escritores en vulgar. Lorenzo De' Medici. Poliziano. Sannazaro. Estudio de uno de estos autores.
44. situación histórica de Italia en los siglos XVI y XVII.
45. El Renacimiento en la literatura y en las artes.
46. Influencia del Renacimiento italiano en la cultura occidental.
47. Ariosto. Machiavelli. Tasso. Estudio de uno de estos autores.
48. La Comedia del Arte y su repercusión en el teatro europeo de la época. 

49. Italia en el siglo XVIII. Fin de la dominación española. Tratado de Utrech. Dominación austriaca. 

50. La Arcadia. La ilustración en Italia: Lombardia y Nápoles. 

51. Parln!, Goldon!, Alfferi y Foscolo. Estudio de uno de estos 
autores. 

52. El "risorgimento". La unidad de Italia. 

53. El romanticismo. Leopardi. Hanzon!. 

54. La música italiana. La ópera. Verdi. 

55. Italia después de la unidad. Evolución social y politica. 

56. "V erismo". "Decadentismo". 

57. Periodo de entreguerras. El fascismo. La sociedad italiana bajo el fascismo.
58. La segunda guerra mundial y la postguerra: Los años del "neorrealismo".
59. Literatura del "neorrealism o". N arrativa: Pavese, Vittorini, Pratolini y Moravia. Estudio de uno de estos autores.
60. El neorrealismo en el cine italiano.
61. Evolución politica, social e industrial de Italia desde 1945. Su presencia en la Comunidad Europea.
62. Las ultimas tendencias en la literatura italiana.
63. La canción como vehículo poético. Los "cantautores". Evolución y tendencias.
64. Medios de comunicación en lengua italiana (1): Lenguaje periodistico. principales periódicos y revistas italianas.
65. Medios de comunicación en lengua italiana (2): Radio, televisión y cine. La publicidad: Aspectos lingüisticos y semiológicos.
66. Roma, Venecia y Florencia: Su significación en la cultura universal.
67. La Republica Italiana. Ordenamiento politico. Instituciones y constitución.
68. El sistema educativo italiano.

COS DE SECUNDÀRIA

0590108 - INTERVENCIÓ SOCIOCOMUNITÀRIA

Ordre d'1 de febrer de 1996 i suplement

- temari en PDF -

1. La intervenció social: evolució històrica i principis bàsics de la intervenció en la societat contemporània. Models d’organització en intervenció social: estat del benestar i organitzacions humanitàries. Metodologia de la intervenció social. 

2. Agents de la intervenció social: ocupacions, nivells, característiques i aptituds. Afectivitat i intervenció social: actituds dels professionals de l’àmbit sociocomunitari. La col·laboració amb altres professionals. 

3. La investigació social: la metodologia en l’anàlisi sociològic. Fonts i tècniques per a l’estudi del fet social. La mostra i el treball de camp. L’elaboració de qüestionaris i l’entrevista. L’anàlisi estadística aplicada a la investigació social. Tècniques de sociometria. 

4. La societat contemporània: teories, models i sistemes socials. Bases antropològiques per a l’estudi de les societats humanes. Estructures comunitàries. Criteris socials i psicològics: estructures de poder, identitat i comunitat, ètnia, classe i cultura. 

5. Importància de la demografia en la planificació de la intervenció social. Conceptes bàsics de natalitat, mortalitat i emigració. La distribució de la població: el creixement zero. Mobilitat social i mobilitat geogràfica. Serveis socials i política social: el benestar social. 

6. Dinàmica de grups. La integració en un grup: entorn, afinitat, interessos i valors socials. Estructuració del grup: tipus, relacions interpersonals i dinàmica interna. Distribució de funcions en un grup: rols. Tipus de lideratge. Resolució de conflictes grupals. Tècniques de treball amb grups. Observació i registre de la dinàmica grupal. 

7. La socialització: aprenentatge i interiorització de normes i valors. Àmbits de socialització: centres educatius i altres institucions socioculturals, associacions, grups d’iguals i mitjans de comunicació. La construcció dels rols masculí i femení i la seva influència social. La socialització al medi urbà i al medi rural. 

8. El desenvolupament en l’adolescència i la joventut: teories. Canvis que acompanyen la pubertat i les seves conseqüències psicològiques. Influència de la cultura i de la família. Implicacions directes en les intervencions educatives i socials. 

9. El desenvolupament de l’adolescència i la joventut. Desenvolupament cognitiu: les operacions formals. El desenvolupament social, moral i de la personalitat. Principals conflictes. L’emancipació de la família i les relacions d’amistat. 

10. La maduresa: models de desenvolupament i edat adulta, habilitats intel·lectuals, personalitat i processos de socialització, factors psicosocials de la vida adulta. Vincles i relacions socials: amistat i matrimoni, paternitat i maternitat, feina i atur. 

