El Projecte de la Llei de Pressupostos generals de l’Estat per a 2017 conté un article que genera molta polèmica: l’article 19, el qual ve a dir, en el seu apartat Dos, que el personal funcionari interí podrà ser nomenat per un període màxim de 3 anys. Pareix ser, però, que el PP s'ha autoesmenat una esmena que ha presentat a aquesta apartat, per rectificar el que és un despropòsit en l'Ocupació Pública. Veurem com acaba.
La Llei de pressupost de l’Estat, amb la seva ingerència sobre la normativa bàsica de funció pública, pretén seguir deixant sense efecte articulat de l’Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) quan a la regulació del personal funcionari interí i de les vacants ocupades per aquest personal. Els articles 10.4 i 70 de l’EBEP el que diuen és que una vacant ha de sortir a l'Oferta Pública de l’any que s’ha generat o a la de l’exercici següent, que aquestes ofertes han de ser anuals i que s’han d’executar en tres anys. Si això es complís, no hauríem arribat a aquesta situació d’una elevada taxa de temporalitat en l’ocupació pública i de personal interí que fa molts anys que ho és.
Mentre i de manera sistemàtica, els darrers anys, les Lleis de Pressuposts de l’Estat han prohibit fer Ofertes Públiques d’Ocupació i han establert taxes de reposició (% de vacants generades durant un exercici pressupostari que poden sortir a Oferta Pública) zero o molt minses. No seria més lògic deixar que les administracions públiques oferissin (“fer oposicions”) les vacants que consideressin necessàries i no topessin amb la limitació anual imposada per l'administració estatal?.
De fet, els partits del Govern Balear i els que li donen suport (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, PODEM i Gent x Formentera) han registrat, de manera unitària, una Proposició no de Llei al Parlament de les Illes per instar el Govern de l’Estat a suprimir la taxa de reposició de l’article 19, ja que “limita la capacitat d’actuació de les diferents administracions públiques respecte a la contractació de personal i augmentar les plantilles per poder atendre les necessitats de serveis amb una qualitat suficient”. També insten l'Estat a suprimir el redactat de l'apartat Dos de l'article en qüestió que limita el nomenament del personal interí a tres anys.
Si es manté el redactat de l’article 19 apartat Dos, tots els nomenaments de personal docent interí, que es fan curs per curs, del mes de setembre d’enguany hauran d’incorporar aquesta clàusula dels tres anys.
Crida l'atenció que l'article 19 del Projecte de Llei de Pressupost de l'Estat sigui dels articles que més esmenes al Congrés ha rebut i que és l'article que recull l'Acord per a la “millora” de l'Ocupació Pública que a finals de març signaren el ministre Montoro i els sindicats CCOO, UGT i CSI-F. Les solucions haurien de ser unes altres i haurien de passar per permetre la consolidació de la temporalitat a tots els sectors públics i no només als taxats a l'Acord esmentat i permetre que sigui cada administració pública, d'acord amb el seu pressupost i les necessitats dels serveis que presta, que determini els llocs que ofereix per a l'accés a l'ocupació pública i d'acord amb la normativa de l'EBEP.
Miquel Gelabert Genovart, secretari general de l'STEI Intersindical
25 de maig de 2017
