Actualitat

Retirada decret d'especialitats de Secundària

Una vegada presentat el primer esborrany d’un nou decret d’especialitats de secundària, que us vam fer arribar dia 13 de novembre, s’han produït reclamacions per part dels sindicats, de la FAPA i d’alguns governs autonòmics del Partit Popular, per considerar que hi havia certes contradiccions en el document.

El govern estatal, en la reunió amb la part sindical va decidir retirar l’esborrany i es comprometé a elaborar un nou esborrany de Reial Decret, que es presentarà en breu. Aquest decret hauria d’estar aprovat a finals d’abril i publicat el mes de juny, ja que el proper curs entra en vigor per l’aplicació de la LOMCE a ESO.

Sembla que el nou text podria estar redactat en dos nivells, un per pública i un per privada-concertada.

Dijous, 19 de desembre de 2014.

Paga de 25 anys VI Conveni


El VI conveni de l’ensenyament concertat, en el seu article 62, diu:

“Los trabajadores que cumplan 25 años de antigüedad en la empresa tendrán derecho a una única paga cuyo importe será el equivalente al de una mensualidad extraordinaria por cada quinquenio cumplido".

I en el 62 bis diu:

... el personal en régimen de pago delegado percibirá este salario directamente de las Administraciones educativas [...] en función de las disposiciones presupuestarias de los módulos de conciertos”.

 

Des de l’STEI consideram important que totes les persones que hagin assolit els 25 anys d’antiguitat a partir de dia 17 d’agost de 2013 presentin un escrit a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats comunicant aquesta circumstància i fent la pertinent reclamació, ja que l’Administració encara no s’ha pronunciat al respecte i cal evitar qualsevol possibilitat de prescripció.

Si us trobau en aquest cas i voleu més informació, podeu contactar amb nosaltres.

 

Clicau sobre l'enllaç per descarregar la reclamació cautelar per poder cobrar la paga extra.

Informe sobre el TTIP (2)

Informe sobre el TTIP

i les seves possibles implicacions per als governs regionals i locals

Llibret editat per la Plataforma No al TTIP Mallorca.Investigació i redacció: Pau De Vílchez Moragues.Coordinació de l’edició: Paula Ross.disseny i maquetació: Joan Ll. Muñoz Moreno.Palma, abril de 2016

I. Introducció: marc general

El  TTIP (Acord Transatlàntic sobre Comerç i  Inversions)  que estan negociant  la  UE  i  els  EUA  des  de  2013,  implica  tot  un  seguit  de conseqüències  altament  perilloses  per  al  benestar  de  la  ciutadania d’Europa.

Un  document  força  complet  d’anàlisi  global  del  TTIP  ha  estat realitzat per la Xarxa “From  Seattle to Brussels”,  traduït al castellà per Amics de la Terra i que es pot trobar a : http://bit.ly/1oLeWC5La  principal  objecció  que  es  pot  fer  al  TTIP  és  que  subordina  la

sobirania dels estats (i  doncs,  la capacitat de decisió de la ciutadania a través   de   les   seves   institucions   democràtiques)   als   interessos econòmics i financers dels grans inversors internacionals.

Així,  més enllà d’una reducció de les barreres aranzelàries,  típiques d’un tractat sobre lliure comerç,  el  TTIP es centra principalment en les anomenades  barreres  no  aranzelàries,   és  a  dir,   aquelles  decisions polítiques i  disposicions legals que afecten d’una manera o una altra a

l’activitat econòmica, comercial o inversora.Si   el   text   del   TTIP  és  finalment  aprovat,   suposarà  un   obstacle pràcticament   insalvable  per  a  l’adopció  de  polítiques  progressistes  que situïn  la  protecció  i  promoció  de  les  persones,  del  medi  ambient,  de  la cultura, la salut i altres qüestions estratègiques a la base de l’acció política.

Des d’un punt de vista general,  els arguments més rellevants contra el TTIP son els següents:

1. El TTIP és innecessari:

–  El  volum  de  comerç  entre  els  EUA  i  l'UE  ja  és  actualment

superior a la meitat del comerç mundial global.

–  Pràcticament  no  hi  ha  aranzels  sobre  molts  productes  o  aquests

son ja molt baixos.

