El retorn del deute i la manca de finançament llasten el pressupost de la CAIB

El primer que detectam en el projecte de pressupost de la CAIB per al 2018 és que puja més, en proporció, la despesa financera (11%) que la no financera (6,4%). Dels 340,57 milions que augmenta el pressupost 2018 respecte al del 2017, quasi 100 milions d’aquest augment van destinats a despesa financera (retorn del deute públic i interessos).

Més que comparar partides pressupostàries inicials entre exercicis, el que cal és comparar el que es pressuposta amb el que s’ha liquidat (despesa real) de l’exercici anterior. I aquí trobam la realitat dels números. Si miram la liquidació del pressupost per a Educació del 2017, a 30 de setembre (encara queda 1 trimestre), el pressupost passa dels 882.576.913 € inicials als 895.502.503,03 definitiu. El pressupost inicial, en general, és objecte de modificacions al llarg de l’exercici i, en la majoria dels casos, les partides solen augmentar.

El que hauríem de comparar és la despesa o la inversió real de l’exercici corrent amb el que es pressuposta per al 2018.

Pel que fa a la partida que es destina a Educació, aquesta perd pes dins el pressupost total i la seva pujada (5,9%), respecte al que es va pressupostar per Educació el 2017, està per davall del percentatge d’augment del pressupost per a despeses no financeres (6,4%).

En tot cas, el pressupost en Educació dista molt del que els partits que governen es varen comprometre a invertir. Els 935 milions només suposen el 3,02% del PIB de les Illes. MÉS per Mallorca es va comprometre a augmentar la partida anual per Educació un 10%. Per al 2018 haurien de ser, com a mínim, 1.031 milions si haguessin acomplert el compromís. El compromís del PSIB era molt més ambiciós: invertir un 5% del PIB en Educació (més de 1.400 milions). Res d’això s’està acomplint.

Des del sindicat exigim el compliment escrupolós dels acords signats. Pel que fa a l’Acord marc d’Educació, aquest ha d’estar implementat al començament del proper curs 2018-2019. Resta pendent la reducció de les tres hores lectives per a majors de 55 anys a secundària i a altres cossos, confeccionar les plantilles 2018-2019 a secundària en base a 18 hores lectives, i que el cobrament dels 2 mesos d’estiu del personal docent interí es basi en l’acreditació de 165 dies treballats al llarg del curs i que no quedi condicionat a tenir un nomenament dia 30 de juny del 2018.

Per altra banda, el pressupost del 2018 encara manté mesures restrictives per al personal empleat públic establertes pel Decret llei 5/2012, com alguns ajuts del Fons social i les restriccions a cobrar hores extres.

Pel que fa a les retribucions per al personal empleat públic, aquestes queden congelades per al 2018 i la seva pujada queda condicionada pel Pressupost de l’Estat per al 2018, que encara no es tramita. L’Administració autonòmica fa una previsió de l’1,5% d’augment retributiu, però no s’aplicarà mentre no hi hagi en vigor el Pressupost de l’Estat.

No podem obviar, com un fet substancial i una vegada més, la manca de finançament adequat per part de l’Estat espanyol i l’espoli fiscal a què estan sotmeses històricament les Illes Balears, cosa que es reflecteix any rere any en les partides pressupostàries autonòmiques. Mentrestant, ho pateixen els serveis bàsics als quals es destina gran part de la despesa no financera, com Educació, Sanitat i Serveis Socials. I també provoca que el Govern hagi de procedir a nou endeutament per poder finançar aquestes despeses. Per al 2018, el Govern preveu un nou préstec de 947 milions d’euros.