11. L’envelliment i les seves implicacions psicosocials. Feina i jubilació. Preparació per a la jubilació. Comunicació i oci. Concepte i estima d’un mateix. Enfocaments actuals de l’atenció a la tercera edat.
12. Educació per a la salut. Mitjans de prevenció i actituds fonamentals referides a l’alimentació, el descans, la higiene i l’activitat física i mental. L’educació en hàbits saludables en els diferents sectors d’intervenció. Programes de promoció de la salut: característiques i organismes difusors.
13. Programes d’intervenció familiar. Factors socioambientals i interpersonals en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Influència de la família i les expectatives de l’educador sobre l’infant i altres col·lectius d’intervenció. Valor educatiu de la interacció entre iguals: tasques educatives i activitats cooperatives.
14. L’educació en valors com a eix metodològic en la intervenció social i educativa. Els valors i la formació tecnicoprofessional. Implicació en els diferents nivells de concreció curricular.
15. L’animació sociocultural: orígens, evolució i situació actual del model d’animació sociocultural a l’Estat espanyol, la Unió Europea i altres països d’especial rellevància. Concepte, objectius i funcions de l’animació sociocultural. Valors que promou l’animació sociocultural.
16. Animació sociocultural: camp professional. L’acció social i el voluntariat social. Organitzacions no governamentals: característiques, finalitats i models organitzatius. La cooperació internacional: estratègies, institucions i organismes. Situació de la cooperació internacional a l’Estat espanyol i a la Unió Europea.
17. L’animació sociocultural i conceptes afins: educació permanent, educació formal, educació no formal, educació informal i educació d’adults. L’animador sociocultural com a educador. Situacions i àmbits de treball de l’animador. Equips interdisciplinaris.
18. Planificació i programació de l’animació sociocultural. Fases del procés de planificació. Elements i tècniques de la programació. Organització i gestió dels recursos: aspectes administratius, econòmics i legislatius fonamentals. El projecte com a eix de la intervenció directa.
19. Avaluació i control d’intervencions socials. Definició i la seva necessitat. Mètodes de disseny de l’avaluació. Procés d’avaluació. Tècniques i instruments. Organització dels recursos i les activitats d’avaluació. Tractament i organització de la informació. Metodologia de recerca-acció.
20. Desenvolupament comunitari. Principis d’intervenció. Àmbits d’intervenció actuals. Models de recursos comunitaris. Anàlisi d’entorns comunitaris.
21. Projectes de desenvolupament comunitari. Aplicacions metodològiques. Disseny i elaboració de projectes i programes. Models de projectes. Instruments d’avaluació. Organització dels recursos. Problemes per posar-los en pràctica.
22. Recursos de desenvolupament comunitari. Socioeconòmics i comunitaris. Etnogràfics i històrics. Recursos d’expressió gràfica. Recursos de comunicació. Mitjans no formals: recursos gràfics d’inventiva popular i conscienciació de comunicacions i relacions informals, serveis i recursos ciutadans no institucionals i altres.