2. El TTIP comporta riscos molt importants:

Els ISDS,  o tribunals arbitrals internacionals als qual  podrà acudir

un inversor estranger  per  denunciar  un Estat,  quan  consideri  que aquest

ha violat les seves expectatives legítimes de guany. Però no a la inversa,

els estats no podran acudir a aquests tribunals per denunciar un inversor

estranger que no hagi respectat les seves obligacions o la llei.

Aquests tribunals  tenen molts inconvenients.  En poques paraules:  son

tribunals   privats,   no   organs   públics   i   independents,   donen  un

instrument privilegiat als inversors estrangers (que no és accessible

ni   tan   sols   als   inversors   interns) per   obtenir   de   l'estat   grans

indemnitzacions monetàries derivades d'actes de l'estat completament

legítims  i   democràtics  com   ara  la  modificació  d'una  llei   o  d'un

reglament.

Els ISDS representen un atac a la democràcia i la sobirania perquè poden tirar enrere decisions preses de manera completament legal.

A  més,   aquests   tribunals  no  estan  composats   de   jutges,   sinó d'advocats   internacionals   experts   en   dret   internacional   de   les inversions  que  un  cop  fan  d'àrbitres  i  el  següent  cop  d'advocats  de l'inversor, amb conflictes de competències molt preocupants.

 

II. Quin impacte pot tenir a nivell regional i local?

El TTIP és un tractat internacional,  i com  a tal obliga als Estats que l’han  subscrit.  Això  implica  que  totes  les  institucions  i  organismes públics  de  l’Estat han  de  respectar  i  complir  allò que  s’hi  estableixi, incloses   les   autoritats   locals   i   regionals   (en   el   cas   espanyol, autonòmiques, insulars i municipals).

Els arguments per  oposar-se  al  TTIP en aquest nivell  competencial son  diversos,  i  es  podrien  dividir  entre  les  qüestions  relatives  a  la capacitat política i  aquelles relatives  a  cadascun dels  diferents sectors socials i econòmics.

 

1. Dimensió política i de capacitat de decisió:

El  TTIP  implica  la  submissió  a  unes  condicions  concretes  de  tota una  sèrie  de  sectors  que  estan  sota   la  competència  exclusiva  o compartida de les regions i  els  municipis.  L’aprovació d’aquest acord suposaria,  doncs,  un risc  per a la  capacitat  de  decisió  i autonomia d’aquestes  autoritats regionals i locals,  que veurien limitada la seva capacitat d’intervenció política sobre la societat que suposadament han de governar i gestionar.

L’autonomia   local és   un   principi   protegit   per   la   legislació internacional   a  nivell   europeu,   per  exemple  a  través  de  la  Carta Europea  de  l’Autonomia  Local,  aprovada  en  el  marc  del  Consell d’Europa l’any 1985 i  ratificada per  Espanya el  20 de  gener  de 1988.

Aquesta   Carta   garanteix   la independència   política d’aquestes autoritats,  així  com  el principi de subsidiarietat,  la qual  cosa implica que  els  poder  regionals  i  locals  han  de  controlar  i  gestionar  un  part important de les  qüestions  públiques  en  interès  de  la  població local  i sota  la  seva  pròpia  responsabilitat.  En  aquest  sentit,   les  decisions

públiques cal prendre-les al nivell més proper al ciutadà.

Tot això quedaria en paper  mullat si el  TTIP deixa fixat,  per  exemple, el grau de liberalització d’un servei (per exemple, la gestió de l’aigua).

 

2. Dimensió sectorial:

Els següents sectors,  de gran importància per a les autoritats locals i regionals,  especialment  a  Balears,   son  alguns  dels  què  es  veuran afectats pel TTIP:

 

2.1. Agricultura:

El  reconeixement  mutu  dels  estàndards  entre  la  UE  i  els  EUA, tendria  conseqüències  tant  pel   que  fa   a  la   comercialització  dels productes agrícoles com pel que fa a la seva producció.

Així,  es  podria  donar  el  cas  d’haver  d’acceptar  el  cultiu  d’OMG(Organisme  Modificat  Genèticament)o  la  seva  venda  sense  etiquetar (les normes d’etiquetatge nord-americanes son  molt més  laxes que les europees). Això implica un risc tant per  la biodiversitat i  les varietats locals com per la salut de la ciutadania.

El  mateix  podria  passar  amb  els productes  permesos  per  a  la ramaderia  (alimentació  i  salut  dels  animals),  amb el  subsegüent  risc per a la salut i l’estabilitat econòmica dels productors locals (recordem casos com el de les “vaques boges”).

