La segona quinzena de gener prendran possessió dels llocs de feina les persones que han aprovat l’oposició “de consolidació” de les places A2 de l’oferta pública dels anys 2016 i 2017 de l’IMAS.

Aquest procés “de consolidació” ha comportat deixar fora dels llocs 12 dones, d’edats compreses entre 45 i 60 anys. La major part tenen més de vuit anys d’experiència als seus llocs de feina i no n’hi ha cap que tengui cap expedient disciplinari en contra relacionat amb l’acompliment de les seves funcions.

Així, el Consell de Mallorca tuda l’experiència del seu personal i aboca a la precarietat persones que pertanyen a un col·lectiu vulnerable en termes de recerca de feina, en un moment en què es debat amb profunditat quina és la manera de fer efectiu el correctiu que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet arribar a l’Administració espanyola.

En el moment de negociar les bases d’aquesta convocatòria, l’STEI Intersindical ja va advertir que això podia passar, i es va aixecar de la Mesa de negociació.

Per protestar contra aquesta injustícia, USO i STEI Intersindical han convocat una concentració per a avui 15 de desembre a les 12 h davant la seu de l’IMAS.

El dia 20 de novembre l’Administració  va presentar una proposta de modificació de la relació de llocs de feina de l’IMAS que afecta tres-centes quaranta persones, auxiliars tècniques d’infermeria, que treballen principalment a les residències de majors que gestiona directament l’IMAS, la principal conseqüència de la qual és la modificació del grup d’adscripció i la rebaixa del nivell de català exigit del B2  al B1.

L’STEI Intersindical hi va votar en contra, perquè que aquesta rebaixa:

• posa límits a la comunicació de les persones majors usuàries d’aquest servei, cosa que suposa un perill (no ser compreses correctament), fet que reverteix en una clara reducció de la qualitat assistencial.
• minoritza l’ús de la llengua catalana en l’àmbit residencial i fa passes enrere quant a la normalització lingüística.
• s’oposa als criteris actuals de la pròpia Administració, que exigeix un nivell de català adequat a  les funcions de les persones treballadores i a la titulació requerida per accedir a cada lloc de treball (en aquest cas, cicle formatiu de grau mitjà).
• és doblement insolidària, d’una banda en particular amb totes les  persones que s’han hagut d’esforçar per assolir el nivell de català exigit (B2 des de l’any  2016) per poder optar a aquestes places, i, en general, amb els esforços que centenars de persones han fet i fan cada dia per la recuperació de la llengua catalana.

Així, l’STEI Intersindical considera que s’ha de fer un exercici d’aplicació plena dels principis d’autonomia i d’autoorganització de les administracions locals, i s’ha de mantenir el requisit B2 de català, i promoure la promoció interna mitjançant la reclassificació professional corresponent.

Companyes i companys,

El capvespre de dilluns, a petició de la Presidència de l’IMAS, vàrem mantenir una reunió per tractar les alternatives per a la provisió estable de llocs del personal tècnic auxiliar d’infermeria, ja que en aprovar-se en el Ple del CIM l’ampliació de la relació de llocs de feina de l’MAS, s’afegiran al centenar de places vacants actuals, una cinquantena més del Servei d’Atenció a la Dependència en el Domicili (SAID) i l’ampliació dels programes a nous municipis.

Davant aquest panorama, l’alternativa proposada per l’Administració era la renúncia a la doble adscripció C1/C2 fins que una llei no reguli l’adequada adscripció d’aquest cicle formatiu de FP, i incrementar el complement de destí en dos punts i, en finalitzar la legislatura, incrementar-lo dos punts més.

El Govern espanyol ha anunciat que, als Pressuposts generals de l’Estat per al 2021, les Balears figuraran al furgó de coa de les inversions. Per darrere només hi haurà les Canàries (amb un règim especial i un tractament fiscal incomparable amb el nostre) i Navarra (amb règim foral).

Com cada any.

És per això que l’STEI Intersindical assenyala directament l’arrel del problema. L’Estat espanyol és un projecte de vertebració territorial al servei de les elits extractives que viuen dels contractes públics. I és aquest model d’estat (i no la composició dels governs) el que explica el pressupost de cada any.