23. Concepte de cultura. L’ésser humà com a ésser cultural. Model cultural. Aproximació als models dominants (occidental, oriental, arabomusulmà). Interculturalitat i multiculturalitat. Fenòmens de transmissió i permanència cultural. Processos d’aculturació i colonialisme cultural.
24. Animació cultural. Estratègies d’intervenció. Difusió, democratització i democràcia cultural. Gestió cultural. Àmbits d’intervenció. Projectes d’animació cultural: aplicacions metodològiques. Disseny i elaboració de projectes i programes. Models de projectes. Instruments d’avaluació. Organització dels recursos.
25. Polítiques culturals a l’Estat espanyol, a la Unió Europea i a l’Organització de les Nacions Unides. Referències legislatives. Institucions culturals i els seus programes.
26. Anàlisi de contextos i criteris per a la investigació i la selecció de recursos culturals. Arts escèniques: modalitats, principis d’organització i posada en escena. Arts plàstiques: modalitats, tècniques i materials. Arts literàries: tipus i recursos literaris. Artesania i folklore: selecció, materials i tècniques. Marc legal: la propietat intel·lectual i els drets d’autor.
27. El procés de comunicació: elements. Teoria de la comunicació. Mitjans de comunicació de masses: pautes per usar-los en l’animació sociocultural. Predomini de l’audiovisual en la cultura de masses. Els mitjans audiovisuals: tipus i tècniques bàsiques. Noves tecnologies de la informació.
28. Els fons de productes culturals com a recurs. Patrimoni historicoartístic: possibilitats d’ús en l’animació sociocultural. Museus i exposicions: organització i gestió. Mediateques: selecció, catalogació i organització. Recursos geograficoecològics. Equipaments públics i privats.
29. L’oci i el temps lliure en la societat actual i la seva possible evolució. Tècniques específiques d’animació en el camp de l’oci i del temps lliure. Recursos d’oci i de temps lliure: festes i jocs, naturalesa, tecnologia, vida social i altres. Organització dels recursos: programes d’activitats i centres de recursos.
30. Història de l’atenció i l’educació infantils. Gènesi i evolució del concepte d’infància. Primeres institucions d’atenció a la infància a l’Estat espanyol, a la Unió Europea i a altres països d’especial rellevància. Modalitats actuals d’atenció a la primera infància: Estat espanyol i països del seu entorn.
31. La infància en situació de risc social: indicadors. El maltractament infantil: indicadors. Serveis especialitzats dins una política de benestar social: adopció, acolliment familiar, centres d’acolliment i intervenció amb les famílies. Referències legislatives.
32. L’educació infantil en el pensament dels primers pedagogs: Comenius, Rousseau, Pestalozzi. Corrents pedagògics d’influència més recents: Fröbel, les germanes Agazzi, Decroly, Montessori. Visió actual de les seves aportacions.
33. L’educació infantil en el sistema educatiu espanyol. Marc legal. Característiques generals i finalitats. Estructura i elements curriculars. Característiques pròpies del primer cicle. Especificacions per als infants de zero a un any.
34. Organització dels centres d’educació infantil. Marc legal. Òrgans de govern: funcions i relacions. L’equip docent. Serveis d’orientació i suport. Relacions entre l’educador, la família, la comunitat educativa i altres professionals.
35. Programes d’intervenció d’atenció a la infància en l’educació no formal: característiques generals i finalitats. Objectius. Organització dels serveis i els seus professionals. Tècniques d’animació en la infància. L’assistència a la infància en institucions hospitalàries.
36. Aprenentatge i desenvolupament. Bases psicopedagògiques de l’aprenentatge. Teories explicatives del procés d’ensenyament-aprenentatge. Motivació i aprenentatge. Implicacions educatives: models didàctics. Models predominants en l’actual sistema educatiu.
37. Principis d’intervenció en l’etapa de zero a sis anys. Propostes metodològiques. Criteris d’organització i distribució dels recursos didàctics: temps i espai. Selecció i organització dels recursos materials i de l’equipament. L’avaluació dels recursos.
38. Projectes d’intervenció i educatius de zero a sis anys: criteris i elements per elaborar-los. La programació: elements i tècniques. Tipus de programació. El projecte curricular de centre en l’educació infantil. Avaluació dels documents de planificació.
39. L’avaluació en l’educació infantil i l’atenció a la infància: finalitats i àmbits d’aplicació. Tipus i funcions de l’avaluació. Procediments i instruments. L’observació. Informació a les famílies i/o a altres agents d’intervenció. Referències legislatives. Metodologia de la recerca-acció.
40. L’atenció a la diversitat educativa en centres d’atenció a la infància. Factors de diversitat en la infància. Necessitats educatives més freqüents. La integració escolar: objectius i recursos. Referències legislatives. Col·laboració amb les famílies i amb altres agents d’intervenció.
41. Les necessitats bàsiques en la primera infància. L’atenció a les necessitats, eix metodològic a l’edat de zero a sis anys. Evolució i atenció: alimentació, higiene i son. Les rutines diàries. Importància dels factors afectius i de relació. Col·laboració entre família i centre. L’adaptació als centres infantils.
42. Hàbits i habilitats socials en la infància. Programes de desenvolupament, adquisició i seguiment: fases i organització de recursos. Seguiment i avaluació dels programes. Trastorns més freqüents: caracterització de les alteracions. Tècniques de modificació cognitivoconductuals. Col·laboració de la família i altres agents externs.
43. Desenvolupament motor fins als sis anys. Etapes: característiques i moments més significatius. Principis i teories del desenvolupament motor. La motricitat i el desenvolupament integral de l’infant. Estratègies d’actuació i recursos. El desenvolupament motor en el currículum de l’educació infantil. Dèficit i disfuncions més freqüents: el rol de l’educador. Mitjans d’accés al currículum de l’educació infantil.
44. Desenvolupament sensorial fins als sis anys. Evolució de les sensacions i les percepcions. L’educació sensorial en el desenvolupament integral de l’infant. Estratègies d’actuació i recursos. El desenvolupament sensorial en el currículum infantil. Dèficit i disfuncions més freqüents: el rol de l’educador. Mitjans d’accés al currículum.
45. Desenvolupament cognitiu fins als sis anys: teories explicatives. Etapes: característiques i moments més significatius. El coneixement de la realitat, gènesi i formació dels principals conceptes. La cognició i el desenvolupament integral de l’infant. Estratègies d’actuació i recursos. El desenvolupament cognitiu en el currículum de l’educació infantil. Dèficit i disfuncions més freqüents, l’infant superdotat i el rol de l’educador.