La  legislació  dels  EUA  tampoc no  reconeix   les  denominacions d’origen  i estan empenyent molt fort per a què no es reconegui tampoc en  el  marc del  TTIP. Això  implicaria que productes  de  qualitat  elaborats localment   perdrien   el  seu  signe  distintiu,  a  més  d’una  rebaixa  en  la qualitat   d’aquests   productes.   Ja   no   hi   hauria   “Oli  de  Mallorca”, “Sobrassada de Mallorca”,  “Vi  de Binissalem”  o  “Maonès de Menorca”.

Qualsevol  empresa  nord-americana  podria  fabricar  productes  similars  i vendre’ls  sense  distinció  entre  els  productes  fets  aquí,  per  empreses d’aquí, i els productes fets a fora per empreses de fora.

Un  altre  impacte  negatiu  vendria  de  l’augment  de  productes agrícoles  i ramaders  estrangers  al  mercat de  les illes en provinença dels  Estats  Units  o Canada  (no oblidem  que  a més  del  TTIP hi  ha  el CETA,  un acord  molt  similar  negociat  amb el  Canadà),  produïts  per empreses  enormes  que  minimitzen  els  costos  de  producció  i  afecten molt    negativament    els    preus    dels    productes,    suposant    una competència ferotge per als productes (i productors) locals.

2.2. Treball:

La  cooperació  reguladora  i  el  reconeixement  d’estàndards  implica que  els  productors  i  inversors  estrangers no  estaran  sotmesos  a  la legislació laboral europea.  Cal recordar que els EUA no han signat 6 de  les  8  principals  convencions  de  l’Organització  Internacional  del

Treball,  la  qual  cosa  significa  que  qüestions  com  el  salari  mínim,  la jubilació,  els  horaris  de  treball,  les  vacances  pagades,  son  molt  més precàries  als  EUA,   rebaixant  així   els  costos  d’aquests  productes  i serveis  per  a  les  empreses  americanes  i  produint  una pressió  molt forta a la baixa cap a les empreses europees que de ben segur patiran els seus treballadors i treballadores.

A  més,  cal  tenir  en   compte  que  el  TTIP  no  tracta  únicament  del comerç  de  mercaderies,  sinó que  inclou també  els serveis.  Tenint  en compte  que  l’economia  Balear  està  fonamentalment  basada  en  el Turisme,  és  a  dir,  en  el  sector  serveis,  l’impacte  negatiu  del  TTIP sobre la nostra economia pot esser encara més elevat

 

2.3. Diversitat i promoció cultural i lingüística:

Aquesta  és  també  una  qüestió  delicada,  ja  que  els  Estat  Units  no han  ratificat  el  Conveni  de  la  UNESCO  sobre  Diversitat  Cultural,  la qual  cosa  pot  tenir  un  gran  impacte  sobre  la producció  musical, cinematogràfica, multimèdia, etc., de les Illes.

Es  podrien  qüestionar  igualment  les  subvencions  a  la  producció cultural  en llengua  pròpia  o   impedir  l’establiment  de quotes  de difusió al cinema o a la televisió. 

Pensem,  per  altra  banda,  a  què  podria  succeir  amb  les  polítiques públiques   de   superació   de   la fractura   digital si les  empreses informàtiques  o  els  proveïdors  d’accés  a  la  xarxa  consideressin  les mesures públiques atempten contra els seus interessos inversors.

 

2.4. Compra pública i serveis públics:

El   TTIP   pot   suposar   l’obertura   de   nombrosos   serveis   a   la competència  de  les empreses  internacionals .  Això  podria  tenir  un impacte   molt   negatiu   en   sectors   com    l’educació,    la   salut,    la dependència,  l’esplai,  l’aigua,  la  inserció  social,  o   el  tractament  de residus,  en els  quals  sovint  s’introdueixen  clàusules  socials  o fins  i  tot es  contracten  empreses  del tercer  sector,   d e   l ’ e c o n o m i a   s o c i a l .  L e s  empreses  internacionals  tindrien   major  capacitat  d’oferir  preus  més competitius i,  a més,   la obligació d’aplicar  el principi de “tractament nacional” a les empreses estrangeres  de països amb els quals s’ha subscrit un  acord d’aquest  tipus,  podria  suposar  el  cop  de gràcia  per  a un sector de l’economia,  l’economia social,  que juga  un paper  clau per a garantir la cohesió social i la diversificació econòmica de les Illes.

