Aquest 1r de Maig és ple de lluites. En lloc de derogar-se les reformes laborals, i malgrat un avenç encara insatisfactori pel que fa al sou mínim, s’ha aprofundit encara més en la precarietat de les treballadores i els treballadors , amb un increment de la vulnerabilitat de les dones, ja que són víctimes de la majoria dels llocs de feina temporals.

És un clamor la no aplicació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball per a les treballadores de la llar. El desmantellament dels serveis públics i els exigus pressuposts destinats a Dependència – som el país amb la taxa d’envelliment més elevada del món i malgrat el que això suposa... el Govern de l’Estat i els autonòmics no desenvolupen ni apliquen aquesta Llei en condicions -, endureixen encara més la situació de les famílies – recordem que la nostra taxa de pobresa està al voltant del 22% - juntament amb les baixíssimes pensions (després de dues reformes de vergonya) i una extrema desigualtat en el repartiment de la riquesa que ha suposat la captura del 40% de tota la riquesa creada per l’1% més ric a l’Estat espanyol.

Seguim parlant de pobresa laboral, de pobresa energètica, de feminització de la pobresa, d’explotació de migrants... i mentrestant, el que sí hem de celebrar és que els carrers s’omplen de joves que demanen protegir el planeta, sabent que les seves expectatives vitals – i també laborals – passen pel sosteniment de la vida. Els carrers es continuen omplint de dignitat i de lluita, vessen de dones – i homes – que exigeixen igualtat i justícia social, sabent que la continuïtat d’aquest capitalisme depredador neoliberal, mai aconseguirà satisfer les seves demandes.

Seguim lluitant per les 35 hores de feina, per una renda bàsica, salari mínim i pensió mínima, que superi els 1.000 euros, per un sistema tributari directe que deixi de sostenir-se damunt les rendes del treball de manera exclusiva, un combat real del frau fiscal, i un control públic de les grans empreses que controlen l’energia, així com la devolució a les arques públiques dels doblers del rescat dels bancs. Per la transparència i la qualitat democràtica que ens falta, per un sistema judicial independent i la derogació de les Lleis que retallen drets, com la Llei Mordassa.

Seguirem fent feina juntament amb el sindicalisme alternatiu i els espais unitaris de lluita.

En l’àmbit més concret de les Illes Balears, cal que reivindiquem ara més que mai la millora del finançament autonòmic, la implementació d’un vertader Règim Especial Balear (REB), l’aposta per la diversificació econòmica sostenible i aconseguir un marc autonòmic de negociació laboral.

En un moment polític sense grans majories, però amb l’auge del discurs de l’extrema dreta i el seu odi a l’altre – dones, col·lectius LGTBI, persones migrants -, ultraconservador, recentralitzador i regressiu, aquest 1r de Maig les treballadores i els treballadors hem de sortir al carrer per reclamar una vida digna, una economia per a les persones, per al planeta, una aposta clara per una societat diversa i inclusiva, que garanteixi la cura, la igualtat i la justícia social per a totes les persones.  

 

1maig petit1

 

1maig petit2