46. Desenvolupament psicomotor: processos que l’integren. Evolució fins als sis anys. Factors condicionants. L’esquema corporal i el desenvolupament integral de l’infant. L’establiment de la preferència lateral. Estratègies d’actuació i recursos. La psicomotricitat en el currículum de l’educació infantil. La reeducació psicomotriu.
47. Desenvolupament social de zero a sis anys: etapes, característiques, moments més significatius. Processos mentals, afectius i conductuals en la socialització. El vincle d’aferrament. Àmbits de socialització: la família, l’escola i els iguals. Desenvolupament social en el currículum de l’educació infantil.
48. Desenvolupament de l’afectivitat de zero a sis anys: sentiments i emocions. Afectivitat i desenvolupament de la personalitat de zero a sis anys. El coneixement d’un mateix: autoconcepte i autoestima. Afectivitat i socialització. L’afectivitat en el currículum de l’educació infantil.
49. Desenvolupament moral fins als sis anys. Etapes: característiques i moments significatius. Transmissió de pautes i valors a l’escola. Les actituds: el seu desenvolupament i el seu tractament educatiu. El currículum ocult. Temes transversals i educació en valors. La moral heterònoma. Les estratègies d’actuació i els recursos. La moral en el desenvolupament integral de l’infant.
50. Desenvolupament afectivosexual fins als sis anys. Etapes: característiques i moments significatius. Identitat i tipificació sexual. L’educació sexual: estratègies i recursos. La sexualitat en el desenvolupament integral.
51. L’activitat lúdica en la infància, eix metodològic a l’etapa de zero a sis anys. Teories del joc. Característiques i classificacions. Joc i desenvolupament. L’observació en el joc infantil. El rol de l’adult en el joc. Criteris de selecció dels jocs i de les juguetes. El joc en el currículum de l’educació infantil. Joc i moviment.
52. El desenvolupament del llenguatge de zero a sis anys: evolució de la comprensió i l’expressió. La comunicació no verbal. Estratègies d’actuació i recursos per desenvolupar el llenguatge infantil. El llenguatge oral en el currículum de l’educació infantil.
53. El conte: el seu valor educatiu en els programes d’intervenció infantil. Tractament d’un conte: tècniques de narració. Gèneres del conte. Criteris de selecció de contes. El conte com a recurs globalitzador. El racó dels contes.
54. L’expressió corporal, plàstica i musical: formes de representació i vehicle de comunicació en la infància. Evolució de zero a sis anys. Estratègies d’actuació i recursos per desenvolupar-les. Els tres tipus d’expressió en el currículum de l’educació infantil.
55. La intervenció social. Intervenció en integració i marginació socials: concepte i teories; inici, evolució i situació actual a l’Estat espanyol. El marc administratiu, legislatiu i competencial de la intervenció social. Context, sistemes organitzatius i models d’intervenció a l’Estat espanyol i als països de la Unió Europea.
56. Aplicació de la psicologia comunitària i la sociologia a l’estudi dels sectors d’intervenció: tercera edat, família i menors, immigració, discapacitats i altres col·lectius.
57. La intervenció del tècnic superior en integració social: models i mètodes d’obtenció d’informació en l’àmbit social. Tècniques per a la recollida d’informació, valoració i presa de decisions.
58. Les discapacitats en l’àmbit físic: la seva descripció des de la fisiologia general (adolescència, maduresa i senectut). Possibilitats d’intervenció social. Aspectes mèdics de la intervenció: principis de fisioteràpia i rehabilitació. Organitzacions relacionades amb la intervenció i la defensa d’aquests col·lectius.
59. Les discapacitats en l’àmbit psíquic: la seva descripció des de la psicologia (adolescència, maduresa i senectut). Possibilitats d’intervenció social. Organitzacions relacionades amb la intervenció i la defensa d’aquests col·lectius.
60. Les discapacitats en l’àmbit sensorial: la seva descripció des de la fisiologia i la psicologia (adolescència, maduresa i senectut). Possibilitats d’intervenció social. Sistemes alternatius de comunicació. Organitzacions relacionades amb la intervenció i la defensa d’aquests col·lectius.
61. Els dèficits en l’àmbit social: la seva descripció des de la psicologia comunitària i la sociologia (adolescència, maduresa i senectut). Possibilitats d’intervenció social. Organitzacions relacionades amb la intervenció i la defensa d’aquests col·lectius.
62. Planificació i programació de la intervenció social. Fases del procés de planificació. Elements i tècniques de la programació. Organització i gestió dels recursos.
63. Serveis socials: activitat pública i privada. Institucions públiques i empreses privades dedicades a serveis socials: organització de recursos humans, administratius, econòmics i materials.
64. Unitats de convivència: concepte, tipologia i dinàmica. Projecte, eix metodològic d’intervenció en unitats de convivència. La programació i els seus elements. La descripció de les tècniques específiques d’intervenció familiar. La seva avaluació.
65. Les habilitats socials i l’autonomia personal: avaluació i entrenament. Subjectes amb discapacitats: tractament de les principals mancances i les seves ajudes tècniques. Ancians: estimulació individual i social en els entorns comunicatius més pròxims. Anàlisi de les conductes asocials i la seva possible orientació i tractament.
66. Les tècniques de modificació de conducta: fonamentació teòrica. Tècniques més apropiades d’intervenció en l’adquisició d’habilitats d’autonomia personal i social: pautes per aplicar-les.
67. La intervenció social en la inserció ocupacional. Concepte i característiques del món laboral i formatiu en la societat actual. Marc legislatiu. Sectors d’especial dificultat: menors, marginats, dones i discapacitats. Els valors i les actituds en el món laboral.
68. Desenvolupament de projectes d’inserció ocupacional. Identificació de les variables determinants de les habilitats laborals i de la seva inserció en la feina adequada. Recursos de la inserció ocupacional. Estimulació per a la pròpia formació i cerca d’ocupació.
69. La relació del tècnic superior en integració social amb els centres del sistema educatiu del seu entorn. Intervenció i seguiment de l’adaptació escolar i social dels col·lectius en què s’ha d’intervenir. Col·laboració amb les unitats de convivència i els serveis de suport.