A més,  serà  previsiblement molt difícil,  sinó impossible,  retornar a la gestió pública els  serveis que,  en el  moment d’aprovar-se  el  TTIP, estiguin   privatitzats,    la   qual   cosa   implica   lligar   de   mans   les institucions  locals  per  a prendre  les  decisions  que trobin  més  adients per a l’interès públic.

2.5. Economia local:

Evidentment,  totes aquestes limitacions a l’acció pública tendran un impacte   sobre   l’economia  local.   Més   enllà   de   les   que   ja   hem mencionat,  de diversos  sectors,  pensem  a les ajudes i  compensacions per insularitat,  per exemple. O a la promoció dels productes locals,  ja  sigui  en  ajudes  a  la  producció  com  a  través  de  l’impuls  del  seu consum,  voluntari  o obligatori  (pensem  a  l’establiment  de  quotes  de producte local a les escoles, hospitals, hotels...).

2.6. Medi Ambient, Energia i Canvi Climàtic:

L’impacte  del  TTIP en matèria medi-ambiental  és  tan perillós  com en  la  resta  de  sectors,  agreujat  pel  fet  que  som  una  illa  i,  per  això mateix, tenim un ecosistema molt més fràgil i vulnerable.

Lligant amb allò comentat anteriorment pel que fa a l’agricultura,  el TTIP  suposarà  un  risc  per  a  la protecció  de  la  biodiversitat  i  dels cultius autòctons. També tindrà un impacte negatiu sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle,  com  a conseqüència de l’augment del  flux de  productes  importats  així   com  amb  la  imposició  de pràctiques d’obtenció energètica perilloses,  en pràctica actualment als EUA però amb una presència molt escassa encara als  països europeus.  És  el  cas de  les  sorres  bituminoses  i  del fracking,  per  a  l’extracció  del  gas d’esquist, amb uns riscos mediambientals i per a la salut contrastats.

Per  altra banda,  la promoció d’energies netes i renovables  podria eventualment  ser  contestada  per  la  resta  de  productors  d’energia  a partir  de  fonts  no  renovables,  com  a  pràctica  discriminatòria  de  la lliure concurrència en la producció energètica.

Finalment,  la necessitat de garantir les perspectives de benefici dels inversors,   pot   donar   lloc   a   situacions   tan   absurdes  com   les   de Vattenfall,  una  empresa nuclear  Sueca,  denunciant a govern Alemany per  la  seva  decisió  d’abandonar  l’energia  nuclear,   de  Veolia,   una empresa francesa de tractament d’aigües,  contra la ciutat d’Alexandria per  l’augment  del  salari  mínim   a  Egipte,  o  de  GDF/Suez  contra l’Ajuntament de Bons Aires per la remunicipalització de l’aigua.

 

III. Una oposició estesa arreu d’Europa... i més enllà

Tots  aquests  arguments  i  riscos,  han  portat  nombroses  regions  i governs  locals  d’arreu  d’Europa  a  oposar-se  públicament  contra  el TTIP.

Per  exemple,   a França,  15  regions(d’un  total   de  22)  i   382 ajuntaments  s’oposen al  TTIP  o  expressen  moltes  reticències  al  seu respecte. Val a dir que el Senat francès  també s’ha mostrat molt preocupat i va emetre un vot unànime al respecte el 19 de juny de 2015.

El Comitè  de  les  Regions  (UE)  també  s’ha  mostrat  preocupat especialment pel que fa a la compra pública i als serveis públics de les administracions regionals. Per la seva banda,  el Parlament Europeu va aprovar una resolució el 8 de juliol de 2015 en la què,  malgrat donar el seu suport moderat a la  continuació  de  les   negociacions  sobre  el  TTIP,   demanava  als

negociadors  que  “desenvolupin  la  declaració  comuna  per  la  qual  les parts  es  comprometin  de forma clara a excloure del  camp  d’aplicació del  TTIP els  serveis d’interès  general  i  els  serveis d’interès  econòmic general   presents  i   futur   (entre  els   quals,   i   sense  que  sigui   una enumeració  limitadora,   hi   figurarien  l’aigua,   la  salut,   els  serveis

socials,  els  sistemes  de seguretat social  i  l’ensenyament),  per  tal  que les autoritats estatals i locals, en el seu cas,  conservin  plenament el seu dret  a  instaurar,  adoptar,  mantenir  o  derogar  totes  les  mesures  que permetin executar,  organitzar, finançar i proveir els serveis públics tal  i com  ho preveuen els tractats,  independentment de la manera en la que

es prestin o es financin aquests serveis.

