imatge2

El Dia Mundial oficial és el 28 d'abril, però aquesta data només serà l'inici de múltiples esdeveniments i activitats mundials que s'organitzaran durant la resta l'any entorn del tema de la seguretat i salut i el futur de la feina, celebrant i construint sobre el cabal de coneixements i accions acumulats al llarg de més d’un segle, mentre ens preparam per afrontar i valorar els canvis que ens ofereix el futur i quina feina volem. Enguany la COVID 19 ha trencat tots els esquemes previstos i està fent que les societats de tots els països estiguin adoptant mesures excepcionals per eradicar-ho.

Com s'està veient, la prevenció és un eix bàsic en totes les polítiques de treball i salut integral de les i els treballadors perquè ens remet als paràmetres que hem de tenir en compte per evitar casos d'accidents laborals, assetjament, malalties laborals, la COVID 19, etcètera.

Si sabem que cada dia moren a conseqüència de la feina, oficialment, 7.500 persones en el
món —extraoficialment hom podria triplicar aquest nombre—, hem de considerar que és positiu i fonamental estudiar i negociar les condicions de la nostra organització laboral per fer feina en un entorn segur, sostenible i decent, tal com programa l'acord subscrit per al 2030 a les Nacions Unides per moltes institucions com ara Sindicats, Governs, Empreses, ONG, Associacions Civils, organismes mundials com la Unesco i una llarga llista. Ens comprometem amb el respecte i les accions necessàries per protegir el Medi, l'eliminació de l’explotació infantil, la regulació dels drets de tots els immigrants que tenen una ocupació i manquen de drets socials, polítics i laborals, en la defensa de la diversitat sexual i en lluita contra l'explotació i marginació, ens comprometem amb el suport a la dona com a garantia d'igualtat de les societats i desenvolupament per a un futur optimista i més sa, en la inversió en mesures de seguretat dels qui són més vulnerables, catalogats com a «especialment sensibles» i , en general, a una regulació que eviti retallades i explotació davant el que s’anomena crisi dels sectors productius per mor del mercat o situacions especials com la que estam vivint ara amb aquesta pandèmia.

imatge1

Aquest 28 d'abril les treballadores i els treballadors i totes les societats del món, ens enfrontam internacionalment al nou coronavirus (SARS-CoV-2). Aquest brot ha provocat una malaltia infecciosa coneguda com la COVID-19, declarada pandèmia per l'OMS, que està provocant un augment dels accidents laborals, amb creixement de la mortalitat.

La preocupació de la classe treballadora i de la societat és cada cop major perquè les infeccions per la COVID-19 creixen en alguns territoris mundialment, mentre que en uns altres es comencen a controlar les taxes de contagi. Ens enfrontem a grans desafiaments davant la pandèmia. Les treballadores i els treballadors hem sofert la desprotecció en seguretat i salut a la feina.

La crisi sanitària de la COVID-19 s'ha convertit en una crisi laboral, social i econòmica, que estam pagant la classe treballadora amb la nostra salut i, de vegades, amb la nostra vida a tot el món. En tots els territoris de l'Estat espanyol, com en d’altres països, ha provocat canvis en l'organització de la feina, augment del teletreball i tancament d'empreses, motivats per la falta de protecció de la seguretat i salut de les treballadores i els treballadors per mancar dels equips de protecció individual (EPI) necessaris per evitar els contagis i per la falta de mesures, com la de guardar la distància interpersonal de 2 metres, però també per la insuficiència en informació, formació, protocols i procediments necessaris per a protegir a totes les persones treballadores.

Davant aquesta situació, els riscos psicosocials han augmentat juntament amb els riscos biològics, incidint en el creixement d'accidents laborals per contagi entre les treballadores i els treballadors en el centre de feina i durant llur trasllat, sobretot en els sectors considerats com a essencials en què les empreses han romàs obertes.

El confinament social i el teletreball han influït en l'augment dels problemes psicosocials  en aquelles persones que s'han vist obligades a tornar treballar i reprendre l'activitat laboral sense protecció a bastament. En sentir-se indefenses, han sofert quadres depressius o d'ansietat, perquè la transmissió de la infecció de la COVID-19 no ha cessat.

En aquest Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball volem abordar el brot de tota mena de malalties infeccioses en el treball amb especial esment el de la pandèmia de la COVID-19. Exigim que s'adoptin pràctiques segures en el treball, que les empreses i serveis de prevenció de riscos laborals (SPRL) previnguin i protegeixin la seguretat i salut integral de totes les treballadores i els treballadors. Reclamam la integració de mesures en els sistemes preventius i polítiques de gestió de la seguretat i salut en el treball que protegeixin la salut i la vida de la classe treballadora.

Volem denunciar com a Sindicat l'assetjament en totes les seves versions: laboral, sexual, etc. Per això, exigim que es posin els mecanismes legals i la formació i prevenció necessària perquè es faci un treball sense explotació ni intimidació que de vegades pot dur fins a la pèrdua d'una vida. És fonamental que els tribunals, les empreses i institucions públiques castiguin als qui són responsables d'aquestes conductes i que aquest càstig serveixi d'exemple perquè no es torni a repetir.

Per tot això, com a Confederació Intersindical, exigim:


• Polítiques de defensa dels sectors públics fonamentals a les nostres vides: Salut,  Ensenyament, transports, serveis socials, conservació d'espais naturals, que s'han vist  agredits econòmicament i mediàtica per polítiques liberals i d'ajust econòmic.

• Augmentar els recursos en infraestructures que ens dotin de mitjans de protecció (EPI) que  unit a una formació adequada facin del treball un lloc segur.

• Produir polítiques de sostenibilitat i conservació del medi que evitin catàstrofes com la COVID 19.

• Crear ocupacions decents per a joves, gent gran, immigrants, que s'exigeixi respecte als drets laborals de tothom amb especial atenció perquè identitat o orientació sexual no suposin un menyscapte en aquests. Garantir els drets laborals de les dones amb especial atenció en aquelles treballadores i treballadors de condició «especialment sensible».


«SOC EL QUE SOC».

UN PERSONA TREBALLADORA, DEFENS ELS MEUS DRETS LABORALS
I LA MEVA SALUT EN UN ENTORN SALUDABLE.

UNS ALTRES QUE COMPLEIXIN
AMB LA FUNCIÓ DE PREVENIR, PROTEGIR I TENIR CURA DE LA NOSTRA SALUT.