COS DE SECUNDÀRIA

0590106 - HOTELERIA I TURISME

Ordre d'1 de febrer de 1996 i suplement

- temari en PDF -

1. Fonament, naturalesa i propòsit de l’administració de les empreses i entitats del sector d’hoteleria i turisme. Funcions i objectius. Avaluació de les principals aportacions històriques a la teoria de l’administració empresarial.
2. La planificació empresarial en hoteleria i turisme. Valoració de la seva importància. Tipus de plans empresarials. Justificació del procés de planificació.
3. Gestió i control pressupostaris en les empreses i entitats d’hoteleria i turisme. Justificació. Concepte i propòsit dels pressuposts. Cicle pressupostari. Tipus de pressuposts.
4. Instruments de control empresarial no estrictament pressupostari aplicables a les empreses i entitats d’hoteleria i turisme. Instruments de control. Tècniques de programació i control. Mètodes de càlcul de temps més aplicats en hoteleria. Utilitat de la planificació i el control de procediments.
5. Adaptació del Pla General de Comptabilitat a les empreses d’hoteleria i turisme. Principis comptables. Estructura del Pla General de Comptabilitat.
6. El cicle comptable en les empreses del sector d’hoteleria i turisme. Formalització del compte de pèrdues i guanys i del balanç de situació.
7. Anàlisi dels estats financers en les empreses del sector d’hoteleria i turisme: interpretació financera dels balanços de situació i del compte de pèrdues i guanys. Anàlisi dels fluxos de caixa ( cash flow).
8. Anàlisi de la rendibilitat en les empreses d’hoteleria i turisme. Tipus de marges en l’empresa. Punt mort d’explotació. Anàlisi estàtica i dinàmica de la rendibilitat. Rendibilitat dels capitals propis.
9. Anàlisi de la liquiditat i de l’endeutament i les seves especificitats en les empreses del sector d’hoteleria i turisme. Fons de maniobra. Avaluació dels sistemes de cobrament i pagament. Valoració de les ràtios de liquiditat. Anàlisi de l’endeutament.
10. Avaluació de l’estructura financera de les empreses d’hoteleria i turisme: determinació de la inversió necessària segons el tipus d’empresa. Relació òptima entre recursos propis i d’altri.
11. Avaluació d’inversions en el sector d’hoteleria i turisme. Tipus d’inversió més habituals. Mètodes per avaluar inversions segons cada tipus d’empresa: termini de recuperació (payback), VAN, TIR.
12. L’organització en les empreses i entitats d’hoteleria i turisme. Relació amb altres funcions gerencials. Patrons bàsics de departamentalització tradicional. Estructura i cultura organitzatives eficaces.
13. La professionalitat en hoteleria i turisme: anàlisi comparativa de les competències professionals. Anàlisi dels coneixements, habilitats cognitives, destreses i actituds més significatius. Principis deontològics característics en el marc de cada subsector.
14. Estadística descriptiva i anàlisi estadística en hoteleria i turisme. Tècniques i tipus d’anàlisis estadístiques. Aplicacions.
15. El fenomen turístic. Valoració del fet turístic des de la perspectiva dels seus efectes econòmics, culturals, sociopolítics i mediambientals. Dinàmica dels fluxos turístics. Previsions de l’evolució futura del fenomen turístic.
16. Mercat turístic i procés global de prestació de serveis d’aquesta naturalesa: caracterització de l’oferta turística. Caracterització i motivacions de la demanda turística internacional i espanyola. Procés global de creació i prestació dels serveis turístics en funció de les seves fases.
17. Màrqueting turístic. Diferenciació del màrqueting de productes del màrqueting de serveis. Justificació de les fases de conceptualització, estructuració, comercialització i prestació en la creació d’un servei. Aplicació en hoteleria i turisme.
18. L’aplicació del sistema de servucció en les empreses i entitats d’hoteleria i turisme: justificació de l’aplicació del sistema de servucció en les empreses i entitats de serveis.
19. Planificació estratègica i pla de màrqueting en les empreses d’hoteleria i turisme: justificació de la utilitat del pla de màrqueting. Peculiaritats del pla de màrqueting segons el tipus d’empresa o entitat del sector.
20. Màrqueting operacional i màrqueting mix en el sector d’hoteleria i turisme: definició de màrqueting operacional i caracterització de les variables. Instruments de comunicació segons el tipus d’empresa o producte del sector.
21. Gestió i control de qualitat en les empreses d’hoteleria i turisme. Sistemes aplicables en el sector. Peculiaritats de la gestió integral de la qualitat en les empreses i entitats del sector. Relació entre qualitat de serveis propis i d’altri i satisfacció del client.
22. El màrqueting intern en les empreses d’hoteleria i turisme. Pla de màrqueting intern. Utilitat dels manuals d’empresa.
23. El subsector de restauració gastronòmica: estimació del pes econòmic actual i previsiblement futur a Espanya i a la Unió Europea. Anàlisi de l’evolució i tendències en l’oferta i la demanda. Oferta i demanda d’ocupació a Espanya. Classificació dels establiments tenint-ne en compte les característiques, els processos bàsics, les ofertes, la clientela i la normativa aplicable.
24. El subsector d’indústries de pa i pastisseria artesanals: estimació del pes econòmic actual i previsiblement futur a Espanya i a la Unió Europea. Anàlisi de l’evolució i tendències en l’oferta i la demanda. Oferta i demanda d’ocupació a Espanya. Classificació dels establiments del subsector tenint-ne en compte les característiques, els processos bàsics, les ofertes, la clientela i la normativa aplicable.
25. Processos i estructures dels establiments i/o àrees de restauració. Processos d’elaboració i/o servei d’elaboracions culinàries i begudes. Instal·lacions, equips i maquinària. Comparació d’establiments de restauració gastronòmica comercial i col·lectiva. Instruments de control de qualitat.
26. Processos en els forns de pa i/o pastisseries artesanals. Processos d’elaboració de productes de forn de pa, pastisseria i gelateria artesanals. Instal·lacions, equips i maquinària. Comparació de forns de pa i pastisseries artesanals. Instruments de control de qualitat.
27. 2Investigació de mercats en els sectors de l’hoteleria i el turisme. Importància com a instrument de planificació. Selecció i segmentació del mercat, mètodes i tècniques. Fonts d’informació d’hoteleria i turisme. Mètodes d’obtenció d’informació.
28. Oferta de serveis en empreses de restauració gastronòmica i de pa i pastisseria artesanals: definició d’un concepte empresarial. Definició de públics objectiu en aquests subsectors. Definició d’ofertes de serveis.
29. Composició, adaptació i aspecte físic d’ofertes gastronòmiques. Tendències alimentàries en les societats occidentals. Anàlisi comparativa de menús, cartes i altres ofertes gastronòmiques. Elaboració i adaptació d’ofertes gastronòmiques. Sistemes de rotació. Presentació dels diversos tipus d’ofertes gastronòmiques. Aplicació de les tècniques de marxandatge.
30. Alimentació i nutrició: grups d’alimentació i la seva caracterització. Principis immediats. Composició nutritiva i calòrica dels aliments. Estats de carència de l’organisme.
31. Nutrició i dietètica: relació entre grups d’aliments, nutrients que els componen i necessitats energètiques, funcionals i estructurals de l’organisme humà. Aplicació dels principis dietètics en l’elaboració d’ofertes gastronòmiques. Elaboració de dietes segons els col·lectius.
32. Gastronomia espanyola: evolució i tendències actuals. Tradicions culinàries. Principals productes i elaboracions per zones.
33. Els vins espanyols. Geografia vinícola. Denominacions d’origen. Metodologia per a l’anàlisi sensorial dels vins.
34. Gestió i control de magatzems d’aliments i begudes: mètodes emprats per identificar necessitats d’aprovisionament de gèneres culinaris i begudes i fer sol·licituds de compra. Sistemes i processos de recepció de gèneres, emmagatzematge, distribució interna, i control i valoració d’inventaris de gèneres culinaris i begudes.
35. Avaluació de costs, consums i productivitat en les empreses de restauració gastronòmica i de pa i pastisseria artesanals. Estructura de costs i marge brut. Mètodes per determinar costs. Mètodes per determinar, imputar, controlar i avaluar consums. Anàlisi de nivells de productivitat en aquests establiments.
36. Preus i control de vendes en els subsectors de restauració gastronòmica i de pa i pastisseria artesanals: política de preus com a variable del màrqueting operacional. Tècniques per assignar preus als diversos components de les ofertes gastronòmiques. Mètodes per avaluar les vendes.