Finalment,   el Relator  Especial   de  Nacions  Unides   per   a   la Promoció  d’un  Ordre  Internacional  Democràtic  i  Equitatiu,   es  va pronunciar el  2 de juny de 2015 de manera molt crítica envers el TTIP i  la  resta  de  tractats  similars  que  s’estan  negociant  actualment  arreu del   món,   per   quant podrien   servir   per   a   què   les   empreses multinacionals  violin  alguns  drets  humans  fonamentals  (com  ara el dret a la vida, el menjar, l’aigua, la salut, l’habitatge, l’educació, la ciència i la cultura,  els estàndards mínims  laborals,  un  sistema judicial  independent  o un  medi ambient  saludable),  beneficiant-se al  mateix temps d’un sistema para-judicial  opac del  qual  son exclosos els ciutadans.

 

IV. Conclusions

Al   llarg   d’aquest  informe,   hem   intentat  assenyalar  alguns  dels principals  riscos  potencials  que  representa  el  TTIP  per  a  la  societat Europea  en general, i Balear en particular.En efecte,  els impactes negatius del  TTIP es manifesten no només a escala continental  o estatal  sinó  que  afecten directament els àmbits competencials de les administracions regionals i locals.

La  nostra realitat  insular  suposa  una  dificultat  a  diversos  nivells.

Per una banda,  per la fragilitat econòmica i mediambiental  intrínseca a un   arxipèlag.  Per  una  altra,  per  la  impossibilitat  de  participar  de forma  efectiva  en   la  negociació  o  ni  tan  sols  l’estudi  del  TTIP  o  el CETA.

En  el  marc  d’una  dinàmica  re-centralitzadora  de  la  qual  no  es percep  el  final,  pot  esser  encara  més  perillós  pels  interessos  de  la ciutadania  illenca   que  l’Estat  central   intervengui   en  la   presa  de decisions  a  nivell  autonòmic  o  local  per  temor  a  concórrer  en  una violació  d’aquests  tractes  que  l’obligui  a  una  elevada  indemnització pecuniària.

En un  moment en què la millor  eina de progrés per aquestes illes és la   consecució   de   quotes   cada   cop   més   elevades   de sobirania(alimentària,  energètica,  econòmica   i financera,  política...), l’aprovació dels tractats multilaterals de comerç en curs de negociació

(TTIP,  CETA,  TISA) suposarà un obstacle difícilment salvable per a la consecució d’aquesta sobirania i doncs, d’aquest benestar.

Més  que  un  mecanisme  per  facilitar el  comerç,  el  TTIP  és  un mecanisme  per  limitar  la  capacitat  de  decisió  de  la  ciutadania i dels  seus  governs  legítims,  en  benefici  de les  empreses  i  els  inversos internacionals.

Seria,  doncs,  aconsellable,  que la Comunitat Autònoma  de les  Illes Balears  liderés  un procés de concertació amb  la resta de CCAA de l’Estat i amb la resta de regions de la UE, per tal d’exigir:

la transparència  de tot el procés negociador,  que permeti conèixer exactament  el  contingut  del  tractat  que  s’està  negociant,  tant  a  les autoritat regionals i locals com a la ciutadania;

la participació de les  autoritats  regionals  i  locals  i  de la societat civil en aquest procés negociador i decisori;

l’elaboració d’estudis imparcials sobre l’impacte concret, per cada un  dels  sectors,  de  l’aprovació  del  TTIP  i  el  CETA  en el  termes  que s’estan plantejant;

l’eliminació total  dels ISDS,  ICS o succedanis,  d’aquests  acords, reivindicant els sistemes judicials públics,  independents i  garants de la igualtat davant la llei;

la celebració de referèndums vinculants a cada estat europeu per a

sotmetre a la ciutadania la decisió d’aprovar o no aquests tractats;

–  el  rebuig  del  TTIP  i  la  seva  aprovació  en  el  cas  que  qualsevol

d’aquestes exigències no siguin respectades.