37. El subsector d’allotjament: estimació del pes econòmic actual i previsiblement futur a Espanya i a la Unió Europea. Anàlisi de l’evolució i tendències en l’oferta i la demanda. Oferta i demanda d’ocupació a Espanya. Classificació dels establiments tenint-ne en compte les característiques generals, el tipus d’oferta, la clientela i la normativa aplicable.
38. Processos i estructures en les empreses i les àrees d’allotjament. Processos de prestació del servei. Comparació de tipus i instal·lacions d’allotjament turístic i no turístic. Instruments de control de qualitat.
39. Ofertes de serveis d’allotjament: definició d’un concepte empresarial. Definició de públics objectiu en aquest subsector. Definició d’ofertes de serveis d’allotjament.
40. Tècniques i procediments economicoadministratius que es deriven de l’entrada, l’estada i la sortida d’hostes. Fases. Mètodes d’obtenció, arxivament i difusió de la informació. Sistemes i procediments de facturació, control econòmic i cobrament. Operacions amb moneda estrangera i xecs de viatge.
41. Serveis i venda en el departament de recepció. Serveis de recepció, consergeria i comunicacions. Sistemes de reserves d’allotjament. Anàlisi de la informació de gestió de reserves. La gestió de reserves com a instrument de comercialització. Legislació europea i espanyola sobre protecció d’usuaris de serveis en un allotjament.
42. Avaluació de costs i assignació de preus en allotjaments turístics i no turístics: classificació dels costs. Càlcul de costs. Càlculs de preus de venda. Determinació de desviacions, anàlisi de causes i efectes i proposta de solucions.
43. Gestió de la seguretat en els allotjaments. Pla de seguretat. Riscs. Sistemes i equips. Legislació europea i espanyola en matèria de seguretat en els allotjaments. Cobertures d’assegurança privada que es poden garantir en l’àmbit dels allotjaments.
44. El subsector d’intermediació de serveis turístics i de viatges. Evolució dels serveis que presten les agències de viatges als clients. Estimació del pes econòmic actual i previsiblement futur a Espanya i a la Unió Europea. Anàlisi de l’evolució i tendències en l’oferta i la demanda nacional i internacional. Ocupació a Espanya. Definició, evolució històrica i classificació de les agències.
45. Processos i estructures en les agències de viatges. Processos de prestació del servei d’intermediació. Relacions externes amb altres empreses, entitats i professionals. Comparació dels tipus d’agències de viatges.
46. Mitjans de transport i construcció de tarifes. Anàlisi comparativa de les principals modalitats i mitjans de transport. Legislació europea i espanyola sobre mitjans de transport i tarifes. Ús de suports informatius i determinació i reconstrucció de tarifes segons els mitjans de transport.
47. Gestió de reserves i emissió de documents acreditatius de drets d’ús de serveis en agències de viatges. Procediments, tècniques i dades necessàries. Fonts d’informació interna i externa i mitjans de comunicació emprats. Tipus de documents acreditatius del dret d’ús dels serveis venuts per intermediació. Normes i procediments d’emissió i reemissió.
48. Organització, operació i control de conjunts complexos de serveis turístics. Definició d’un concepte empresarial en el subsector d’agències de viatges. Programació a l’oferta i a la demanda. Definició de públics objectiu. Fases i procediments d’estructuració, organització, operació i control de viatges combinats o esdeveniments. Instruments de control de qualitat.
49. Atenció al client, venda directa i negociació amb proveïdors en hoteleria i turisme. Habilitats socials, tècniques de comunicació, tècniques de protocol i imatge personal i tècniques de venda segons les tipologies de situacions i de clients. Tècniques i processos de negociació amb proveïdors de serveis.
50. Sistemes i procediments derivats de les relacions econòmiques amb clients i proveïdors, i de gestió de registres, emmagatzematge, reposició i control d’existències en les agències de viatges. Legislació europea i espanyola sobre protecció d’usuaris de serveis prestats per agències de viatges.
51. Avaluació de costs en agències de viatges. Mètodes per calcular costs. Mètodes per determinar desviacions, analitzar causes i efectes i proposar solucions.
52. Recursos i planificació territorial de l’oferta turística. Tècniques per avaluar els recursos turístics de l’entorn. Tècniques per elaborar inventaris turístics. Normes urbanístiques i d’ordenació turística com a instruments per protegir el medi natural i cultural i la mateixa activitat turística.
53. Creació i desenvolupament de productes turístics locals. Anàlisi comparativa i caracterització dels diferents tipus de productes turístics locals. Definició de públics objectiu per a aquest tipus de productes. Definició, redefinició i desenvolupament de productes turístics locals. Cicle de vida d’un producte turístic. Viabilitat de productes turístics.
54. L’activitat d’assistència i guia de grups turístics. Modalitats. Desenvolupament de l’activitat. Activitats complementàries. Relacions dels professionals de l’assistència a grups turístics amb les empreses, entitats i altres professionals del sector.
55. Programació d’itineraris turístics. Identificació i anàlisi comparativa de les fonts d’informació turística més rellevants per confeccionar itineraris. Viabilitat dels diversos recursos turístics de l’entorn a l’efecte de programar itineraris. Tècniques de programació d’itineraris turístics.
56. Tècniques d’assistència, animació i comunicació aplicades a l’activitat d’assistència i guia de grups turístics. Comportaments col·lectius i individuals en el marc dels grups turístics. Tècniques de dinàmica i animació de grups en funció de les fases i les situacions més característiques que es donen en el desenvolupament d’un viatge.
57. Aeroports, ports, estacions i drets de viatgers. Anàlisi comparativa des del punt de vista de l’estructura, els serveis i els tràmits. Normativa internacional i espanyola sobre viatgers en trànsit, tràmits duaners, divises i drets de viatgers. Cobertures de les assegurances de viatge; normativa reguladora. Serveis que presten consolats i ambaixades als viatgers.
58. Serveis i entitats d’informació turística: justificació com a servei imprescindible en el mercat turístic actual. Tipus d’entitats que presten serveis d’informació turística. Relacions externes amb altres entitats. Estructures organitzatives i funcionals.
59. Gestió de la informació en entitats d’informació turística. Fonts d’informació turística. Procediments per gestionar la informació turística. Anàlisi i avaluació de les necessitats d’informació, atenció i resolució de queixes i reclamacions dels usuaris.
60. Espanya com a destinació i producte turístic. Anàlisi comparativa i caracterització de les principals destinacions i productes turístics del mercat espanyol. Avaluació de les potencialitats turístiques, previsible evolució, oportunitats i amenaces.
61. Destinacions i productes turístics internacionals. Anàlisi comparativa i caracterització de les principals destinacions i productes turístics del mercat internacional. Avaluació de les potencialitats turístiques, previsible evolució, oportunitats i amenaces de les principals destinacions i productes turístics internacionals analitzats.
62. Gestió de petites empreses o institucions d’activitats de lleure i socioeducatives. Característiques específiques. Justificació d’un model d’organització. Constitució, posada en funcionament i desenvolupament.
63. Oci i lleure en la societat europea actual. Estimació de la importància de l’oci en la societat europea actual. Justificació de les demandes i necessitats d’oci i lleure en funció de diversos col·lectius.
64. L’animador: models i situacions de feina. Procés i mètodes d’intervenció. L’animació com a educació no formal.
65. Disseny i promoció de programes d’animació turística. Elements per a l’organització i funcions d’un departament d’animació. Recursos d’animació.
66. Activitats físiques i esportives més habituals en l’animació turística. El joc com a element dinamitzador. Adaptació de jocs i activitats esportives i recreatives a diversos col·lectius.
67. Planificació i organització de vetlades i espectacles per a l’animació turística. Adaptació a diversos col·lectius. Instruments de control.

COS DE SECUNDÀRIA

0590002 - GREC

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

1. El grec en el context de les llengües indoeuropees. Els sistemes alfabètics grecs: origen, estructura, valors grafemàtics. L’adopció per part de Roma: l’alfabet llatí. Signes ortogràfics i de puntuació en grec. L’accent grec. La transcripció i la transliteració de termes grecs.
2. El sistema vocàlic grec. Origen i evolució. Les laringals i la seva pervivència en grec.
3. El sistema consonàntic grec. Origen i evolució.
4. La mètrica grega. Nocions generals de prosòdia i mètrica llatines.
5. Composició i derivació en paraules d’arrel grecollatina. Prefixos i sufixos. Etimologia de les terminologies científica i tècnica.
6. Concepte de flexió nominal en una llengua flexiva. La flexió nominal indoeuropea i la seva evolució en les llengües clàssiques.
7. Flexió dels temes en - y flexió temàtica.
8. Flexió dels temes en oclusiva, líquida i nasal.
9. Flexió dels temes en sibilant, semivocal i diftong.
10. Influència de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. Adaptació de la flexió grega a la flexió llatina. Conceptes generals sobre la flexió nominal llatina.
11. Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, graus i sintaxi de l’adjectiu en grec. Numerals.
12. Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, demostratius i anafòrics en grec.
13. Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatius i indefinits en grec. Estudi especial de les oracions de relatiu.
14. Morfosintaxi dels adverbis i les preposicions en les llengües clàssiques.
15. La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. Nominatiu i vocatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
16. Acusatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
17. Genitiu i datiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
18. Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, nombre i veu. El sistema de desinències personals.
19. Morfosintaxi dels temes de present i d’aorist en grec.
20. Morfosintaxi dels temes de futur i de perfecte en grec.
21. Morfosintaxi dels modes personals en grec. Morfosintaxi de l’infinitiu, el participi i l’adjectiu verbal en grec.
22. L’ordre de paraules a la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. La juxtaposició i la coordinació. La subordinació.
23. Proposicions substantives en grec.
24. Proposicions adverbials en grec: temporals, causals i comparatives.
25. Proposicions adverbials en grec: consecutives, finals, condicionals i concessives.
26. Origen de la poesia èpica. Homer. Evolució de l’èpica grecollatina. Influència en la literatura occidental.
27. Poesia didàctica en el món grec. Hesíode. La seva influència en la literatura occidental.
28. Orígens de la poesia lírica a Grècia. Elegia i iambe. Influència en la literatura occidental.
29. Lírica monòdica i coral a Grècia. La seva influència en la literatura occidental.
30. Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. Festes en honor a Dionís. Representacions. Pervivència en la cultura occidental.
31. Èsquil i Sòfocles. La seva influència en la literatura occidental.
32. Eurípides i l’evolució de la tragèdia. La seva influència en la literatura occidental.
33. Aristòfanes i Menandre. Evolució i influència de la comèdia grega.
34. Literaturagrega a l’època hel·lenística: poesia epigramàtica, bucòlica i mímica. Teòcrit. Cal·límac.
35. La historiografia grega: orígens i primers conreadors. Heròdot.
36. Tucídides i Xenofont. Influència en la literatura occidental.
37. La historiografia grecollatina posterior a Xenofont.
38. La novel·la i la faula a Grècia. La seva influència en èpoques posteriors.
39. Oratòria a Grècia: origen i tipus. La sofística i la creació de la prosa artística. La seva influència en èpoques posteriors.
40. Oratòria judicial i oratòria política a Grècia. Escoles d’oratòria.
41. Orígens de la filosofia grega i la seva evolució fins al segle V aC.
42. Les teories filosòfiques dels sofistes, Sòcrates i Plató.
43. Aristòtil. Evolució de la filosofia grega a partir del segle IV aC.
44. Els principals autors de la literatura cristiana en llengua grega. La seva influència en la literatura posterior.
45. Ciència i tècnica en el món grec: física, matemàtiques, astronomia i medicina.
46. Trets generals de la religió grega, la seva evolució i la seva pervivència en la cultura occidental. Cultes mistèrics a Grècia. La seva pervivència a Roma.
47. Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heroiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
48. Festes i jocs en el món grecoromà. Oci, esport i salut corporal. Supervivència en la cultura occidental.
49. Còmput del temps a Grècia. Pesos, mesures i monedes.
50. Els mites grecs. Principals teories sobre la seva funció. Les diferents interpretacions dels mites clàssics a l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència.
51. Geografia del món grecoromà. L’economia i la divisió del treball en el món grecoromà.
52. Grècia des de l’arribada dels indoeuropeus fins al segle xii aC; mite i història.
53. Evolució de Grècia des del segle XII fins al segle VIII aC.
54. Grècia des del segle viii fins al segle V aC. La institució de la polis i la seva evolució.
55. Grècia i Pèrsia en el món antic.
56. Atenes i Esparta al segle V aC.
57. El segle IV aC a Grècia fins a Alexandre el Gran.
58. Panhel·lenisme i Alexandre el Gran Evolució de Grècia des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta per part de Roma.
59. Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i restes materials.
60. Organització politicosocial d’Atenes i d’Esparta. Estudi comparatiu amb l’organització politicosocial de la Roma republicana.
61. Institucions jurídiques a Grècia i la seva influència en el dret romà. Institucions militars gregues. Anàlisi de les seves pervivències respectives en el món occidental.
62. La vida privada en el món grecoromà: habitatge, naixement, educació, matrimoni i mort. Pervivència en el món occidental.
63. La situació de la dona a la Grècia antiga. Anàlisi de la construcció dels conceptes masculí i femení en la cultura grega.
64. Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil i militar. La seva empremta en la cultura occidental.
65. Urbanisme i vies de comunicació en el món grecoromà. La seva empremta en la cultura occidental.
66. Escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes en la cultura occidental.
67. Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
68. Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cadascuna de les comunitats autònomes.

COS DE SECUNDÀRIA

0590005 - GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

1. La concepció de l'espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic.
2. Metodologia del treball geogràfic. Tècniques de treball.
3. La diversitat del medi geogràfic al planeta. La interacció de factors ecogeogràfics.
4. Climes i zones bioclimàtiques. El temps i el clima com a condicionants de les activitats humanes.
5. L'acció humana sobre el medi. Problemàtica actual.
6. La població mundial: models demogràfics i desigualtats espacials.
7. L'espai rural. Activitats agràries: situació i perspectives a Espanya i al món.
8. L'espai i l'activitat industrial. Matèries primeres i fonts d'energia.
9. Les activitats terciàries en les economies desenvolupades.
10. El procés d'urbanització al planeta. Repercussions ambientals i socioeconòmiques.
11. Els països de la Comunitat Europea: aspectes físics, socials i econòmics.
12. Xina: societat i economia.
13. Japó i l'àrea del Pacífic: desenvolupament industrial i comercial.
14. Àfrica: territori i societats. Àfrica Mediterrània i Àfrica Subsahariana: contrasts físics, socioeconòmics i culturals.
15. Canadà i EUA: aspectes físics i humans.
16. Els països iberoamericans: problemàtica econòmica i social.
17. La Península Ibèrica: relleu, clima i vegetació. Diversitat regional de l'Espanya peninsular i insular.
18. L'actual ordenació territorial de l'Estat espanyol. Arrels històriques.
19. La població espanyola. Comportament demogràfic. Fenòmens migratoris.
20. El coneixement històric. Temps històric i categories temporals. L'historiador i les fonts. Explicació i comprensió en història.
21. Grans línies d'investigació històrica en els segles XIX i XX.
22. Procés d'hominització i cultura material. L'aportació de l'antropologia històrica.
23. Del neolític a les societats urbanes del Pròxim Orient. Fonts arqueològiques.
24. La Península Ibèrica fins a la dominació romana.
25. La civilització grecollatina.
26. Orígens i desenvolupament del feudalisme. L'economia senyorial. Debat historiogràfic.
27. Naixement i expansió de l'Islam.
28. Al–Àndalus: política, societat i cultura.
29. L'expansió dels regnes cristians a la península Ibèrica.
30. La formació de les monarquies feudals a l'Europa Occidental. L'origen dels estats moderns.
31. Els regnes peninsulars en els segles XIV i XV. Conflictes socials. Diversitat cultural.
32. La cultura renaixentista. Els enfrontaments político-religiosos del segle XVI.
33. La monarquia hispànica sota els Àustries: aspectes polítics, econòmics i culturals.
34. Conquesta, colonització i administració de l'Amèrica Hispànica en els segles XVI al XVII.
35. El pensament polític modern: de l'Humanisme a la Il·lustració.
36. Creixement econòmic, estructures i mentalitats socials a l'Europa del segle XVIII. Les transformacions polítiques a l'Espanya del S. XVIII.
37. El debat historiogràfic sobre la Revolució Francesa.
38. Revolució Industrial i Industrialització.
39. La construcció de l'estat liberal i primers intents democratitzadors a l'Espanya del Segle XIX.
40. Transformacions agràries i procés d'industrialització a l'Espanya del segle XIX.
41. Nacionalisme i liberalisme a l'Europa del segle XIX.
42. Imperialisme i expansió colonial. Els conflictes internacionals abans de 1914.
43. Pensament polític i econòmic al segle XIX.
44. El procés d'independència d'Amèrica Llatina.
45. Les transformacions de l'Extrem Orient des de 1886 a 1949.
46. Els Estats balcànics al segle XX.
47. La Primera Guerra Mundial i les relacions internacionals en el període d'entreguerres. La crisi de 1929.
48. Feixisme i neofeixisme: caràcters i circumstàncies en què es desenvolupen.
49. Espanya: la II República i la Guerra Civil.
50. Les revolucions russes: creació, desenvolupament i crisi de la URSS. Repercussions internacionals.
51. Repercussions de la II Guerra Mundial. Les relacions internacionals després de 1945. La política de blocs. L’ONU.
52. La descolonització d'Àsia i Àfrica: Els problemes del Tercer Món.
53. La dictadura franquista: règim polític, evolució social i econòmica.
54. La construcció de la Comunitat Europea.
55. Teoria i funció de l'art. Anàlisi i interpretació de l'obra d'art.
56. L'art clàssic: Grècia i Roma.
57. L'art romànic.
58. L'art islàmic.
59. L'art gòtic.
60. L'art del Renaixement italià i la seva influència.
61. L'art barroc.
62. Velázquez i Goya en el seu context artístic.
63. Les arts plàstiques de l'impressionisme a l'abstracció.
64. L'arquitectura en els segles XIX i XX. El modernisme.
65. Picasso, Dalí i Miró en el seu context artístic.
66. Interdependències i desequilibris en el món actual. Desenvolupament i subdesenvolupament. Desenvolupament sostenible.
67. Anàlisi de la Constitució Espanyola de 1978.
68. Organització econòmica i món del treball. La inflació, la desocupació i la política monetària.
69. Règims polítics i els seus conflictes interns en el món actual. Principals focus de tensió en les relacions internacionals.
70. Mitjans de comunicació i societat de masses.
71. Revolució cientificotècnica en el segle XX. Implicacions en la societat.
72. Canvi social i moviments alternatius. Feminisme, pacifisme i ecologisme.